El dadaisme lumínic del Pati Verger, al Museu Marès

5.02.2014

Al pati del Museu Marès ha nascut un altre arbre que se suma als que ja hi havia. Aquest, però, està format per una malla que neix a la part central del pati. La veureu il·luminada i comprovareu que vosaltres mateixos, com a visitants, podeu influir en el resultat de l’obra, ja que la il·luminació d’aquest arbre varia segons la situació i la densitat de visitants.

 

Instal·lació lumínica al Museu Marès | Foto Pere Albiac / ICUB

 

Situeu-vos en grup a tocar de la base i percebreu un augment de la il·luminació. Una creació que recorda un organisme viu que es mou i evoluciona segons el moviment del públic.

L’equip del Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC) ha estat l’encarregat d’il·luminar el Museu Marès (Pl. de Sant Iu, s/n). Els autors d’aquesta instal·lació, Areti Markopoulou, Silvia Brandi, Luis Fraguada, Guillem Camprodon, Anastasia Pistodou, Alexander Dubor, Rodrigo Aguirre i Pablo Martinez consideren que el pati del Marès té un encant i una armosfera molt particulars. És un oasi de silenci i tranquil·litat a tocar d’un dels punts de més efervescencia de la ciutat. “Ens va seduir aquest espai, tan recollit i secret, ben bé com si fos un espai interior, com una habitació”, ens diu Silvia Brandi.

Amb la seva intervenció lumínica s’han proposat respectar el carácter recollit d’aquest espai, i entrar en harmonia amb la pau i la tranquil·litat del lloc. La instal·lació interactiva que han proposat els arquitectes del IAAC proporciona al pati una mena de sostre de llum, diàfan i inmaterial com un núvol, que canvia la seva configuració segons el comportament dels visitants. Aquest sostre/núvol, que també podríem denominar ‘arbre’, reacciona al silenci del pati, atès que s’encén i s’apaga segons el volum de soroll que es produeix a cada moment. L’arbre s’il·lumina i palpita suaument quan el pati roman silenciós i s’atura i s’apaga quan hi ha soroll, com si fos una entitat viva. El sostre, per tant, fa visible el silenci i l’afavoreix a través de la il·luminació. La llum ens ajuda a visualitzar una dada: l’escassetat de decibels. La instal·lació pretén que el visitant relacioni llum i silenci i d’aquesta manera modifiqui el seu comportament.

“En el pas del nostre disseny digital a la seva concreció material, vam haver de preveure sistemes que poguesin absorbir errors, especialment errors atribuïbles a la flexibilitat i deformabilitat del material, que és difícil de preveure a priori”, explica Rodrigo Aguirre.

El material emprat en aquesta intervenció és tan lleuger i transparent com la llum: una malla elàstica que serveix de pantalla de projecció amb raigs de llum variable sobre el cel nocturn. La malla és pràcticament imperceptible si no està il·luminada. Per tal de definir la forma d’aquest nou ‘arbre’, prèviament s’han digitalitzat i estudiat totes les superfícies del pati a través de l’escaneig de 3D d’última generació. D’aquesta manera s’han pogut detectar punts d’ancoratge ja existents i modelar una instal·lació en funció d’aquests, procurant de no operar de forma permanent sobre la façana, ja que el Museu Marès és un edifici històric, declarat Patrimoni de la Humanitat. Amb la mateixa lògica s’ha modelat una forma que no interferís amb les branques dels tarongers que poblen el pati.

 

LlumBCN 14 al Museu Marès | Foto Pere Albiac / ICUB

Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC)
Twitter: IACC 

Autors: Rodrigo Aguirre, Silvia Brandi, Guillem Camprodon, Alexander Dubor, Luis Fraguada, Areti Markopoulou, Anastasia Pistodou.
Il·luminotècnic: Pablo Martinez.
3d Scanning: Henrik Leander Evers (CITA Copenhague)
Col·laboradors: Karen Beyens, Stefanos Levidis, Claudio Marza.
AmpLeaf Project: Robert McKaye, Kateryna Rogynska, Ramin Shambayati, Sahil Sharma.
Sponsor: Relco Lighting