El Crims de Tinta reconeix la primera investigació dels Mossos

2.03.2018

Després d’una temporada agitada i difícil per al cos de Mossos –l’atemptat de La Rambla, el referèndum de l’1-O–, el jurat del IX Premi Crims de Tinta ha acordat premiar la primera investigació de la policia catalana. Es tracta del cas d’una reclusa del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona morta per sobredosi, el 1991. Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960) és l’autor de la novel·la guardonada, que porta el títol de Wad-Ras (el nom popular de la presó). El traspàs de la presonera és el punt de partida. De mica en mica, la ficció anirà filtrant-se. No es tracta, doncs, d’una mera reconstrucció. El llibre el publiquen RBA i La Magrana i surt a la venda dilluns vinent.

Joan Miquel Capell. | Foto: Gerard E. Mur

El jurat –format per Paco Camarasa, Cristina Manresa, Carlos Zanón, Jordi Rourera i Miquel Ángel Díaz– ha reconegut “el realisme i la versemblança de la trama” i “la recreació de l’ambient del país”. El temps exacte de la novel·la són les dues primeres setmanes de setembre de 1991 (Diada Nacional, Fira de Teatre de Tàrrega…). Capell, a més, narra amb traça “com i en quines dificultats” –“en quin esperit”– es va empoderar la policia pròpia de Catalunya. Wad-Ras ha hagut de pugnar amb una altra finalista competent. Abans ha estat valorada entre els vint-i-un manuscrits presentats.

En uns brevíssims agraïments, Capell, que actualment és Director de Seguretat de la Diputació de Barcelona, ha dedicat el premi als superiors que van acompanyar-lo durant la investigació en qüestió (Ramón Martí i David Piqué). Ells l’impulsaren i li donaren la força per seguir exercint la professió amb convenciment. “Van donar la vida pel cos de Mossos. Van fer de la professió de policia un estil de vida. Al seu costat vaig gaudir molt”. El guanyador també ha tingut paraules per al novel·lista Andreu Martín i Paco Camarasa: “Al costat de Camarasa he après a llegir. El contes de Poe i altres autors clàssics, per exemple. Amb Andreu Martín he conegut les millors tècniques d’escriptura”. No ha oblidat tampoc la malaurada reclusa, amb qui diu “estava en deute”. Ofertes les gratituds, l’acte de lliurament continuava amb una conversa entre el premiat i el periodista Carlos Quílez.

Quílez recorda bé la investigació. Li va tocar cobrir-la. “Tinc un cas molt frapant”, assenyalava que va dir-li un alt responsable del cos. La mort per sobredosi de la interna estava envoltada de sospites i acusacions de tràfic de drogues (concretament per manipulació de brown sugar, un tipus ferotge d’heroïna). Parlem d’un d’aquells casos que queda arrapat a la pell a perpetuïtat. Per la història que hi ha al darrere (la dona assassinada pertanyia al mòdul de mares) i per la rellevància professional que suposa per als implicats. “Tenia la necessitat d’explicar com els Mossos van començar a investigar de manera independent”, explica Capell. “Va costar molt arribar a aquest punt. De 1983 a 1991 no ens havien atorgat investigacions més enllà de les que permetia la competència de la Generalitat amb menors”. La mort de Wad-Ras és, doncs, el primer gran cas criminal que assumeix el cos.

Capell s’ha endut el Crims de Tinta amb la seva primera novel·la. No és el seu debut literari, però. Té publicats ja dos assajos (Ser policia i Sóc regidor de seguretat, i ara què?). Wad-Ras, diu, és una obra de tonalitats canviants. “Entre el blanc i negre hi ha molts matisos, molts colors. I la vida té aquestes coses. Un dia pots estar en un costat i l’endemà a l’altre”. Com dèiem, a la novel·la hi intervenen la reconstrucció i la fabulació a parts més o menys iguals. Capell explica que hi ha deixat “pinzellades de vida, sensacions”. “Si un policia té una bona eina, aquesta és un bolígraf”, apunta sobre el sentit d’escriure. Ara es troba enmig d’una “dicotomia”. “M’agradaria fer més novel·les però escriure és molt difícil. Estic en aquell sí però no, no però ”. “Probablement guanyarà el sí”, sosté.

Sobre el desprestigi dels Mossos que alguns han volgut promoure –barroerament– durant els últims mesos, Capell és clar: “És una situació injusta. Són uns grans professionals. A diferència del que passava el 1991, que no teníem experiència, avui és un cos que està a primera línia quant a preparació. Disposa de tota la formació, de totes les eines i instruments, tenen sobrada experiència i saben investigar com ningú”.