El fabrisme al País Valencià

11.12.2012

Vicent Pitarch publica «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme». L’obra recull i analitza documents i testimonis del primer terç del segle xx amb l’objectiu de mostrar l’acceptació de les tesis de Pompeu Fabra entre els valencians.

 

Pompeu Fabra

El gran gramàtic valencià Manuel Sanchis Guarner va encunyar una sentència famosa que va deixar escrita en més d’un lloc: “No hi ha un dilema fabristes-antifabristes, sinó o Fabra o el caos”. Fabra simbolitzava la doctrina científica, el rigor de la base lingüística, i a més a més hi afegia el concepte nacional de l’idioma. Les actituds antifabristes, en paraules de Sanchis Guarner, eren actituds anticientífiques.

En aquest llibre Vicent Pitarch enfila amb erudició el camí del fabrisme al País Valencià durant el primer terç del segle xx, la qual cosa inclou també el relat d’algunes accions antifabristes. El camí s’inicia entorn del terme valencianisme, entès com a moviment polític que neix a principis del segle xx i que esdevé decisiu en la promoció i consolidació de les anomenades Normes de Castelló, signades el 1932. Pitarch situa el punt de partida del valencianisme en el naixement del grup València Nova (1904) i va resseguint agrupacions i declaracions dels primers anys del segle passat, sense amagar “l’escassa permeabilitat social que entrebancava la marxa del valencianisme”.

L’autor diu en més d’una ocasió que els corrents nacionalistes al País Valencià “mai no superaren els nivells de franca minoria social” però alhora també destaca els noms i les paraules dels principals representants del fabrisme. Un dels més referenciats és Carles Salvador, l’home de Benassal que sempre va prendre Catalunya com a referència “per als germans del sud”. Salvador i altres autoritats com Faustí Barberà, Àngel Sánchez Gozalbo, Lluís Revest o Eduard Martínez Ferrando són citats per il·lustrar l’admiració per la personalitat i l’obra fabrianes. També hi consta la nòmina de les publicacions periòdiques del valencianisme, des del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (1920) fins a La República de les Lletres (1934-1936).

Tanmateix, sorprèn que no hi surti, ni de passada, una icona del valencianisme com era el malaguanyat Josep Lluís Bausset (es va morir al juny). Bausset havia participat en la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, el Centre d’Actuació Valencianista o la divulgació de revistes emblemàtiques, com Acció o El Camí. Sí que en el llibre s’esmenta “el reducte dels enemics del fabrisme” dins el valencianisme de l’època. Es tracta de Josep Maria Bayarri, “autor de tractats caòtics d’ortografia” i del pamflet El perill català (1931). Vicent Pitarch sosté que el tòpic de la invasió catalana, del “perill català”, ha estat al llarg del segle xx una ximpleria que es va inventar el blasquisme i que ha arribat fins al blaverisme actual.

Pompeu Fabra

L’obra de Pitarch dedica un capítol al text insígnia en el procés de penetració de la doctrina fabriana al País Valencià: és un article molt breu que Fabra va publicar el 1918 en el butlletí Nostra Parla. Pitarch n’analitza el contingut i fa inventari de totes les reproduccions totals o parcials, textuals o simples glosses de l’article, publicades de 1918 ençà. Aquest text insígnia és recollit a l’annex, al costat de 14 textos més que també són significatius, de Fabra mateix i de Josep Giner, Joan Coromines i Joan Fuster, entre altres autors. Com a corol·lari, Vicent Pitarch ofereix una bona mostra de la consolidació fabriana al si del valencianisme més enllà del primer terç del segle xx. Ell en diu “un esbós” però manté el rigor i la compleció dels capítols precedents.

 

Vicent Pitarch. «Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme». Fundació Carles salvador. 149 pàgines. 14€ 

 

Etiquetes: