El Festival Internacional de Poesia de Barcelona celebra la trentena edició

20.05.2014

Avui el Palau de la Música acull una edició molt especial del Festival Internacional de Poesia, que enguanya fa trenta anys. Els directors, Sam Abrams i Ernest Farrés, han optat per mantenir una reduïda quota de sis poetes perquè els espectadors puguin aprofundir-hi més. Els convidats d’enguany són el romanès Mircea Cărtărescu, el rus Aleksandr Kúixner, l’argentina María Negroni, la nordamericana Mary Jo Bang i dos poetes de casa, Anna Montero i Antoni Clapés, de qui reproduïm a Núvol aquesta entrevista que li ha fet Ramon Boixeda amb motiu del festival.

 

Els convidats al XXX Festival Internacional de Poesia 2014 amb els directors | Foto Pep Herrero

“Tots sis són poetes que es troben en la maduresa, amb una extensa obra al darrere”, deia ahir Sam Abrams a la presentació a la premsa. “Són autors d’una gran inquietud, que sempre s’estan reinventant i provant coses noves. També els uneix el fet que són poetes responsables i generosos. Més enllà de la seva obra, treballen a favor de la poesia en la seva activitat pública o professional”.

Un per un ens han explicat el sentit que té per a ells la poesia. “El més important de la poesia és que fa d’ambaixadora de la nostra vida interior, que avui està tan amenaçada”, va dir Mircea Cărtărescu. “La poesia és pertot i per a tothom, també per a la gent del carrer. És com l’airr que respirem, que no el veiem, ni percebem de la mateixa manera que no solem tenir consciència del fet de respirar”, va reblar el poeta romanes, que avui Xavier Montoliu ens presenta exhaustivament a Núvol.

Per a la poeta americana Mary Jo Bang, “la poesia és difícil perquè no se’ns manifesta d’una manera òbvia com una notícia al diari. La poesia requereix un esforç, està construïda sobre la premissa que les paraules volen dir moltes coses alhora. La poesia és econòmica perquè en un poema hi pots dir moltes coses en poques paraules, i en moltes capes”.

Per a María Negroni, que ha vingut d’Argentina, “la poesia sembla que té a veure amb les paraules, però en realitat és una lluita contra les paraules, perquè les paraules, tal com les usem normalment nón limitades i tramposes. Hi ha una lluita a l’hora d’escriure poesia que consisteix a fer dir a les paraules allò que està al costat o per sobre les paraules mateixes”. Per Negroni, “la poesia no expressa només les emocions sinó també allò que se’ns escapa. La poesia és, en definitiva, un canal per poder fer aquesta recerca, que no surt d’enlloc ben bé ni va enlloc, però que en aquest trajecte ens brinda la possibilitat de viure un altre d’aquests fracassos lluminosos”. Segons Negroni, “Poeta es algú que escriu sense ser ben bé escriptor, perquè la poesia es troba fora de la literatura tal com l’entén el mercat literari”.

Antoni Clapés conversa amb el poeta romanès Mircea Cărtărescu | Foto Pep Herrero

El rus Aleksandr Kúixner, del qual hem parlat també a Núvol, va ser molt clar: “La poesia no cal anar a buscar-la gaire lluny, perquè és arreu, en la nostra mateixa manera de parlar”, va dir Kúixner. “El fet de pensar que la terra gira al voltant del sol i que nosaltres parlem de poesia i la resta de l’univers no ens sent ni ens veu, tot això ja és prou espectacular i poètic. Quan som a casa i parlant, això també és poesia”. Kúixner va assenyalar que el do de comprendre poesia és un do tan poc comú com el mateix do d’escriure poesia. “Jo no gosaria recitar els meus versos a la gent al mig del carrer. Per això em fa molt feliç quan rebo una carta d’algun lector (no filòleg) que em diu que s’ha emocionat amb la meva poesia. I dic ‘no filòleg’ perquè els filòlegs estudien la poesia com els entomòlegs estudien les papallones o els cucs…”

 

Les veus del Festival

Antoni Clapés (Sabadell, 1948) És poeta, traductor i editor de poesia.

Ha publicat dues dotzenes de llibres d’entre els quals cal destacar L’arquitectura de la llum (2012), La llum i el no-res (2009), Alta Provença(2005), Destret (2003), Llavors abandonaries Greifswald (2001) i In nuce (2000). La seva poesia ha estat traduïda i editada a l’espanyol, francès, anglès, italià, portuguès, alemany i àrab. Tradueix poesia del francès i de l’italià. Des 1989 dirigeix Cafè Central, editorial independent de poesia.

Aleksander Kúixner (Leningrad, 1936)

Llicenciat en filologia russa a la Universitat Herzen de Leningrad. És director de l’editorial peterburguesa Biblioteka Poeta. És membre de l’Associació d’Escriptors de Rússia i del PEN Club de Sant Petersburg, i ha traduït llibres de poesia i ha tutoritzat, durant més de vint anys, un grup destacat de poetes d’aquesta mateixa ciutat.

Al llarg de la seva trajectòria literària ha publicat poemaris, llibres de poesia infantil i quatre reculls d’assaigs, traduïts a nou llengües. Ha publicat seleccions de poemes a les revistes literàries més rellevants del seu país i ha rebut, entre molts altres guardons el Premi Poet (2005). Entre els seus poemaris, cal destacar Pervoe vpetxatlenie (1962, La primera impressió), Notxnoi dozor (1966, Ronda de nit), Primeti (1969, Supersticions). Pismo (1974, La carta), Priamaia retx (1975, Estil directe), Golos (1978, La veu), Tavritxeski Sad (1984, Jardí de Tàurida),Dnevnie Sni (1986, Somnis diürns), Jivaia Izgorod (1988, La tanca viva), Notxnaia Muzika (1991, Música nocturna), Na sumratxnoi zvezde(1994, A l’estrella tenebrosa), Letutxaia griada (2000, Vol de núvols), Kustarnik (2002, L’arbust), Kholodni mai (2006, Maig fred), Oblaka vibiraiut anapest (2008, Els núvols trien l’anapest), Mielom i ugliom (2010, Amb guix i amb carbó) iVetxerni svet (2013, Vespertina). En català, ha publicat l’antologia És tot el que tenim (Llibres del Segle, 2013).

 

Mary Jo Bang (Waynesville, 1946)

És diplomada i llicenciada en sociologia (Universitat de Nothwestern), llicenciada en escriptura creativa (Universitat de Columbia) i diplomada en fotografia (Polytechnic of Central London). És professora de literatura contemporània, poesia i escriptura creativa a la Universitat de Washington a Saint Louis. És autora de sis llibres de poesia, entre els quals The Bride of E (2009, La núvia d’E), Louise in Love (2001, Louise enamorada), i Elegy (2007, Elegia), guardonat amb el National Book Critics Circle Award l’any 2008. Ha escrit dos llibres de poesia que s’han traduït i publicat al nostre país: Elegía (Bartleby, Madrid, 2010) i El claroscuro del pingüino (Kriller71, Barcelona, 2013). La seva traducció de l’Infern de Dant, amb il·lustracions de Henrik Drescher, ha estat publicada per Graywolf Press l’any 2012.

 

Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956)

Poeta, novel·lista, crític literari i periodista, actualment és professor associat al Departament de Literatura Romanesa de la Universitat de Bucarest i membre de la Unió d’Escriptors Romanesos i del Parlament Cultural Europeu. Ha publicat fins ara més de 25 llibres i un gran nombre d’articles, i la seva obra està traduïda a vint idiomes. Entre altres guardons ha rebut el Premi de Literatura de Berlín 2012 o l’Spycher-Leuk 2013 de Suïssa.

Les seves obres més importants són Faruri, vitrine, fotografii (1980, Fars, vitrines, fotografies), Poeme de amor (1982, Poemes d’amor), Totul(1984, Tot), Postmodernismul românesc (1999, El postmodernisme romanès) o Enciclopedia Zmeilor (2002, L’Enciclopèdia dels Dracs). Alguns dels seus libres, com Nostàlgia (2013) i Lulu (2011), han estat traduïts al castellà per Impedimenta.

 

María Negroni | Foto Pep Herrero

María Negroni (Rosario, 1951)

Doctora en literatura per la Universitat de Columbia, Nova York, actualment dirigeix el màster en escriptura creativa de la Universitat Nacional de Tres de Febrero a Buenos Aires. Traductora, entre d’altres, d’obres de Louise Labé, Georges Bataille o Emily Dickinson, la seva poesia ha estat portada a l’anglès, el francès, l’italià i el suec.

Autora d’assaig, novel·la i llibres d’artista, ha publicat nombrosos títols de poesia: Elegía Joseph Cornell (Caja Negra, 2013), Cantar la nada(Bajo la Luna, 2011), Arte y Fuga (Pre-Textos,2004) i Islàndia (Monte Ávila, 1994/Station Hill, 2001), que va rebre el 2002 el Premi PEN American Center al millor llibre de poesia en traducció l’any anterior.

 

Anna Montero Bosch (Logronyo,1954)

Llicenciada en filologia francesa per la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Poeta, professora i traductora del francès, ha traduït articles i llibres de poesia i prosa (Charles Baudelaire, Jean-Charles Huchet, Pierre Assouline, Guy de Maupassant, entre d’altres). Ha col·laborat en diverses publicacions: DainaCaràctersReduccions o Serra d’Or.

És autora dels poemaris Polsim de lluna (1983), Arbres de l’exili (1988), La meitat fosca (1994), Com si tornés d’enlloc (1999), Serenitat de cercles (2004). El pes de la llum (2007, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006), Teranyines (2010, Premi Ausiàs March, Premi Nacional de la Crítica). Alguns poemes seus figuren a diverses antologies i han estat traduïts al francès, a l’anglès, al castellà, al rus, a l’alemany i a l’italià.