El Festival SÂLMON escolta la tribu

El festival vol oferir un espai dedicat a l’escolta, a l’intercanvi artístic entre artistes, propostes creatives i públic, perquè puguin reconèixer-se com el tot que són, sent part de la tribu.

El Festival SÂLMON< Moviment i més presenta la seva sisena edició, cloenda d’un cicle artístic centrat en l’agitament de l’escena d’arts vives local i la consolidació d’un diàleg de complicitat artística amb Iberoamèrica. Organitzat pel Mercat de les Flors i Graner, del 8 al 25 de febrer el festival omplirà diferents espais de la ciutat de Barcelona amb una programació més comunitària que mai. Us hi esperen més de trenta artistes locals i internacionals, un atelier professional i tallers i laboratoris de creació, entre d’altres.

La singularitat d’aquest festival rau en la seva negativa a l’hora de ser un mer transmissor de discursos artístics ja establerts. El SÂLMON s’ofereix al present, però no al present impassible, sinó a un present agitat pels discursos artístics que s’hi vehiculen. Per aquest motiu, el festival vol oferir un espai dedicat a l’escolta, a l’intercanvi artístic entre artistes, propostes creatives i públic, perquè puguin reconèixer-se com el tot que són, sent part de la tribu. I, en tant que tribu i col·lectiu que es sap significat, que públic i artistes articulin noves formes d’accedir i gaudir de la cultura. “El que passa a la ciutat, al carrer, ha d’estar representat a escena […] hem de buscar noves formes d’accés a la cultura i de relacionar-nos amb el públic”, explica Cristina Alonso, coordinadora artística del centre de creació Graner. Es proposen, doncs, escoltar la tribu i fer de l’escolta una premissa que prevalgui des de l’inici del projecte creatiu, per poder trencar el concepte d’obra final. És així com, tal com ratifica Alonso, SÂLMON “deixa de ser un festival vitrina i finalista, per explicar el procediment. […] Trenca la imatge romàntica de l’artista i presenta un artista que es pregunta i fa que el públic també es qüestioni”.

La comunitat a escena

Segons Alonso, el SÂLMON aspira a ser un “festival de ciutat”, retroalimentat en i per la comunitat. I, en aquesta direcció, avui i demà el projecte de creació comunitària Atlas obrirà el festival a la Sala MAC del Mercat de les Flors. Es tracta d’una iniciativa que va néixer a Lisboa el 2011, en el context de la crisi econòmica, l’ofec de la Troika i les acampades anticapitalistes. Per donar veu a la comunitat, Ana Borralho, directora artística de la iniciativa, proposa un espectacle col·laboratiu, on hi participen tres-centes persones de diferents entorns professionals que, des de la seva professió, es van explicant a si mateixes i acaben per explicar-nos a nosaltres. Per configurar aquesta radiografia a Barcelona, s’han tingut en compte les estadístiques de la ciutat per incloure –en paritat– persones de tots els barris i diferents professions. D’altra banda, perseguint aquesta voluntat d’obrir el festival a la comunitat urbana, es realitzaran diferents jornades als instituts, com el taller de Feminismo Pop de Cris Celada i Tomás Castro, trobades artístiques com la que faran seixanta joves a la Trobada En Residència, o tallers com el de criança i aire lliure coorganitzat amb el grup de criança compartida La tribu Sugurú i el seu acompanyant, Jordi Mas.

La Bacanal SÂLMON<

Per celebrar la comunitat, el festival oferirà tot un dia d’activitats gratuïtes a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats que es duran a terme al voltant del ritual de la paella. Marc Sempere serà l’encarregat de cuinar i dirigir aquesta trobada artística que s’entén talment com un laboratori de creació. “La paella és una forma de vida, és un ritual per generar comunitat”, explica Sempere; i amb aquesta trobada culinàriament artística es pretén “generar allò que es genera en família, compactar la sensació de comunitat i allargar-la tot el dia”. Una experiència que comptarà amb peces breus de Sònia Moll i Astrio, i María Jerez, entre d’altres.

 

Arts vives locals

Un dels altres objectius del festival és recolzar l’escena d’arts vives local i ho fa amb quatre coproduccions que, com explica Elena Carmona, coordinadora de projectes europeus de Graner, s’articulen des d’una relació de continuïtat que es gesta des del primer dia, “som en una etapa de mirar cap al futur i consolidar l’acompanyament que hem fet a aquests artistes”. Un recolzament artístic que esdevé suport però mai limitació. Un exemple n’és O.V.N.I, una obra de dansa que planteja quina és la funció del cos, en tant que màquina orgànica que es relaciona amb el nostre entorn, i ho fa des del llenguatge propi del col·lectiu Big Bouncers, que ofereixen una realitat múltiple i complexa. Desdoblament de perspectives que també trobem en el concert escènic Pelucas en la niebla de Cris Blanco, un musical de butxaca que es pregunta on resideix l’emoció en la música. I seguint en la línia de reflexió sobre l’existència d’un punt de vista artístic únic, El Conde de Torrefiel proposa una instal·lació teatral, M.C. : Las historias naturales, complementada amb moviments sonors que, a través de la imatge i la paraula, descodificarà el món que ens envolta i fitarà la utopia d’entendre’l i reconèixer-lo. Finalment, la darrera coproducció ve de la mà de Patricia Caballero i Mònica Valenciano, Mnemosina, amb la que s’ha volgut recolzar una iniciativa de La Poderosa i donar continuïtat, tal com explica Carmona, “a una d’aquestes petites llavors que en l’anar més enllà del laboratori de creació ens presenten dues bèsties escèniques”.

Finalment, dins del marc d’arts locals trobem les propostes que neixen del centre de creació del cos i el moviment, Graner, com la sessió de música electrònica Èpica, d’Aimar Pérez Galí, que reflexiona al voltant del feminisme a partir de la llibertat del moviment, Y los huesos hablaron, de Societat Doctor Alonso, que tracta la problemàtica de les fosses comunes o El resistente y el delicado hilo musical, d’una de les artistes més reeixides de l’edició passada, Amaia Fernández.

Amb tot, el Festival SÂLMON aterra de nou per, no només oferir nous espais de transmissió cultural, sinó per demostrar que allà on no arriben els pressupostos, la complicitat artística entre institucions com el Mercat de les Flors i Graner, i sales com l’Hiroshima o l’Antic Teatre, fa possible l’impossible: un festival del moviment amb una incidència cultural que va més enllà del fet artístic. No exhibeix. Actua de transmissor. Ergo, estimula la creació.

Trobareu tota la informació al web del Festival Sâlmon

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació