El festival Barcelona Novel·la Històrica explora la condició humana

20.10.2017

Ho deia Norman Mailer: el que intensifica la realitat i la fa penetrar més intensament en la nostra recepció, més que els documentals, els assajos o els reportatges, és la ficció, perquè és a través d’ella que adquirim consciència de la nostra història. Per reflexionar sobre això, del 6 a l’11 de novembre, el festival Barcelona Novel·la Històrica complirà cinc anys amb la voluntat de transmetre una idea que, avui dia, les sèries de TV, els còmics i els videojocs, juntament amb la literatura, també ens il·lustren: la història no és un simple relat de fets.

Imatge del cartell de l’edició 2017 del festival | Institut de Cultura de Barcelona

Enguany, el festival se centra en la condició humana i en reflexionar sobre com ha determinat la manera de fer dels homes que ens han precedit, però també sobre la manera que alguns escriptors ens han explicat aquesta realitat. Un d’ells és Arturo Pérez-Reverte, que ha estat guardonat amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, afegint-se a una selecta llista que també integren Christian Jacq, Lindsay Davis, Santiago Posteguillo i Simon Scarrow.

El comissari d’aquesta edició, Fèlix Riera, destaca, a propòsit de posar l’accent en la condició humana, que estem “al llindar” d’una nova situació per a l’home al món, sobretot tenint en compte la robotització. En aquest sentit, “la imatge del cartell és tota una declaració d’intencions”, amb la presència d’un ésser artifical entremig de rostres d’animals racionals.

Segons Riera, qui fa la història, en realitat, és més el narrador que el protagonista, perquè és l’únic capaç de copsar-la i d’endinsar-se d’aquesta manera en la condició humana per poder construir els seus personatges i dotar-los de veritat. És per això que Barcelona Novel·la Històrica tindrà com a protagonistes les emocions i les accions humanes. Amb tres grans eixos: fer història, protagonitzar la història i mirar-se en la història.

Però no podem oblidar els altres reclams del festival: els clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona, una ruta literària a càrrec de Martí Gironell, la gimcana literària Literapolisbcn i l’anàlisi de la història en la novel·la llatinoamericana, amb la presència, entre d’altres, d’Aurelio Major, Gustavo Guerrero, Laura Restrepo, Edgardo Cozarinsky o Álvaro Uribe (l’escriptor mexicà, no el polític colombià). Aurelio Major, codirector de la revista Granta, explica que a L’Amèrica Llatina la novel·la històrica encara s’està creant “perquè la història és un contenciós”, tot i que, justament, les grans novel·les que han sorgit en aquest extens territori són, de fet, novel·les històriques. Algunes, mig oblidades, com l’extraordinària Zama d’Antonio di Benedetto.

Màrius Serra és un dels participants d’aquesta edició

 

Els protagonistes

La resta de participants d’aquesta edició tampoc són uns desconeguts: Jorge Edwards, Maria Molins, Rafel Nadal, Ferran Sáez, Raül Garrigasait, Albert Serra, Javier Olivares, Miguel Molina, David Castillo, Pere Portabella, David Fernàndez, Rafael de Ribot, Rafael Argullol, Xavier Theros, Pilar Rahola, Rafael Vallbona, Laura Borràs, Jacinto Antón, Josep M. Muñoz, Toni Soler, Daniel Fernández, Xavier Bru de Sala, Màrius Serra… Podeu consultar la resta i totes les activitats programades en aquest enllaç. Amb aquest cartell, no és estrany que els organitzadors siguin optimistes. Per això i perquè, tal com recorda Fèlix Riera, actualment la novel·la històrica viu un moment molt bo.

La cinquena edició del festival, que organitzen l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Cultura, ha comptat amb un pressupost de 120.000 euros. Més informació aquí.