El comiat de Sylvie Guillem

29.06.2015

Els afeccionats a la dansa estan de sort: els festivals d’estiu, amb el Grec al capdavant, presenten enguany una variada, interessant i atapeïda programació que podrà compensar una mica aquesta temporada que es tanca, de perfil baix en general, excepció feta d’algunes (poques) puntes de qualitat. Entre tota l’oferta del proper mes, una exquisidesa en forma de comiat que arribarà al Festival de Peralada.

© Richard Avedon, 1991

© Richard Avedon, 1991

Sylvie Guillem i la supervivència de la dansa

La data que heu de marcar a l’agenda és el 24 de juliol i el títol de l’espectacle Life in progress. Quatre coreografies de petita durada firmades per Akram Khan, William Forsythe, Russell Maliphant i Mats Ek. Tres d’elles ballades per Sylvie Guillem: atleta en els seus anys joves, cinc temporades primera ballarina del Ballet de l’Òpera de París, després del Royal Ballet de Londres fins el 2013 i Principal Convidada del Ballet de Tòquio.

I si no recordeu de què us sona el nom d’aquesta ballarina, fem un salt en el temps a l’estiu de 2007: Sacred Monsters, peça d’obertura del Festival Grec i interpretada amb Akram Khan. “La dansa clàssica és un Monstre Sagrat, i s’està morint” s’exclamava la intèrpret en la seva visita a Barcelona. Potser per això, lluny de parapetar-se en la defensa numantina d’una tècnica quasi incomprensible als ulls actuals, especialment del públic més principiant, opta per una fecunda relació entre estils. No en va, res és comparable a una intèrpret formada en la disciplina clàssica, ballant a l’impuls de la contemporània.

Podríem dir que aquella peça va significar en la carrera de Sylvie Guillem un posicionament definitiu, que enlloc d’allunyar-la de la seva pràctica com a primera ballarina, li oferia la possibilitat de salvaguardar aquell Monstre Sagrat al qual ha consagrat els seus 35 anys de carrera. “Sóc una ballarina clàssica. He estat entrenada així. Però no puc pas dir que la meva ‘religió sigui un estil, una tècnica o una tradició. Tot el que puc dir és: el lloc des d’on actuo, cada estil que interpreto, em semblen un ‘lloc sagrat’. Cada representació… un monstre… El meu sagrat monstre.”

Des d’aquesta mirada àmplia, i per a l’espectacle de comiat estrenat a Mòdena i que està rodant per tot el món, amb una parada a Peralada, ha volgut demanar a Akram Khan una coreografia nova amb un nom ben intencionat: teckne. Es tracta d’un solo, amb música de percussió en directe, que la crítica internacional ha coincidit a assenyalar com una mena d’epíleg a l’esperit d’aquell espectacle que van protagonitzar junts. L’altra peça inèdita que es veurà a Life in progress és un pas de deux amb la ballarina italiana Emanuela Montanari de la Scala de Milà, amb coreografia de Russell Maliphant: Here & After. La resta del programa el composa l’obra Bye, coreografia de Mats Ek i Duo de William Forsythe interpretada pels ballarins Brigel Gjorka i Riley Watts de la mateixa companyia. La vetllada és una coproducció del Sadler’s Wells de Londres i el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió.

Però hi ha encara un motiu més important perquè considereu el 24 de juliol clau en el calendari de dansa dels festivals d’estiu d’enguany i que va una mica més enllà de les connexions que la ballarina ha volgut impregnar en la seva trajectòria professional entre ballet i contemporània o els grans coreògrafs d’aquest comiat estrella a Peralada. Té a veure amb la pròpia intèrpret. D’ella s’ha dit que “dinàmica expressiva i llenguatge corporal són precisió i poder sorprenents”, Judith Mackrell (The Guardian). Que és “la darrera llegenda viva del segle XX”, Ariane Bavelier (Le Figaro). “La més gran ballarina que mai he vist sobre l’escenari”, Laura Thompson (The Telegraph). “Una fierecilla indomable” segons la veia Joaquim Noguero (La Vanguardia) en la darrera actuació a Barcelona…

Tot i que és probable que davant de tots aquests elogis Sylvie Guillem només demani un altre cop que entre tots salvem la dansa, el monstre sagrat (i ferit de gravetat) del teatre dels nostres temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. M’encanta dir-li que discrepo totalment quan vosté afirma que “…. d’una tècnica quasi incomprensible als ulls actuals, especialment del públic més principiant ” referint-se al ballet o “Sylvie Guillem només demani un altre cop que entre tots salvem la dansa, el monstre sagrat (i ferit de gravetat) del teatre dels nostres temps.” ni el ballet es incomprensible pels joves (només cal veure com estàn de plenes les ecoles de ballet i quant de talent català hi ha ballant en les millors companyies) ni el ballet està ferit de gravetat, potse sí a Catalunya (som tant moderns nosaltres!!) tot i que no pas per manca de públic sino de programació, però no pas per a la resta del mon a on hi ha milers de bones companyies amb uns repertoris que sempre inclueixen els grans clàssics. Salutacions cordials, Carolina

    • El cas és, Carolina, que Sylvie Guillem va regalar al públic de Peralada un bon repertori de contemporània amb breus notes de dansa moderna. Que una estrella absoluta del ballet s’acomiadi amb un repertori tan intel·ligent com aquest, aplaudit (ovacionat, millor dit) per tot tipus de seguidors, dóna pistes dels contactes que entre diversos estils han sabut trobar a la resta d’Europa i que, per raons diverses, aquí no hem estat capaços de trobar. Sóc dels qui penso que més enllà d’una manca evident de programació, hi ha també una certa resistència als nous llenguatges. Una cosa molt pròpia del nostre país, tot sigui dit de pas.

      • Evidentment que a la resta d’Europa han sabut trobar els contactes entre els diferents estils, per ells ha estat una evolució llògica tot i respectant el passat, el llegat, el problèma es que aquí tot el que hi havia (que va ser molt) es va esborrar i s’ha amagat. Es una autèntica vergonya el que es va fer i es continua fent. Però dels nous llenguatjes precisament sí que hi ha programació aquí, al Mercat per exemple hi ha bones (i dolentes) mostres. Ells, Centre de les Arts del Moviment, només es dediquen al contemporani i el Liceu només ens programa algun clàssic molt de tant en tant (ja se sap que ells de la dansa en passen molt). En canvi quan hi ha bones companyies de clàssic a on sigui, sempre s’omple el teatre i el talent local es molt en aquest àmbit, a Lausanne en els darrers anys han guanyat beques tres catalans i no paren de sortir fornades de bons ballarins gràcies a les excel.lents escoles que tenim. Sylvie ha estat una ballarina excepcional tant en clàssic com en contemporani, acomiadar-se amb aquesta última disciplina es normal per molts motius i perque es tracta d’una gira mondial en un any, fer-ho amb un clàssic, que encara podria perfectament ballar, hauria estat impossible.