El debat com a pont de reflexió i diàleg

30.08.2018

Amb l’inici del nou curs acadèmic, després d’un estiu buida d’alumnes, la Universitat de Barcelona reprèn el cicle de conferències i debats ‘Catalunya i Espanya’, que aborda, des del diàleg, sis arestes d’un conflicte polític econòmic, social i cultural d’arrels molt profundes.

Una dona ofereix una flor a un membre de la policia espanyola davant el centre municipal d’ocupació de Sant Narcís a Girona, l’1 d’octubre del 2017 | Foto: Carles Palacio / ACN

“Como negar que existe una tierra catalana de perfume muy original, un temperamento humano muy reconocible, una resistente comunidad lingüística, una larga historia que, del misterio glorioso de la Barcelona medieval, al misterio doloroso del asedio de 1714, alimenta una imaginería simplificada –como todas las imaginarías nacionales– pero recubre una evidente realidad del grupo”. A La Catalogne dans l’Espagne Moderne (1992), l’historiador francès Pierre Vilar –referent del gran Josep Fontana– parlava de l’evident existència de l’incomprès nacionalisme català, un problema endèmic de convivència que cueja des de fa segles i que sembla que des del referèndum de l’1 d’octubre hagi creuat la línia de no-retorn.

Per això, els ‘Debats UB: Catalunya i Espanya’ volen ser una oportunitat per reconstruir ponts i despolaritzar el conflicte. La complexitat del moment polític que sacseja actualment l’agenda setting és un bon punt de partida per donar pas a la paraula i a la reflexió i desentortolligar desavinences. Al cap i a la fi, doncs, la finalitat del cicle és esdevenir un punt de trobada entre diferents sensibilitats i ideologies per reflexionar des de l’àmbit acadèmic i intentar comprendre i resoldre la situació política que viu Catalunya. Davant la manca de diàleg i de solucions polítiques, benvingudes siguin la raó i el coneixement.

A les acaballes del curs passat, el 5 de juny, Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica; Joan Elias, rector de la UB, i Roberto Fernández, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles i rector de la Universitat de Lleida, van reflexionar sobre el conflicte català a l’acte inaugural del cicle (‘El compromís polític de pensament en les societats plurals’), moderat pel periodista Xavier Grasset. Segons va explicar Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social, la Universitat se sent interpel·lada per aportar elements al debat i per això, de cara al futur, abordaran aspectes més sociològics de la situació actual que s’han quedat al tinter.

Pocs dies més tard, el 21 de juny, el catedràtic d’Història de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, marcava el tret de sortida del primer debat amb una conferència que va repassar els principals episodis de la relació entre Catalunya i Espanya en els darrers tres-cents anys. El periodista Josep Martí Gómez va ser l’encarregat de conduir el debat posterior, ‘Reflexió històrica al voltant d’unes relacions complexes’, que va comptar amb la presència de Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra; d’Ismael Saz, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de València, i de Xavier Gil, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Seguint la mateixa estructura, les cinc sessions que resten del cicle consistiran en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida d’una taula rodona per abordar el tema en qüestió. La vicerectora Maite Vilalta assegura que s’ha intentat que hi hagués varietat ideològica en cada debat per tal que totes les postures hi siguin representades. Malgrat que els Debats UB van néixer carregats de bones intencions i d’una indubtable voluntat de fer reflexionar, perilla que els assistents (els autèntics protagonistes dels debats) quedin en segon pla i el torn de paraula ragui exclusivament en el ponent de la sessió i els membres de la taula. Si no serveixen de pont de reflexió i de diàleg, els debats deixen de tenir sentit. Justament això és el que els cinc debats que encara resten volen evitar durant el primer semestre del nou curs. De setembre a gener, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, situat a la Plaça Universitat, es tractaran els següents temes:

-‘Els factors econòmics i financers que intervenen en la relació entre Catalunya i Espanya’, el 20 de setembre. Ponència d’Antoni Castells, catedràtic d’Economia de la UB i exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat. La periodista Marisa Anglès, de Diario Expansión, moderarà la taula rodona formada pels professors universitaris Jesús Ruiz-Huerta, Albert Carreras, Josep Vicent Boira, Anton Costas i Jaume Ventura.

-‘Constitució i organització territorial’, el 18 d’octubre. Conferència a càrrec del professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra i lletrat major del parlament de Catalunya, Antoni Bayona. Els professors universitaris Joan Queralt, Elieo Aja, Joan Vintró, Xavier Arbós i Xavier Pons formaran la taula rodona posterior. A hores d’ara, la moderadora del debat està pendent de confirmació.

-‘Llengua i identitat’, el 22 de novembre. Conferència de Carme Junyent, professora de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, i taula rodona posterior formada pels professors Teresa Cabré, Albert Branchadell i Francesc Xavier Vila.

-‘El model de l’escola catalana’, el 13 de desembre, a càrrec del professor Joan Mateo, del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB. La periodista d’El Periódico Maria Jesús Ibáñez moderarà el debat posterior, en el qual participaran els professors universitaris Antoni Tort, Juli Palou Sangrà, Pilar Gargallo Otero i Belén Tascón i Alonso.

-‘La política: l’Espai de resolució dels conflictes’, el 17 de gener. Ponència del professor emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Vallès. Els professors i professores universitaris Sandra León, Lluís Orriols i Josep Maria Reniu formaran la taula rodona.

Les ponències i els debats posteriors es publicaran –amb les intervencions dels participants i del públic– en diferents volums d’una nova col·lecció d’Edicions UB, anomenada ‘Debats UB’ i es retransmetran en directe pel canal de Youtube de la Universitat. Dissenyats per a tots els públics i amb entrada gratuïta, els debats de la Universitat de Barcelona volen convertir-se en espais al servei de la societat, oberts al pensament, a la crítica i a l’intercanvi de coneixements i opinions. La universitat pública està formada per estudiants de totes les ideologies i, per tant, les idees de cap individu poden ser censurades. Tanmateix, sembla utòpic pensar que, equidistant i sense prendre partit, la institució pugui arribar a cohesionar posicions tan oposades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Més valdria que els fessin a la meseta aquests debats. Encara que, als pobres veïns espanyols, entre la ultradreta (Vox, Falange), l’extremadreta (PP, C’s), la dreta (PSOE) i el centre descentrat (Podemos), tot ben amanit amb el Borbó, l’Íbex, panfletos periodístics, teleescombreries, clero i exèrcit, ja tenen feina a dinamitar ponts, canals, aqüeductes, camins i carreteres.