El dia que vaig decidir fer oposicions

27.08.2017

A casa meva sempre m’han dit: “fes-te funcionària!”. No m’ho havia planetjat mai seriosament fins fa ben poc. “Si provo de presentar-me a unes oposicions?”, és la pregunta que últimament em ronda pel cap. I per què no?

Foto: Pixabay

L’altre dia vaig acompanyar un amic a buscar material per a preparar-se unes oposicions. Vam trobar-nos a la part alta de la Rambla Catalunya i a poques passes de la parada de metro de Diagonal vam topar-nos amb la nostra parada, l’imponent edifici modernista de Can Serra, la seu de la Diputació de Barcelona. Entre la Diagonal, el carrer Còrsega, al capdamunt de la Rambla.

Hi heu posat mai els peus? Jo hi havia anat alguna vegada per arreglar paperassa però no m’hi havia passejat mai amb calma. A més a més d’oficines i despatxos administratius, la seu amaga un parell de racons on potser s’hi respira menys bellugadissa, però amb molt de caràcter propi i vitalitat: una llibreria i una sala d’exposicions.

I un d’aquests racons era la nostra destinació: la llibreria de la “Dipu”, especialitzada en administració pública, però també, en temari d’oposicions. La parada perfecta: el meu amic es vol presentar a unes “opos” per treballar a l’administració pública. Tan bon punt vam creuar les portes de vidre de la llibreria, ens va rebre una somrient llibretera, que ens va acompanyar fins a la secció “estrella”, aquella dedicada a l’administració pública.

Prestatges plens de gom a gom amb llibres i manuals d’un sense fi d’especialitats: un alleujament per a tots aquels qui han de fer colzes i fer front al calvari d’unes oposicions o de qualsevol examen. Lleixes i lleixes de manuals d’oposicions, temaris, tests i llibres d’exercicis sobre diferents especialitats: sanitat, ensenyament, cossos de seguretat, personal de correus, agents rurals o administració pública. Però no només. El català o el dret són dues de les altres especialitats que sobresurten entre els prestatges de la llibreria: llibres i manuals d’estil, quaderns d’exercicis, material didàctic o manuals jurídics, etc.

Mentre el meu amic es mirava amb atenció una bona pila de llibres de la seva especialitat, vaig començar a passejar entre els prestatges de la llibreria: vaig fullejar guies turístiques i de parcs naturals, quaderns il·lustrats de la ciutat de Barcelona, catàlegs d’exposicions i de museus, llibres de teatre, art, pintura, arquitectura, història de Catalunya, llengua, etc.  D’entre tots els llibres que vaig remenar i fullejar, va ser un manual el que em va cridar l’atenció. Sí, un manual! Un manual, amb un llom gruixut i una portada blanca i austera, encapçalada per un títol llar però ben senzill: “Temari general: auxiliar d’arxius i biblioteques”. I, de cop, em va interrompre el meu amic, amb un bon grapat de llibres a les mans: “Ja ho tinc. Marxem?”.

El meu amic no va ser l’únic que va marxar amb les mans plenes. Encara no me’n sé avenir però el “Temari general: auxiliar d’arxius i biblioteques” es passeja ara amunt i avall pels prestatges de casa meva. I si provo de presentar-me a unes oposicions? Per què no?

Llibreria de la Diputació | © Eva Guillamet, Diputació de Barcelona

La llibreria disposa d’una botiga virtual on s’hi troben totes les publicacions, ja sigui en paper o electròniques i algunes d’elles descarregables gratuïtament. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Fui a la biblioteca de la diputación en la calle conde de urgel.
    Pregunte para consultar unos libros. La respuesta fue triste y sin ambages.
    “No , esto es solo para consulta” . Me enviarón a freir esparragos , sin dilación y siguierón disimulando lo ocupados que estabàn, a pesar de no haber nadie y evidentemente durmiendo apaciblemente escondidos tras los despachos. Igual que en Madrid, tambien aqui trabajan los del ” vuelta ud. otro día, quiza tenga suerte.