El Festival Panoràmic Granollers mira a l’espai

17.05.2019

Ja fa 50 anys que es va dir allò d’“un petit pas per l’home però un salt per a la humanitat”. L’arribada de l’ésser humà a la Lluna el 20 de juliol de 1969 va convertir en tangible l’objecte d’innombrables somnis, elucubracions i ficcions. La tercera edició del Festival Panoràmic Granollers de cinema, fotografia i llenguatges audiovisuals se’n vol fer ressò amb una programació centrada en el brillant satèl·lit. Enguany, el festival rep el nom d’Última Thule, en honor l’objecte més primitiu i llunyà del sistema solar explorat fins ara, i se celebra del 17 al 20 d’octubre a l’espai Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Una de les obres de la mostra ‘Moon Project’

“En un moment d’híper connexió terrestre, des del Panoràmic mirem a l’espai, sortim de la Terra”. Sota aquesta premissa, el Panoramic 2019 posa en relleu l’univers i les històries, reals i fictícies, que agombola. Ho fa amb un teixit cultural que implica, a banda de la seu central a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a institucions com el Cinema Edison, el Museu de Ciències Naturals i al Museu de Granollers.

El festival compta amb una programació variada, tant en disciplines com en aproximacions al tema comú. En l’àmbit de la fotografia, hi trobem l’exposició The Afronauts, que recorda una peculiar episodi de la història de Zàmbia. L’any 1964, aquest país es va marcar com a objectiu enviar dotze astronautes i deu gats a la Lluna, superant així el repte que s’havien marcat els Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial. Tot i que la iniciativa no va arribar a mai a fer-se realitat, l’exposició de Cristina de Middel recull imatges documentals del moment, a les quals l’autora hi afegeix el seu toc d’imaginació.

Més fotografia: Per una banda, l’exposició Domestica de Ruben Torras recull una sèrie de fotomuntatges que, a partir d’electrodomèstics i aparells electrònics, aconsegueixen una estètica espacial propera a la ciència-ficció. L’autor convida a reflexionar sobre els productes de consum, en els quals, cada cop més, el disseny preval sobre la funcionalitat. Electrònica, reciclatge, publicitat o obsolescència programada son conceptes presents en aquesta exposició. Per altra banda, el col·leccionista Juan Luís Franco Mercado recull a l’exposició Carrera espacial a la Luna del Complejo Espacial de Robledo de Chavela 61 fotografies de la NASA sobre l’estació de seguiment espacial Madrid Deep Space Communications Complex, centre d’investigació i divulgació científica.

Al llarg de la història, la Lluna ha estat reproduïda per l’ésser humà de mil maneres diferents. L’exposició Moon Project, comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita, fa un recorregut sobre il·lustracions, publicitat, logotips, pintura, il·lustració científica, i tota mena de material gràfic i visual que reflecteix l’imaginari lunar al llarg de la història.

L’any 2003, Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de la Fura dels Baus i artista influent en l’art vinculat a la performance mecatrònica, la robòtica i la tecnologia, va ser convidat a realitzar l’experiment Dédalo, una sèrie de microperformances en gravetat zero a la “ciutat de les estrelles” de la federació Russa. D’aquí va néixer el projecte Transpermia, que l’artista ara adapta a l’espai la Tèrmica de Roca Umbert, on s’hi crearà una instal·lació site specific.

Els orígens dels videojocs es remunten a l’Spacewar!, desenvolupat el 1961 pel Massachussets Institute of Technology (MIT) i difós a les màquines Arcade a principis de la dècada dels 70. Es tracta d’un joc inspirat en la Guerra Freda, on dues naus espacials competeixen entre si. En les dècades successives, jocs com el Galaxy Game o l’Space invaders centrarien el seu imaginari en l’univers, les naus espacials i els alienígenes. El Festival Panoràmic convida als seus visitants a jugar a alguns d’aquests jocs ara ja convertits en clàssics.

El fotògraf Joan Fontcuberta, revisita per al festival el fals documental Era rusa y se llamaba Laika, realitzat el 2009 i on tracta la història de l’arxiconeguda gossa russa que va volar a l’espai en l’Sputnik 2. Al documental, un Fontcuberta narrant a l’estil Iker Jiménez (Cuarto Milenio) parodia el periodisme venedor de misteris i especulacions.

La sonda New Horizons, llençada per la NASA el 2006, actualment captura imatges de l’Última Thule, que ajudaran a estudiar els inicis del nostre sistema planetari fa més de 4.500 milions d’anys. Potser d’aquí un temps viurem un Festival Panoràmic dedicat a l’arribada de l’ésser humà a aquest astre tan llunyà.