El desig d’Eugene O’Neill irromp al TNC

18.10.2017

Després d’haver participat en l’aturada de rebuig a la repressió que viu el país aquests dies, el Teatre Nacional de Catalunya ha presentat Desig sota els oms, d’Eugene O’Neill, que del 19 d’octubre al 26 de novembre desembarcarà a la Sala Gran, sota la direcció de Joan Ollé i un repartiment de luxe encapçalat per Pep Cruz, Laura Conejero i Ivan Benet.

Laura Conejero i Ivan Benet a ‘Desig sota els oms’ d’Eugene O’Neill al TNC

El director del TNC, Xavier Albertí, ha defensat la vigència de l’obra d’O’Neill perquè ens parla “de com operen les grans crisis econòmiques en la coerció de les llibertats individuals”. I és que aquesta tragèdia fundacional del teatre nord-americà analitza el desig també fundacional de la societat americana i, segons Ollé, hi copsem el ressò de “les situacions més sòrdides de la condició humana” d’uns personatges turmentats que acabaran reconciliant-se amb si mateixos, “enamoradíssims de les atrocitats que cometen”.

Desig sota els oms ens presenta una societat rural immersa en la Febre d’Or de 1850 i colpejada per la duresa de la Llei d’un Déu inapel·lable. Escrita el 1924, té com a protagonista a Cabot, un granger que d’una terra malmesa n’ha fet blat, proesa que l’erigeix com amo i senyor de la seva granja, “és el missatger de Déu a la terra”, segons Cruz, el seu intèrpret. Així doncs, O’Neill ens presenta una propietat cobejada pels tres protagonistes, que personifica el desig ferotge d’arrelar-se, de trobar el sentit a la pròpia vida. Aquest és el principal anhel d’Abi, una jove castigada per la vida que es casarà amb Cabot per aconseguir casa pròpia. Un instint primari que s’adultera amb el desig passional que esclatarà entre Abi i el fill del protagonista, Eben (Ivan Benet); una relació que trasbalsarà la vida de la granja i dels seus hostes.

La duresa de la vida es desprèn de cada paraula de l’obra”, afirmava Conejero. Una crueltat, un anhel de conviccions sostingut en la fe religiosa que construeix una atmosfera d’asfíxia, on els personatges s’ofeguen sota els dos oms que governen la granja. És, en paraules d’Ollé, “el somni americà esdevingut malson, la derrota verificada amb el crac del 1929”.

Així doncs, desig de propietat i desig carnal governen uns personatges que esdevenen víctimes del seu destí. Una humanitat aterradora que recorda la de grans clàssics grecs com Hipòlit o Fedra i que, segons Ollé, s’inscriu en l’espai quotidià i familiar que caracteritza autors bàltics com Strindberg.

Un altre aspecte a destacar és l’adaptació d’una llengua vernacle de traç irlandès a un llenguatge que Ollé defineix com “una musicalitat no urbana, filla de la terra”. Tot plegat, arranjat amb una nova escenografia de Brosa, que ha creat un enorme giratori a través del qual l’espectador podrà endinsar-se en la intimitat de la granja i copsar els diferents prismes d’una mateixa història.

Fem teatre per viure una realitat paral·lela. La vida, a vegades, és pitjor que l’art”, recordava Ollé. Refugi de realitat i infantament de vida, això és el que ens espera sota els oms d’ O’Neill.

Podeu comprar entrades per aquest espectacle aquí.