El DocsBarcelona i la mirada inquieta sobre la realitat

2.05.2016

Sonita és una noia afganesa de 18 anys que intenta sobreviure als suburbis de Teheran mentre lluita per fer realitat el seu somni: convertir-se en una cantant de rap. Fins que la seva mare decideix que la casarà amb un desconegut a canvi de 9000 dòlars, fet que porta els mateixos documentalistes a plantejar-se si han d’intervenir o no en allò que estan filmant. Així comença Sonita, la pel·lícula que obrirà la programació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona el 25 de maig vinent.

'Sonita'  |  DocsBarcelona

‘Sonita’ | DocsBarcelona

Els documentals responen a la realitat que ens envolta i intenten reflectir-la, i és per això que l’edició d’enguany, la dinovena, estarà marcada pel drama dels refugiats a les portes d’Europa. Fins a cinc títols seguiran les vides de refugiats de països com Síria, Iraq o l’Afganistan, entre els quals destaquen The Longest Run, Bakur i Kandahar Journals. Més enllà de les pel·lícules, el festival intentarà mostrar aquestes situacions a través de les noves tecnologies amb l’exposició “Seguir con vida”, una experiència d’immersió visual presentada per Metges Sense Fronteres que ens acosta a diverses històries utilitzant vídeos en 360º. Fent servir ulleres de realitat virtual, els espectadors podran veure, d’una manera totalment nova, les condicions del camp de refugiats del Sudan del Sud o la realitat que es viu entrant a la costa grega damunt d’una llanxa.

La ciutat de Barcelona farà més que posar nom al festival: dos dels documentals que competeixen a la secció oficial narren l’ascens al poder d’Ada Colau i Guanyem Barcelona des de diferents punts de vista. D’una banda, Alcaldessa mostrarà, en forma de vídeo-diari, el vessant més íntim de Colau en el seu pas de l’activisme al cim de la política municipal. De l’altra, Metamorphosis segueix la història d’èxit de la plataforma ciutadana convertida en partit polític a través dels ulls d’una ciutadana anònima. Dues aproximacions a un dels fenòmens socials i polítics més trencadors dels darrers anys que també serveixen per comprovar la ubiqüitat del gènere documental i el nas dels documentalistes per detectar i explicar històries tant bon punt apareixen.

Joan Gonzàlez, director del festival, explica que “el que no existia fa 19 anys, avui és un moviment. El món documental català existeix, té fortalesa i té reconeixement internacional.” La millor prova d’això són les 8 pel·lícules de producció catalana que podrem trobar al festival, que s’han guanyat un lloc a la programació “sense cap mena de discriminació positiva” i que demostren que la indústria catalana és capdavantera al sud d’Europa. I és que el mercat per als professionals que acull el DocsBarcelona i que reunirà gairebé 600 professionals, comptarà enguany amb un 33% de projectes provinents de Catalunya i Espanya, d’entre els 48 que optaran a trobar finançament.

La resta de “Mirades Inquietes” –el lema d’aquesta edició del festival– de les pel·lícules protagonistes tindran un pronunciat accent social, tractant qüestions com el gènere i la identitat sexual, a Call me Marianna o Inside the Chinese Closet, la força de la música com a eina de transformació social, a City of Dreams – A Musical o Esto es lo que hay, o la lluita del poder polític per amagar informació a l’opinió pública, com Frightened o War of lies.

Podríem seguir amb recomanacions, però, per no llistar les 46 pel·lícules procedents de 28 països que es podran veure al DocsBarcelona del 23 al 29 de maig, explicarem la fórmula de Joan Gonzàlez per gaudir del festival: “Som conscients que partim d’un apriorisme: documental és igual a «avorrit i per intel·lectuals». I això és rotundament fals. Documental és igual a «pel·lícula sobre la realitat» i tu has de trobar la teva pel·lícula. Busca el tema que t’interessa i et motiva, tria una pel·lícula sobre aquell tema, vés a aquella sala i nosaltres et garantim que veuràs una pel·lícula excel·lent”.

Etiquetes: