El cor de la tragèdia

3.12.2015

A partir d’avui i fins dissabte dia 6 de desembre el Teatre Lliure acull una marató tràgica, amb tres grans textos del teatre clàssic, com són Èdip Rei, Medea i Antígona. Formen part d’una proposta conjunta dels directors i dramaturgs Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco, aplegats sota la marca Teatro de la Ciudad.

D'esquerra a dreta, Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco

“Algun dia, quan sigui gran, faré una temporada només amb els grans mites del teatre clàssic que més han contribuït a la tradició teatral”, deia Lluís Pasqual ahir en presentar els seus col·legues de Madrid, que arriben ara a Barcelona des de l’Abadia de Madrid amb totes les localitats de la Sala Fabià Puigserver pràcticament exhaurides.

Teatro de la Ciudad és una aposta teatral a favor de la investigació i producció de teatre contemporani, que es proposa tornar a les arrels del teatre occidental, la tragèdia grecollatina, i a desenvolupar en paral·lel un muntatge de creació col·lectiva. El projecte ha consistit en diversos tallers en els quals els directors van treballant alguns dels elements fonamentals de la tradició teatral amb actors professionals, investigadors, dramaturgs, escenògrafs, i fins i tot acadèmics, que hi participen com a oients.

Sanzol, Lima i Del Arco han arriscat molt per aixecar aquesta producció. Sense cap subvenció pública, però comptant amb la complicitat de molts voluntaris i actors que han rebaixat el seu caixet per participar en el projecte, han abordat tres tragèdies del teatre grec i n’han fet una trilogia, que ja ha girat per moltes ciutats d’Espanya després de fer temporada a Madrid amb gran èxit de crítica i públic.

“La classe política ens vol fer creure que ells tenen bona cura de la vida pública i que nosaltres ens hem de preocupar de la nostra vida privada. La tragèdia ens ensenya que no hi ha una línia divisòria tan clara que separi aquests dos àmbits”, deia ahir Sanzol. Per a Lima, “els problemes exposats en la tragèdia clàssica ens són enormement propers a la nostra condició contemporània. Els déus grecs no són responsables de la Creació, sinó miralls de la condició humana, amb l’única diferència que són immortals”, va afegir Lima.

“La tragèdia no és destructiva, sinó més aviat al contrari. Tot i que exhibeix la part més fosca de la nostra existència o aspectes de la nostra vida que hem evitat de mirar, en realitat pot ser molt sanadora”, deia Lima. “Quan veus una cosa dura al teatre, és quen en surts millor, perquè necessitem veure els nostres fantasmes, donar-los forma.”.