Pregon desig de poesia

13.06.2018

Aquest mes de juliol el festival Poesia i + de la Fundació Palau torna a convertir-se en un punt d’irradiació que arribarà a diverses poblacions del Maresme, des de Caldes d’Estrac a Alella, passant per Canet de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Dosrius.

Maria Cabrera | © Omnium Cultural

El festival Poesia i + és un dels més actius i innovadors de la creació poètica i artística contemporània. Enguany la programació combina poesia, música i art. El festival, que se celebrarà del 5 al 15 de juliol, comptarà amb la participació de Miquel Barceló i Pascal Comelade, Maria Coma, Xarim Aresté, Dolo Bertran i Anna Carné, Enric Montefusco, Ferran Palau, El Petit de Cal Eril, Dolors Miquel, Albert Roig i Josep Pedrals, entre d’altres.

El Poesia i+ 2018 comptarà amb poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències que es reuniran en els diversos escenaris del festival per reivindicar més que mai la força i la vigència de la paraula. I ho faran d’una manera especial, a tocar del públic: en espais i entorns privilegiats del Maresme, pròxims i d’aforament reduït.

Entre les actuacions destaca la de l’artista mallorquí Miquel Barceló que, coincidint amb l’exposició Pregon desig. Miquel Barceló a Josep Palau i Fabre, que es pot veure a la Fundació Palau fins al 9 de setembre, protagonitzarà amb el músic Pascal Comelade una acció molt especial a Caldes d’Estrac. Aquesta exposició compta amb seixanta-vuit peces del taller que el pintor té a París, i utilitza com a imatge destacada un gran pop. No és l’únic animal d’aigua que veiem a les sales de la Fundació, ja que a Barceló li agrada molt bussejar i el món marí forma part de la seva obra. A part, també hi trobem altres peces de gran força matèrica, com ara les que l’artista ha creat utilitzant termites que es mengen una part dels quadres, i que “fan entrar la vida en la pintura”, explica Maria Choya, directora de la Fundació Palau.

Un cartell de luxe

En aquesta edició, el Poesia i + ha volgut posar l’accent en les noves generacions de poetes, que ja estan marcant noves maneres de dir i fer poesia: Maria SevillaMíriam CanoBlancallum VidalMiriam ReyesSilvie Rothkovic, Laia Martínez i López i Jaume C. Pons Alorda, que aquest any ha enlluernat amb el seu darrer poemari, Era, llegiu ressenya d’Enric Umbert a Núvol. . A més, continua reivindicant la figura de Palau i Fabre amb l’espectacle Palau6, que vol presentar en un nou format totes les cares del món creatiu de l’Alquimista, i un recital de Maria Cabrera i David Castillo per descobrir noves arestes en la seva poesia. El festival presentarà també un homenatge a Antoni Artigues, gran promotor de la poesia i amic íntim de Palau i Fabre, que ens ha deixat aquest any. En un article publicat a Núvol, el poeta Carles Rebassa ha parlat meravelles d’aquest homo poeticus que era Artigues: “Antoni Artigues tenia una llibertat que per a molts fregava la grolleria, la irreverència. Quan un home és lliure fa, òbviament, mal als qui no ho són, o als qui no considera com a lliures. Artigues no era amic de cadires, ni de reunions, ni de degans. Ell sabia que la paraula dita en veu alta, tant si era dolça com furibunda, era la força més important per a esvair dimonis, arruixar fatxes, fer tornar vermelles males consciències, fer bé, fer mal”.

El festival Poesia i + també acull l’exposició Generació Horiginal, que repassa la trajectòria del local fundat per Meritxell Cucurella, i tres noms indiscutibles de la poesia catalana actual: Dolors MiquelAlbert Roig i Josep Pedrals.

Xarim Aresté | Foto Ester Roig

Pel que fa a la música, destaca la nit de pop metafísic que tancarà el festival diumenge 15: Ferran Palau i El Petit de Cal Eril tornaran a compartir escenari per fer-nos volar i tocar les estrelles. Llegiu a Núvol l’entrevista de Gerard E. Mur a Ferran Palau, on el músic parla del seu darrer disc, Blanc. Precisament amb Joan Pons –El Petit de Cal Eril– és amb qui Palau ha ideat un nou i aristotèlic gènere musical conegut com a Pop Metafísic. “És la no-explicació, la no concreció, sensació ingràvida en la música”. Vapor-wave, tècnicament. Qui escolti el disc, ho entendrà. “Hi ha guitarres i teclats que es barregen. Hem treballat molt el so a través de pedals que desafinen lleugerament, reverberacions… Un color similar tenyeix cada cançó”, explica Palau.

També cal destacar l’espectacle íntim i personal que presentarà Enric Montefusco dissabte 14, preparat per a l’ocasió, i el concert de Maria Coma, un dels pocs que farà aquest estiu a Catalunya. També en un format íntim, Miquel Serra vindrà des de Mallorca per tocar en solitari les seves cançons intenses i delicades. Completen el programa musical les propostes dels vigatans Germà Aire, a punt de treure nou disc.

Un dels plats forts del festival serà sense dubte el músic i poeta Xarim Aresté, que ha guanyat el premi Núvol al millor disc del 2017 per Polinèsies. Amb la seva aparença d’estrella del rock misteriosa, Aresté és una de les cares més reconeixibles i reconegudes del pop rock català. En una entrevista que li va fer Joan Burdeus a Núvol, Aresté s’ha aliat amb els productors Santos Berrocal i Florenci Ferrer, que treballen amb gent com Love of Lesbian o Sidonie, per fer madurar la sonoritat de l’artista “Ells són molt nets, jo sóc molt brut, i hem trobat un terme mig”.

Tampoc us podeu perdre el concert de Clara Peya, un dels grans talents creatius, que actuarà al festival acompanyada per la veu de Magalí Sare. En una entrevista d’Isaïas Fanlo publicada a Núvol, Peya ens deia: “El meu discurs, a les cançons i també dalt d’un escenari, és activista, però m’agrada pensar que el faig des de la poesia. No tot l’activisme s’ha de fer des de la radicalitat o la intel·lectualitat”.

Finalment, cal destacar l’espectacle Cuidem-nos d’Ovidi 4, un equip de la primera divisió combativa format per Mireia VivesBorja PenalbaDavid Caño i David FernándezVull les olives, la proposta desenfadada i juganera de Dolo Beltrán i Anna Carné. I last but not least, una nova versió lliure i en sec de L’empestat de Jordi Oriol, una de les sorpreses de l’escena teatral d’aquesta temporada, de la qual us expliquem més coses en aquest article de Júlia Bacardit a Núvol. A L’Empestat, Oriol es pregunta què hi passa, a La tempesta de Shakespeare, un cop Pròsper ha renunciat a la màgia i abandonat l’illa? Amb el suport de l’existencialisme de La pesta, d’Albert Camus, el dramaturg i actor Jordi Oriol ha assajat l’escriptura i ha encarnat una continuïtat de l’obra shakespeariana. Vegeu aquest vídeo en què l’actor explica la gènesi d’aquesta obra.