El dia que et trobis una bicicleta penjant d’un fanal

3.06.2019

Si un dia sortiu al balcó i trobeu unes bicicletes penjant d’un fanal de la plaça, no patiu: és en David Bestué prenent-se el repte que li van proposar de forma radicalment literal. Si al terra de la plaça també hi trobeu una inusual quantitat de tazos d’aquells de les patates -uns 15.000-, també ha estat en Bestué. “A mi em van dir: volem obrir l’art contemporani a la gent. I jo vaig pensar: doncs el posem en una plaça.” Si sou veïns o veïnes de l’Hospitalet i passeu per la plaça de Can Colom, ja us n’haureu adonat. I si no, un consell: per arribar-hi, no feu cas de la placa de la paret que hauria d’indicar el nom, perquè no es llegeix gens bé.

‘La plaça’, el projecte comissariat per David Bestué a l’Hospitalet del Llobregat | Foto: Eugènia Güell

D’entrada pensareu que la plaça deu estar per arreglar. Tothom ho deuria pensar, que hi feien obres, quan un seguit de persones feien servir màquines d’aquelles de ciment, claus i martells i balles grogues, treien una escala d’una furgoneta i treballaven sota un sol de justícia en una plaça normal i corrent de gronxadors i roba estesa. Però en David Bestué del Districte Cultural estava, en realitat, comissariant una intervenció artística escultòrica i de disseny industrial en una plaça pública qualsevol: “Un lloc on hi passa molta gent però no hi passava mai cultura”, explica el regidor de cultura en funcions de l’Hospitalet, David Quirós.

Aquestes 8 instal·lacions artístiques d’artistes d’arreu d’Espanya estan obertes al públic les 24 hores del dia, sota el respecte, el perill, o l’admiració d’una societat amb backgrounds diversament indeterminats. Tot un experiment que podeu veure fins el 24 de juny. Aquí teniu una guia pràctica del que hi trobareu, cosa que probablement li agradaria tenir a aquell home amb samarreta d’imperi i cara de poc despert que acaba de sortir al balcó i ha vist que, d’un dia per l’altre, ha aparegut una espècie de riu a la plaça de davant de casa seva.

‘La plaça’, el projecte comissariat per David Bestué a l’Hospitalet del Llobregat | Foto: Eugènia Güell

Un refugi

Justament això va pensar l’artista madrilenya Julia Spínola quan va anar a vistar la plaça per primera vegada: “Está rodeada de ventanas y ojos que observan permanentemente. No hay donde refugiarse.” Per això la seva instal·lació combat aquest problema de pudor a l’espai públic, i crea un cobert que juga amb l’espai interior en un espai exterior, o al revés.

Exterior – Interior

En Fernando García ha reproduït a les parets de la plaça, en petit i múltiples vegades, l’obra Escalera invertida de l’artista Juan Muñoz , un referent a Espanya que posa elements exteriors a espais interiors i a la inversa.

Una invasió de tazos

El barceloní Francesc Ruiz va deduir que en una plaça hi passen dues coses: la gent hi busca pokemons i al terra s’hi conserven micropartícules de residus varis impossibles de netejar. Dels pokemons als tazos i d’aquí a la instal·lació que ha fet, i que potser trepitgeu sense voler: ha creat uns personatges inspirats en el rebuig -una cigarreta amb cara, un excrement de gos, etc.- i n’ha fet 15.000 tazos que ha repartit pel terra de tota la plaça. Una contaminació de tazos. L’artista ens convida a tots i a totes a caçar burilles de cigarreta.

Les bicicletes al fanal

El responsable real és l’artista Guillermo Santomá, que ha posat les bicicletes per fer contrapès i equilibris d’un element de grans dimensions que ha posat a sobre d’un dels fanals. No és una intervenció estàtica: a la nit s’il·lumina i fa que la plaça estigui sempre encesa.

Les bicicletes de David Bestué | Foto: Eugènia Güell

(Re)definint l’espai

Sociedad 0 és un grup de dissenyadors i han substituït part de les balles de fusta que envoltaven el parc dels nens i nenes per blondes i reixes antigues. “Vam pensar que estaria bé reflexionar sobre l’espai per on ens movem i què el defineix, i replantejar-lo.”

Un tros de riu

“És el que sembla”, diu en Daniel Steegmann: un flux d’aigua amb pedretes enmig de la plaça, com si fos un petit estany, que de ben segur que us posaríeu al pati del jardí. El flux va de Sud a Nord, al contrari que el Riu Llobregat. Un terra d’una plaça que, de sobte, s’ha obert a interpretacions.

Un lloc per seure?

La basca June Crespo ha creat uns grans volums horitzontals de formes diferents. Hi ha qui hi seurà, qui hi recolzarà la jaqueta i qui farà equilibris. “No tienen un uso concreto. Quería dejarlo abierto, sin que el espectador tuviera una lectura directa.”

La placa borrosa

Els tazos de Francesc Ruiz | Foto: Eugènia Güell

El que no podreu llegir per molt que ho intenteu és el que posa a la placa de la plaça. No és que l’hagin d’arreglar: és art. L’artista Rubén Grilo ha aprofitat que es tracta d’una plaça sense nom oficial -només es coneix quotidianament com a “Plaça de Can Colom”- per fer-ne una placa que representés el sacrifici de llibertat de l’espai públic, on s’imposen diversos patrons. “En vez de encargar el diseño de la placa a una persona, lo he encargado a 10 y los he superpuesto.” Com coincideixen les normes particulars en un espai públic? Com s’anul·len entre elles i com s’imposen?

Fins que ve l’art contemporani i s’instal·la davant de casa, no acostumem a preguntar-nos què ens suggereixen les coses més quotidianes que ens envolten. La Plaça, com s’anomena la intervenció artística en qüestió, ha generat un conflicte negatiu-positiu entre els veïns: “ens pregunten què passa i què és, però ja està bé: ens fa qüestionar coses”, diu l’Albert Mercadé, Director d’Art del Districte Cultural. Si algun dia les veieu, no les confongueu amb obres de manteniment, que són obres d’art. De fet, en un moment donat el regidor de cultura va preguntar què feien uns homes allà i algú li va respondre “Són artistes!”, però resulta que eren homes del personal de neteja de la ciutat.

Aquesta vegada era broma, però entendreu que després de tot plegat, per un moment m’ho prengués en serio.

Actualització: el vespre del 2 de juny, les obres de La plaça de Can Colom van patir actes vandàlics. Com explica Albert Mercadé, s’han hagut de retirar per seguretat la farola de Guillermo Santomà; la cabanya de Julia Spínola i la tanca del col·lectiu Sociedad0, però sobreviuen les intervencions de Daniel Steegman, June Crespo, Rubén Grilo, Francesc Ruiz i Fernando García. El 21 de juny també està previst que es presenti el llibre d’artista a càrrec de Sara de Ubieta.