El Festival Grec surt al carrer

Passaven pocs minuts de les vuit del vespre al Passeig de Lluís Companys de la ciutat comtal. Al backstage, els madrilenys de Canteca de Macao s’acabaven de pentinar les rastes mentre escuraven les últimes llaunes de cervesa. L’Arc de triomf dormia aliè a tot el que havia de venir i els tècnics enllestien els últims detalls. Alguns mitjans ja havien aparcat la seva mòbil i disposaven tot el necessari per les seves connexions. Els vianants s’acostaven a la taula de so i preguntaven a què es devia tot aquell rebombori.

Les nou i puntualment arrenca la festa. Són molts els qui es van acostant al gran escenari, atrets pel so mestís de les guitarres, els vents i la percussió dels Canteca. Es comencen a percebre alguns gruppies entre el públic, ells també fan moure les rastes al so de la música. Barcelona vibra, però encara ningú no en sap el motiu.

Dos quarts d’onze, s’acaba la música i el volum de despistats aplegats va en augment. De sobte s’apaguen els llums de l’escenari i a l’extrem oposat del passeig es comença a enlairar un immens cercle d’on pengen vuit angelets cantaires que emprenen el vol Pedalejant cap al cel. El públic, encara més desconcertat gira 180 graus i fixa la mirada en l’atraient cercle celestial. Arrenca llavors una projecció d’imatges que anuncien la imminent arrencada d’alguna mena de cicle o festival. Un festival de nom hel·lènic que durant un mes aplega circ, teatre, dansa i música i a més a més compta amb gent tant destacada com Pascal Comelade, Katie Melua, Marie Chouinard, Joan Ollé, David Marton, Rosa Maria Sardà, Tortell Poltrona o els Amics de les Arts.

El cercle segueix sobrevolant el públic aplegat i es configura en una espècie de pregària que els belgues de Theater Tol ofereixen a Barcelona entre música, pirotècnia i acrobàcies aèries.

Les onze. Ja són prop de quinze mil les persones que s’han sumat a la festa i que tornen a girar sobre si mateixes abduïdes pel diabòlic i enganxós so de l’acordió més famós de la Garriga. La Troba Kung-Fú salta a un escenari que coneixen prou bé per fer encomanar a tothom la seva rumba-fusió. La gent està encantada ballant i xalant, però encara són masses els qui desconeixen el motiu de la festa.

Les dotze. La música va afluixant i un coet s’enlaira i espetega damunt el cap dels curiosos. Ara sí, ha quedat inaugurat oficialment el Festival Grec 2012! El Muchacho rasca la guitarra com només ell ho sap fer i el ventilador fa passar la calor a tots els concentrats. A dos quarts de dues la gent marxa cap a casa després d’una gran nit. Però en Ramon Simó (director del Festival), encara es pregunta si algú sabia a què es devia tot aquell sarau.

 @orioltoro