‘El dubte del títol’ de Núria Rossell guanya el Certamen Miró & Art

31.10.2018

Primer va ser Antoni Gaudí. Després Joan Brossa. I ara, el leitmotiv de la tercera edició del Certamen Miró & Art i la figura a qui va dedicada és el pintor Josep Guinovart. D’entre trenta-nou treballs presentats, que fins al dissabte 3 de novembre s’exposen en diferents galeries del territori català, el jurat ha decidit que l’obra El dubte del títol de Núria Rossell (AB Galeria d’Art) és la que millor copsa l’essència de l’artista. Per això, ha estat l’escollida per il·lustrar l’etiqueta de l’edició limitada del vermut reserva Miró & Art 2019.

Francesc Mestre, Jordi Pijoan, Maria Guinovart, Meritxell Torra Junyent, Maribel Navarro i Josep Sentís, durant el veredicte del jurat a la galeria Dolors Junyent © Gerard Nomen

Enguany que es compleix el desè aniversari de la defunció de Guinovart, el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) i Vermuts Miró –amb la col·laboració de la Fundació Privada Espai Guinovart– han volgut retre homenatge a un dels grans artistes de casa nostra i a un dels màxims exponents de l’avantguarda plàstica de la segona meitat del segle XX. Representar-lo, però, no ha estat gens fàcil. “Així com Gaudí i Brossa tenen elements molt emblemàtics, expressar Guinovart és molt difícil perquè, més enllà de detalls com les formigues, és més abstracte”, explica Laura Prats, directora de màrqueting de Vermuts Miró i membre del jurat. “Malgrat tot, hi ha hagut treballs de molta qualitat amb molta presència de l’artista”.

Presidit per Meritxell Torra Junyent, vocal de la junta del GGAC i codirectora de la Dolors Junyent Galeria d’Art, i format per Maria Guinovart, directora de la Fundació Privada Espai Guinovart, Hèctor Albericio, codirector de la galeria Art Petritxol, Francesc Mestre, premi homenatge dels Premis GAC, i Laura Prats i Josep Sentís, en representació de Vermuts Miró, el jurat no només ha tingut en compte l’empremta que les obres tenen de Guinovart, sinó que també ha valorat la gamma cromàtica i l’efecte que produeixen com a etiqueta.

El certamen, nascut fa tres anys, forma part del projecte #ILikeArt, que impulsa el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i que té com a objectiu promocionar la nova temporada, garantir la professionalització del sector, fer visible l’activitat de les galeries associades al gremi i, sobretot, acostar-les a nous públics. “Les galeries no només són empreses privades que es dediquen al mercat de l’art, sinó que ofereixen un gran ventall d’exposicions amb la intenció d’educar el públic i posicionar els artistes amb els quals treballen”, reivindica Maribel Navarro, secretària del GGAC i comissària de l’exposició de les obres inspirades en Guinovart del certamen que s’inaugurarà al mes de juny. A diferència del que gran part de la ciutadania creu, les galeries d’art no mosseguen i defugen l’elitisme que se’ls atorga amb empenta, propostes jovials i exposicions variades i gratuïtes. “Són una plataforma molt important –afegeix Maribel Navarro–, i per això crec que les institucions haurien de donar més valor a les galeries i més suport, tant econòmic com presencial”.

La nova temporada

Davant d’aquest panorama i l’inici d’una temporada engrescadora, il·lusió –molta il·lusió– i resiliència són els adjectius que defineixen l’esperit i l’estat d’ànim actual del GGAC. Lluny del moment de màxima esplendor que les galeries d’art van viure durant la dècada dels noranta i, a la vegada, del declivi que va causar la crisi, el gremi de galeristes més antic d’Espanya encara la temporada tardor-hivern amb bones expectatives: més d’un centenar d’artistes repartits en una cinquantena d’exposicions i quaranta-cinc espais diferents del territori català (la majoria a Barcelona).

Tal com ja vam avançar a principis de mes, la programació de la temporada reuneix artistes d’estils, disciplines i períodes molt variats. Des de pintors i escultors històrics com Picaso, Miró o Tàpies fins a artistes consagrats en actiu com Jaume Plensa, Frederic Amat o Agustí Penadès, passant per propostes internacionals o produccions emergents que apunten ben amunt i que, com el tresor més preuat, resten a l’espera de ser descobertes per nous públics.

Heus aquí la rellevància d’empreses com Vermuts Miró, que aposten pel mecenatge cultural per tal que l’art, i en aquest cas les obres que s’exposen a les galeries, arribin a molta més gent. No obstant això, l’art no mor mai. Tal com puntualitza Laura Prats, “les empreses privades només donem un petit suport  per fer coses que no es podrien fer si no hi hagués un patrocini al darrere. Si no es fes el certamen, l’art continuaria existint, però no s’haurien creat aquestes obres entorn de la figura de Guinovart”.

De la mateixa manera que és cert que sense la figura del mecenes l’art no tindria el mateix impacte, sense l’art, reconeix Prats, Vermuts Miró tampoc seria el mateix. “Treballar en l’àmbit cultural ens ha donat una visibilitat que mai no hauríem tingut, perquè la gent vinculada amb el món de l’art és molt agraïda i ens dóna molt més del que nosaltres podem arribar a donar”. Si l’art i les galeries ens donen tantes coses, potser és hora que les anem a trobar.

L’obra premiada: ‘El dubte del títol’, de Núria Rossell (AB Galeria)