El dia que Palau i Fabre ressonà a la Casa Vicens

15.03.2018

Qui passegi pel barri de Gràcia i trepitgi el carrer Carolines toparà amb una grata sorpresa: la Casa Vicens. Tal com explicava Barbara Marchi a Núvol el dia de la seva inauguració, un cop tretes les bastides que l’han cobert durant un parell d’anys, l’edifici de Gaudí s’imposa gràcies a la seva intensitat cromàtica. El dimecres 21 de febrer, a la bellesa arquitectònica s’hi van sumar els versos de Palau i Fabre, en un recital poètic i musical organitzat per la Fundació Josep Irla.

Josep Palau i Fabre

Feia cent trenta anys que la Casa Vicens era un habitatge particular, i des del novembre passat que la podem visitar com a espai museístic. Aquest és el darrer dels sis monuments d’Antoni Gaudí declarats patrimoni de la UNESCO. El seu director, Joan Abellà, assegurava dimecres 21 de febrer que el públic local estava salvant l’obertura de l’edifici, representant un 50% del total de visitants.

Abellà va fer aquestes declaracions a la presentació de l’espectacle La llavor de l’amor, que la Fundació Josep Irla organitzava a les sales de la Casa Vicens. Aprofitant que el 2017 va ser l’Any Palau i Fabre i que les activitats programades en homenatge al poeta ja arriben a la seva fi, la Fundació va dur a terme un recital poètic i musical amb textos de Fabre. Els encarregats d’interpretar-lo van ser l’actriu Montse Guallar i el guitarrista Max Sunyer.

S’inaugura la Casa Vicens | Foto: Casa Vicens

La poesia no va venir sola: abans, els guies de la casa havien explicat fil per randa els seus detalls. Aquesta és la filosofia de la institució, que vol oferir un recorregut pausat i sense pressa per tots els racons de l’edifici. Per aconseguir-ho, no només acull actes com el recital en qüestió, sinó que també limita el nombre de visitants i duu a terme altres mesures que s’han estudiat conjuntament amb el Districte de Gràcia i el Departament de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona per garantir la convivència veïnal, ja que les persones que viuen a prop temen una gentrificació dels seus carrers.

A la Casa Vicens hi trobem espais d’inspiració orientalista acompanyats d’habitacions que deparen sorpreses, com ara sales particulars per a fumadors o uns distribuïdors moderns que facilitaven la circulació dels habitants per la casa, alhora que aïllaven les zones tan acústica com tèrmicament. Entremig d’aquestes parets van ressonar els versos de Palau i Fabre, acompanyats d’unes melodies de guitarra que magnificaven l’erotisme de les paraules poeta: “Amb els teus ulls oberts ompliries l’estança / on el teu cos madur fóra el meu instrument”, deia ell, i mentrestant un vespre de febrer la veu de Guallar es perdia entre els centenars de detalls de l’art de Gaudí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. M’agradaria recordar que la revista Cavall Fort va desenvolupar les seves activitats -redacció i administració- en un dels pisos de la Casa Vicens uns anys abans d’aquesta esperada rehabilitació.

    • Justament ahir li comentava a una amiga que havia anat a visitar la Casa Vicens, que hi havia hagut, durant molts anys, Cavall Fort (he buscat per internet informació i no se’n troba).
      Ella assegurava que, durant la visita, expliquen que sempre, només hi havia viscut una família.
      Estaria bé que, la gent que comenta les visites, coneguessin i expliquessin aquest fet, ja que Cavall Fort ens va significar molt, en aquells anys grisos, per l’aprenentatge del català.

  2. Jo visc molt aprop. Vaig estar suscrita a Cavall Fort i recordo haver anat amb el meu pare al pis de la Casa Vicens. És cert que no se’n parla. També hi havia viscut en Salvador Alsius i els seus germans amb un oncle.
    Per casualitat un cop buscant a Google vaig trobar un escrit que comentava els dos fets.
    Quan passi a visitar-la els ho diré o Hi deixaré un comentari