El domini màgic de la poesia

7.05.2015

El cap de setmana del 24 al 26 d’abril Santa Coloma de Farners celebrava el “2n Festival Domini Màgic de Poesia”. Una vegada més, aquesta població, ha celebrat la paraula poètica, la que ens dóna, per la veu dels poetes, l’expressió més radical de l’experiència humana. Aquesta crònica ens permet conèixer-ne els detalls.

Roger Vilà Padró llegeix Vinyoli

Roger Vilà Padró acompanyat de Xavi Múrcia

El festival es presentava amb un cartell que reproduïa el retrat que Beti Gómez va fer de Vinyoli l’any 1977, quan ella era tot just una jove estudiant. Un dibuix del rostre del poeta, amb la boca semioberta en acció de dir el seu particular crit i amb la mirada contemplativa, dirigida potser al mar, suggerit pels traços blau cels del fons del dibuix. El cartell ens fa present la intensa connexió del poeta amb les joves generacions que estimaven la seva poesia.

I obrien el festival Laia Noguera i Mireia Chalamanch, divendres al vespre a la sala d’actes de la Biblioteca Joan Vinyoli, amb una precisa lectura a dues veus per dir els versos lluminosos de Laia Noguera, autora de Triomf (2009) i de Caure (2011).

Dissabte al matí l’Itinerari Poètic Joan Vinyoli permeté al grup d’interessats gaudir dels versos de Vinyoli en el Parc de Sant Salvador, espai que sintetitza la natura que va propiciar en ell la descoberta de la poesia durant els seus sojorns estivals a Santa Coloma, en la seva infantesa i joventut: fonts, alzines sureres, riera, rocar… El cant del rossinyol, ara que fa pocs dies que ha arribat a les nostres contrades per nidificar, va ser un al·licient afegit atès que Vinyoli, en el poema “D’una terra”, associava la descoberta de la poesia al cant d’aquest ocell: “Oh veu del rossinyol!, tu em descobries / mons de bellesa, soledat i cel;/ en aquell punt, dins l’ànima naixies,/ meravellós, inconegut anhel.”

A la tarda, els actes seguiren en el pati de la Casa de la Paraula. Els iniciava Roger Vilà i Padró, poeta vinculat a la ciutat, i que després de fer-ho en narrativa amb el celebrat Marges, ara irromp amb força en la lírica amb el volum Tot esperant la riuada (Ed 3 i 4). Vilà va llegir una selecció de poemes i Xavi Múrcia, que l’acompanyava, ens en va oferir unes esplèndides cançons. Vilà té coses a dir i les sap dir. Ha trigat en publicar el primer llibre de poesia però, ara que ho ha fet, hi constatem una rara maduresa i un domini de la paraula que ens permeten augurar un futur prometedor.

Després, Arnau Pons, poeta, assagista i traductor de l’obra de Paul Celan, ens el llegia i ens ajudava a desxifrar el complex propòsit líric que hi ha darrera l’obra d’aquest poeta romanès d’expressió alemanya. Amb aquest acte, el festival s’obria a d’altres literatures més enllà de la catalana. Pons va saber desvetllar entre el públic l’interès per l’obra de Celan, l’autor de “Fuga de la mort” i que va emmudir llençant-se al Sena.

Arnau Pons llegeix Paul Celan

Arnau Pons llegeix Paul Celan

Més tard, i ara ja dins la sala d’actes de la Casa de la Paraula, l’embranzida poètica arribava al zenit amb Feliu Formosa, el qual va oferir una vibrant lectura comentada d’una selecció de poemes que cobrien tota la seva trajectòria, des de Cançoner i Llibre de meditacions fins a Centre de brevetat. La veu de Formosa, la música i el sentit d’un versos que interpel·len al lector i oient en tots els àmbits de l’experiència humana, i ho fan per via emotiva i intel·lectual, va ser un veritable privilegi per als assistents.

L’acte “Veus de la terra”, una lectura compartida, va cloure la sessió de tarda-vespre. Aquest recital posava de manifest la riquesa idiomàtica dels diversos registres de la nostra llengua i de les poètiques que conviuen en la generació que ja té una obra reconeguda però que encara s’ha de consolidar. Hi participaren Isabel Garcia Canet, de Pego (la Marina Alta), guanyadora del premi Vicent Andrés Estellés amb el llibre Claustre, Àngels Marzo, guanyadora del Màrius Torres amb Saba bruta, i el mateix Arnau Pons, de Felanitx (Ses Illes), autor de A Desclòs. La confluència dels diversos accents i matisos lírics van propiciar una autèntica festa de la paraula, fent honor al lloc on se celebrava, la Casa de la Paraula.

A la nit, el festival es traslladava a l’auditori de la població per acollir el concert “Santa Coloma canta Joan Vinyoli”, concert de presentació del CD que amb el mateix nom s’ha enregistrat per iniciativa del consistori. Un concert entranyable, amb les veus i aportacions de molts colomencs que no han resistit la temptació de musicar el poeta que amb els seus versos ha cantat l’entorn natural i humà de Santa Coloma. Ara, la població el corresponia cantant els seus poemes. Un concert certament especial perquè no és habitual que una població es mobilitzi d’aquesta manera a l’entorn d’un poeta. Joaquim Solà, Raquel Massaguer, Dr Freud, Jaume i Marçal Saurina, M. Helena Tolosa, Pep Prat, The River Frogs, Raquel Galdon, Paula Rísquez, Francesc Alsina, Josep Masferrer i Els Cantaires de Farners van pujar a l’escenari per interpretar les diverses peces pròpies sobre poemes de Vinyoli, mentre un text llegit en els interludis resumia el vincle de Vinyoli amb Santa Coloma ó i es projectaven imatges que ens apropaven a la vida i l’univers del poeta. El concert s’iniciava amb la veu del poeta llegint el poema “Domini màgic” i la versió del poema “D’una terra”, musicada per Jaume Saurina, cantada per la coral infantil de l’escola de música. I es tancava amb aquesta mateixa peça, ara cantada pel cor Els Cantaires de Farners. Dues generacions, la dels infants i la dels adults, cantant “D’una terra”, el poema on Vinyoli parla de la descoberta de la poesia i l’associa a la terra de Santa Coloma, la dels seus sojorns estivals. Aquesta peça, sens dubte, està cridada a ser un “himne” per a aquesta població, el seu himne vinyolià.

A la nit, com ja és costum en aquesta població, una jam poètica al Bar Sport, animada per la poeta Mònica de Dalmau, reunia els amants nocturns de la poesia, els qui mai no en tenen prou i sempre en volen més.

L’endemà, diumenge, el festival proposava l’excursió amb títol “I la natura em crida”, el primer vers de l’obra canònica de Vinyoli, consistent en pujar al llogarret de Farners, a una distància aproximada de 5Km, passant per indrets als quals Vinyoli s’havia referit en algun poema o document i llegint poemes durant el camí. Els assistents van poder assaborir la lectura de poemes en llocs tan especials com vora la Gorga d’en Vilà, en els caminals rogencs que travessen boscos d’alzines sureres, sota un castanyer centenari, en l’emboscat gorg de Penjacans o a l’esplanada de l’ermita de Farners.

I, finalment, la cloenda del festival, el remat final, el va protagonitzar Albert Roig, amb un recital en un altre indret mític, el Turó del vent. Com que feia un dia ventós, Roig va haver de buscar refugi vora un arboç per llegir a peu dret els seus poemes davant el grup d’assistents que, asseguts damunt la roca, van quedar seduïts per l’atmosfera màgica creada pel poeta de Tortosa que es transmutava en un Pròsper diürn. I és que els versos de Roig, la seva paraula sensual i alada, van protagonitzar una veritable celebració dominical de la paraula poètica i de la natura. La millor manera, doncs, de cloure un festival pensat per a gaudir del domini màgic de la poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Certament, Santa Coloma de Farners honora la grandesa del seu il·lustre visitant d’antany, però alhora demostra l’energia creativa de la poesia catalana actual. I tot gràcies a l’activitat d’un nucli de vinyolians entre els quals la tasca del Pep Solà o la Mònica de Dalmau resulta impagable.