El desertor de Siegfried Lenz: una novel·la inèdita sobre la Segona Guerra Mundial

26.01.2018

A voltes, es donen casos en què un text pot obligar a reescriure els manuals de la literatura. Amb el temps, algunes obres perden vigència i d’altres, en canvi, es revaloren, de manera que, de tant en tant, cal ajustar el sentit d’aquestes influències en els textos acadèmics. Tot i així, hi ha novel·les que en aparèixer alteren ràpidament les relacions amb els seus precursors i estableixen un nou diàleg amb la tradició, provocant canvis a tot un subgènere. Aquest podria ser el cas d’un títol desaparegut de Siegfried Lenz (1926-2014) que ha vist la llum recentment: El desertor (Edicions de 1984).

Siegfried Lenz és l’autor d’El desertor

El manuscrit va aparèixer entre el fons documental que va llegar l’autor, poc abans de morir, al Deutscher Literaturarchiv de Marbach. Es tracta de la seva segona novel·la, redactada després d’una exitosa opera prima que el va donar a conèixer quan només tenia vint i cinc anys: Hi havia grans falcons al cel (1951). Aquesta segona obra, titulada primer El pantà i, finalment, El desertor, va ser redactada entre 1951 i 1952 però per qüestions polítiques i discrepàncies editorials, no va acabar publicant-se. Després d’algunes reescriptures i diversos intents, el jove Siegfried Lenz va renunciar a aquest projecte i la novel·la va quedar endreçada dins un calaix fins fa, veritablement poc. Dos anys després de la mort de l’autor, el 2016, Der Überlaüfer (El desertor) va ser finalment publicada en alemany, 64 anys després. Ara la novel·la també es troba a l’abast dels lectors catalans gràcies a la traducció de Ramon Monton (Mirmanda, octubre 2017).

Totes aquestes circumstàncies afegeixen interès a un text que ja és prometedor, d’entrada, per la firma d’una de les autoritats de la literatura alemanya contemporània. La recuperació d’aquesta novel·la obligarà els especialistes a situar-la dins la pròpia bibliografia de l’autor, però també obligarà a reescriure el cànon de la novel·la bèl·lica del segle XX. El desertor constitueix un fòssil literari que finalment ha vist la llum.

La història s’emmarca en  els últims compassos de la Segona Guerra Mundial quan el Tercer Reich ja es començava a veure amenaçat per tots els fronts. Walter Proska és un jove soldat que retorna del front amb un permís després de 3 anys de servei. De tornada a la regió de Prússia Oriental, per la seva sorpresa, es trobarà uns horitzons interiors completament canviats, entre altres coses, perquè a Alemanya ja no hi ha rereguarda i les zones segures per a la població han desaparegut. L’angoixa d’ésser envoltats en tots els punts cardinals es fa palpable mitjançant activitats tan quotidianes com prendre el transport públic. Tot sovint, es produeixen atemptats ferroviaris que sabotegen els trens i causen centenars de morts, deixant un impacte moral afegit, a la delicada autoestima de la població. En un d’aquests viatges per la frontera de la Polònia ocupada, Proska coneixerà una jova atractiva que li amaga la seva veritable identitat. Es diu Wanda i la semblança fonètica amb Walter ja prefigura, lingüísticament, una forta connexió entre els personatges que es mantindrà al llarg de tota la novel·la. Els dos desconeguts es separen just abans que una sèrie d’esdeveniments alterin el destí de Proska. Tot d’una, el jove soldat es trobarà inserit dins una camarilla és a dir, dins un petit grup de resistència que s’ha quedat aïllat, aguantant una posició inútil en nom del Tercer Reich.

Proska és conscient d’haver canviat el front per una guerra d’escaramusses encara menys desitjable. El seu entorn immediat consisteix en una zona de selva al voltant d’un gran pantà que, en ple estiu, es troba infectat de mosquits i d’insectes molestos. Allà, les condicions de vida no són gens confortables i els diferents membres de la camarilla han de proveir-se la seva pròpia subsistència caçant animals. La vida és molt precària en aquestes condicions i, per si no fos suficient, els soldats, a més, han de fer front a les incursions habituals dels partisans, que van infligint baixes a un grup cada vegada més disminuït i desmoralitzat. Els nous companys de Proska són homes esquerps i poc convencionals a causa d’aquesta vida miserable i absorbent. Alguns fins i tot, han arribat a perdre el seny i tenen un comportament del tot extravagant. Aquests personatges atrapats per la guerra i per la bogeria són: Wolfgang Kürschner, el panet de llet, un jove adolescent que esdevé el millor amic de Proska; Ferdinand Ellerbrock, Baffi, cuiner, artista empassafocs i propietari de la gallina Alma; Paul Zacharias, un pintor de Kappeln an der Schlei; Zwiczosbirski, el llargarut, un silesià molt particular, sensible i excèntric  que malda per pescar un lluç gegant que viu al pantà; Helmut Poppeck i Willi Stehauf, el cap de la camarilla, un suboficial sense escrúpols.

Quan Proska s’uneix al grup s’integra al grup, acaba percebent tota la frustració de molts d’ells però la seva arribada activa, lleugerament, les relacions internes de la companyia. Sota la influència renovadora de Proska, un soldat de la camarilla es sentirà prou confiat per trair la resistència i capitular davant els partisans. Una vegada es troben en mans dels enemics, els soldats del Reich només tindran dues opcions: o bé deixar-se afusellar o bé passar-se al bàndol rus. Des d’aleshores, el relat augmenta de forma dràstica les seves pulsacions i el lector es veurà endut per un frenesí que canvia l’ordre dels esdeveniments de manera inesperada, intercalant nous episodis d’una història d’amor, combats a primera línia de foc i retrobaments dramàtics.

La novel·la incipient de Siegfried Lenz està escrita amb una frescor i una versemblança que resulten comprensibles des del clima de postguerra en què l’autor la va escriure, l’any 1952. El relat captivarà el lector per la manera directa d’explicar uns fets contundents i sòrdids, presentant-los amb una desafecció incòmoda. La segona part del llibre exposa el dilema moral de la traïció i de la fidelitat, en un context de bogeria col·lectiva i de supervivència personal. El lector podrà debatre ell mateix la controvèrsia que li planteja l’autor quan alguns personatges, pel fet d’haver-se passat de bàndol, poden progressar durant la post-guerra i tenir unes bones condicions de vida dins el bloc Comunista, mentre els seus compatriotes pateixen la derrota perllongada. Aquest és un tema que al lector de casa li recordarà a la literatura autòctona sobre la guerra civil, concretament amb títols com Si te dicen que caí de Juan Marsé.