El daguerrotip. Els orígens de la fotografia a Barcelona

En uns moments en què per raó de les noves tecnologies la fotografia viu una extraordinària eclosió, serà bo aturar-se uns instants i girar la mirada cap als seus orígens, fa només 175 anys.

El 10 de novembre del 1839, pocs mesos després que el revolucionari invent es presentés a París, es va fer a Barcelona, i també a l’Estat espanyol, la primera fotografia. Amb motiu d’aquest 175è aniversari, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha preparat una exposició sobre aquesta primera expressió fotogràfica de la història, en què es presenten retrats i materials del fons de l’Arxiu. Un viatge als orígens més remots de la fotografia.

Retrat de dona | Desconegut

En uns moments en què per raó de les noves tecnologies la fotografia viu una extraordinària eclosió, serà bo aturar-se uns instants i girar la mirada cap als seus orígens, fa només 175 anys. Al París de 1839, Louis Daguerre, aprofitant les aportacions prèvies de Joseph Niepce —que a mitjans dels anys vint havia descobert el procediment químic per a fixar les imatges— presenta una càmera i un mètode que permet fixar, per procediments fisico-químics, les imatges que es formen dins la cambra fosca. Neix el daguerreotip, que essencialment consisteix en una placa de coure recoberta amb una lleugera capa de plata, ben polida i sensibilitzada amb vapors de iode, que serà impressionada per la llum a través de la lent de la càmera fosca. Després, un cop exposada, se la sotmet a un procés de vaporització amb mercuri, que amalgamat amb la plata forma la imatge. Finalment, aquesta s’estabilitza rentant-la primer amb aigua salada i després amb aigua dolça.

S’obtenien així unes imatges —paisatges o retrats— que van tenir un extraordinari impacte en el món de l’art i alhora en el de la tècnica, i que obriren el camí cap a una ràpida evolució tecnològica del món de la imatge. El govern francès va adquirir-ne la llicència i a través de l’Académie des Sciences la va difondre i la va posar a lliure disposició de tothom, la qual cosa va constituir un veritable regal de França al món.

Barcelona s’incorporà gairebé instantàniament al nou procediment. El Dr. Felip Monlau, metge barceloní, assabentat de la presentació de Daguerre, proposà a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, immediatament i amb èxit, que comprés un daguerreotip i amb la col·laboració del gravador Ramon Alabern organitzà, el 10 de novembre de 1839, la realització de la primera fotografia al Pla de Palau de Barcelona. La imatge triada, l’edifici dels Porxos d’en Xifré, es sortejà en una rifa entre els assistents, organitzada per cobrir les despeses, i ni del guanyador ni de la fotografia no se n’ha sabut res mai més.

La premsa se’n va fer ressò i l’impacte del fet a la ciutat va ser important, com passà a tot el món. Perquè el nou mètode satisfeia la natural inclinació iconogràfica dels humans, que volen veure reproduïda la seva imatge. Potser podríem parlar del que en aquells moments va constituir un fenomen, que alguns han anomenat la daguerreomania, en certa manera precedent remot de l’actual febre fotogràfica que han propiciat les noves tecnologies. El daguerreotip, doncs, podria ser considerat una tendència tan potent com la de la selfie actual però fa gairebé dos segles? Recordem que fins a la seva aparició, el desig de tenir un retrat només estava a l’abast de l’aristocràcia i les classes més poderoses, que podien pagar-se els pintors o escultors que els immortalitzessin, amb el cost i les llargues sessions de treball que comportava. El daguerreotip amplià extraordinàriament l’àmbit del retrat i el va fer assequible a les noves classes burgeses. A Barcelona aparegueren els “retratistes”, sobretot estrangers, que obriren els seus establiments al voltant de la Rambla i començaren a fer la competència als pintors i miniaturistes. No va ser un cas únic; a França, algunes agrupacions artístiques varen arribar a demanar al Govern la prohibició del daguerreotip perquè el consideraven una seriosa amenaça i una competència deslleial. Però tant aquí com allà, ràpidament, els daguerreotips, que molt aviat serien superats per nous procediments fotogràfics, començaren a aparèixer en els salons i domicilis privats.

Antònia Ibars i el seu home

Tot això és el que es pot veure fins el 28 de febrer a l’exposició que ha organitzat l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona a la seva seu de la Plaça Pont i Clerch, 2, a tocar del recinte del Born. És una exposició modesta, com correspon a l’escassetat dels materials ja tan remots, però està molt ben plantejada. Hi veureu col·leccions, sobretot de retrats emmarcats en diferents estoigs de l’època, la càmera que es va fer servir en aquella ocasió i d’altre material d’època. I, en particular, un equip de laboratori que va ser donat per la família Blanxart de Sant Joan de les Abadesses.

Aquest material va acompanyat de reproduccions de notícies de premsa relacionades amb els fets i amb uns vídeos molt il·lustratius sobre la tècnica d’elaboració del daguerreotip. Tot plegat, una visita molt il·lustrativa al nostre passat fotogràfic.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació