10 reclams del CoNCA pel futur de la cultura

26.11.2018

Una cultura més disponible i accessible per a tota la societat civil. Aquesta és una de les apostes que emfatitza el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a solució a la manca de consum cultural en la societat catalana. En la presentació de l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2018, la dimensió social de la cultura han remarcat que la cultura és la part estructural d’un país i s’ha de treballar perquè les polítiques culturals estiguin a l’abast de tothom. A continuació, detallem 10 reclams del CoNCA a partir de l’informe anual:

Concert de l’orquestra Vozes a Nou Barris | © La Mercè

1- Preus socials. S’ha incrementat el sentiment de pèrdua de la capacitat cultural. Els preus haurien d’estar a l’abast de tota la població. S’ha percebut que en aquelles persones en que el nivell de renda i la formació acadèmica son baixess, l’oferta cultural no arriba a la seva disposició. En definitiva, hi ha pobresa cultural i pèrdua en l’accés en el consum cultural.

2- Democratitzar la cultura. El CoNCA reafirma que la cultura és un dret i ha d’arribar a tota la població. D’aquesta manera, hi hauria d’haver una democratització de la cultura i que no només sigui una elit qui hi pogués intervenir. La cultura no és un luxe.

3- Formació artística a les escoles. La base és fomentar el coneixement artístic i creatiu a les escoles. El CoNCA reclama la transversalitat interdepartamental de la cultura, capaç de crear sinergies i sumar noves línies d’actuació en totes les àrees de govern, sobretot que ensenyament i cultura vagin de la mà. D’aquesta manera, la formació acadèmica augmentaria i també l’aproximació en el món cultural.

4- Caiguda en la música popular en viu. Pel que fa el públic que gaudeix de la música popular en viu, ha disminuït. Les dades referents al nombre de concerts de música en viu realitzats durant el 2017 han reduït un 4 % respecte de l’any anterior, de la mateixa manera que els assistents i la recaptació han disminuït un 1,9 % i un 0,1 %, respectivament. No obstant, creixen les activitats a museus, galeries, col·leccions i biblioteques.

5- Hi ha una baixada en la quota de pantalla en les nostres produccions. Pugen discretament la facturació de les indústries culturals i també els seus públics, amb l’excepció de la música popular en viu, tal hi com s’ha anomenat anteriorment. La quota de pantalla de la producció cinematogràfica catalana baixa del 9 % al 6 %. L’any 2017 el nostre cinema ha perdut 570.000 espectadors respecte del 2016 (un 32 %), tot i que el cinema en català (VO, doblada o subtitulada) ha pujat un 27 % respecte de l’any anterior.

6- Mesurar audiències digitals, assignatura pendent. Les plataformes que distribueixen els continguts digitals no sempre fan públiques les dades dels seus subscriptors per països ni el volum de reproduccions. D’aquesta manera, el CoNCA proposa que calen eines renovades per mesurar les noves audiències.

7- Estancament dels indicadors del sector cultural. Malgrat l’evolució lleugerament positiva des del 2013 d’indicadors macro de la cultura, com són la creació d’empreses, l’ocupació i la generació de valor afegit del sector, els percentatges d’aportació a la cultura del pressupost públic continuen estancats. En el cas de la Generalitat de Catalunya és del 0,7%.

8- Associacionisme. Un 7% dels catalans treballa en associacions. A Catalunya hi ha més de 3.000 associacions i quasi mig milió d’associats, però aquestes entitats disposen d’una mitjana de 10.000€ de pressupost. Incentivar la participació cultural i promoure un major reequilibri social i territorial a través de les associacions. A més, el CoNCA remarca la feina feta per a molt ajuntaments.

9- Prioritzar l’accés a tothom. El CoNCA reclama accés fàcil i disponible a la cultura en funció de les necessitats de la població. Assenyalen que solucionar aquesta problemàtica hauria de ser el principal objectiu de les polítiques publiques del país, ja que la cultura és un motor de cohesió social, garant dels drets de llibertat i equitat. El CoNCA proposa que els preus siguin socials i que no hi hagi desigualtats entre aquells que es poden permetre accés a la cultura i aquell que, sovint, es queden al marge.

10- Crisi estancada. Segons la vicepresidenta del CoNCA, Gemma Sendra, “hi ha una sensació d’estar en un estat de crisi estancada. Portem anys d’un cert estancament. Alhora el món és mou: Noves demandes, generacions, mirades, exigències. Moment per aprofitar el moment d’estancament per exigir allò que ens manca”. Per posar-hi solució, proposen mantenir la qualitat de les propostes artístiques, reclamen el 2% al govern de la cultura i, sobretot, que es faci nova llei de mecenatge.