La Calders celebra ‘El día del Watusi’

30.01.2016

Ahir divendres, a les vuit del vespre, la Llibreria Calders de Barcelona estava abarrotada de gent, i que en una llibreria hi hagi (molta) gent sempre és una bona notícia. En aquesta ocasió, els que s’hi van reunir assistien a la presentació d’El día del Watusi, reeditat per Anagrama i escrit per Francisco Casavella, que morí prematurament el desembre del 2008.

L'ambientàs d'ahir a la Calders | Llibreria Calders.

L’ambientàs d’ahir a la Calders | Lliberia Calders.

I fou un gran homenatge. Kiko Amat, Miqui Otero i Carlos Zanón, “los tres mosqueteros”, tal com els va anomenar Jorge Herralde, van llegir cadascun una part dels seus respectius pròlegs (Amat, Zanón) i epíleg (Otero) que van elaborar pel llibre. Herralde va explicar que la idea de recuperar El día de Watusi va ser de Kiko Amat, però que també hi va influir molt la incorporació de Sílvia Sesé al seu segell editorial, després que aquesta l’hagués publicat amb Destino.

A la Calders havien pintat una W vermella a la paret en record de la novel·la i del que és pròpiament el dia del Watusi –el dia en què es desenvolupa la història de Casavella a la novel·la–, el 15 d’agost del 1971. Sesé va opinar que, “de totes les seves novel·les, El día del Watusi és la més emblemàtica”.

Després dels records i els homenatges literaris, va arribar el torn dels musicals; dels rumberos, per ser més exactes; i dels rumberos gitanos per acabar de ser precisos. En una actuació sui generis sensacional, el rumbero Petitet i la Orquestra Simfònica del Raval van cantar i picar de mans per recordar Casavella. Acabats els homenatges, la llibreria va començar a preparar-se per la festa grossa, amb l’actuació dels DJ’s Miqui Puig, Barracuda i Víctor Parkas.

El día del Watusi, que va consagrar Casavella com un dels grans talents literaris del país, és una novel·la inesgotable de gairebé 900 pàgines, que parla “dels coms, els perquès, els per a quès i els quès” (en paraules del mateix autor) de la transició espanyola, amb un llenguatge singular que ens guia per una història en què les coses no són el que semblen. Com va dir Miki Otero, Casavella tenia l’astúcia de “mirar on no mira ningú”. La reedició d’El día del Watusi, doncs, és alhora un homenatge i una oportunitat per (re)descobrir una obra cabdal de la literatura ambientada a Barcelona.