El cicle de Mal Pelo: la dansa que contamina

14.02.2016

Els ballarins de Mal Pelo es nodreixen del diàleg. En Jordi Casanovas, col·laborador habitual de la companyia, n’hi diu contaminació: entre disciplines, entre generacions i estils diferents. Des de l’escriptor Erri de Luca fins a Jordi Savall o el cantaor Niño de Elche, Mal Pelo  està sempre oberta a noves col·laboracions i projectes. Parteixen dels seus cossos en canvi constant, de la fragmentarietat i la improvització. Al llarg d’aquest febrer presentaran quatre espectacles eclèctics al Mercat de les Flors, on fa tres anys que assagen i creen. Cinquè Hivern, Istanbul, Bach i 7 lunas són el cicle de peces que podeu veure a la sala Pina Bausch durant el mes de febrer.

7 Lunas  |  Foto: Laura Sanahuja

‘7 lunas’ | Laura Sanahuja

Mal Pelo s’ha forjat un imaginari propi. “Tot el que presentem està en actiu”, diu María Múñoz. És bella, de faccions eixutes, se li nota que una vegada es va enamorar del flamenc i no l’ha abandonat des d’aleshores. Seu al costat de la també ballarina italiana Federica Porello, que exhibeix un quadern de notes sobre la manera que té María de ballar a Bach. “És una mateixa peça, però veure ballar la Federica o veure’m ballar a mi són dues experiències diferents. Jo tinc una aproximació flamenca a la música de Bach, marco sobretot els contrapunts”. Federica Porello és més racional, assegura que no sempre li és fàcil interpretar els moviments de María Muñoz, que s’apropa al so des d’una major emotivitat. Podeu veure-la aquí. Mal Pelo és prova i assaig, experimentació i diàleg més enllà dels escenaris.

Cinquè hivern va estrenar-se el març passat i va sorgir com a peça de retrobada. El projecte és un duet dalt d’un escenari quasi buit i tracta la importància del so en un espai que es comprimeix i es descomprimeix en funció dels estats d’ànim. Un home i una dona que són parella i estan sols l’un amb l’altra. Minimalista, fragmentari, els espectadors senten el fil de pensaments de la dona. Múñoz explica que Cinquè hivern consisteix a veure les conseqüències físiques que té quedar-se dins d’un espai sense poder-ne sortir. Erri de Luca havia d’escriure’ls un text orginal per l’actuació, però quan estava a punt de fer-ho va caure-li el judici per donar suport als activistes contra el tren d’alta velocitat i va haver de prioritzar la redacció de la seva defensa. Per altra banda, de Luca no és l’únic autor que s’ha vinculat de manera directa amb la companyia Mal Pelo: també ho ha fet John Berger, guionista, dramaturg, escriptor polifacètic.

“Ballar amb música en directe és un privilegi més propi del flamenc que de la dansa contemporània; amb Istanbul tindrem ocasió de fer-ho”. La música barroca de Jordi Savall sona sovint als assajos de Mal Pelo, però el repte d’ara consisteix en donar cos al concert que el director i també compositor de l’Anoia executarà amb l’ajuda d’alguns músics d’Orient. Istanbul és un concert de peces curtes composades a l’imperi Otomà, però també inclou peces armènies, grecoturques i sefardites. Jordi Casanovas descriu el toc nostàlgic de les peces armènies  —”Mentre es produïa l’extermini, els músics armenis mantenien un rol important en la música imperial turca”— en contrast amb el to medieval de les tonades sefardites i el punt rítmic i alegre de les melodies grecoturques. La interpretació de Savall i dels seus músics convidats s’esdevindrà com un concert normal, amb les intervencions ocasionals dels ballarins: “Serà improvisat i fresc, treballarem sobre pautes marcades però sense coreografia clara”. Algú sota la tarima els pregunta si a banda d’Istanbul planegen més actuacions amb Savall i responen que no en saben res, perquè el músic català té l’agenda plena fins l’any 2019.

'El cinquè hivern'  |  Jordi Bover

‘El cinquè hivern’ | Jordi Bover

Els de Mal Pelo no són de la primera volada. Jordi Casanovas  assegura que l’edat també li ha permès gaudir més que mai del ball: “Tinc menys energia però tot és més depurat. Acceptar els canvis és primordial a la vida. Els interessos també canvien”. Tant ell com Maria Muñoz o Cesc Gelabert, que ha perdut un tren i ha arribat tard a la roda de premsa, coincideixen en que cada espectacle construeix nous cossos. María Muñoz matisa que l’envelliment és una ressonància natural, que no ens hem d’aferrar en un punt per evitar caure al següent: “Alguns moviments que faig són bruscos perquè signifiquen això, la reticència a fluir en els canvis d’edat, a quedar —te en un estadi ja passat”.

No hi ha concepte dramatúrgic en la seva aproximació espaial, s’acosten al ball per intuïció. També eviten representar res de l’època en què les peces d’Istanbul van ser composades; aposten per apropar-se a les peces musicals des de la mirada d’avui. En canvi 7 lunas tindrà més regust d’homenatge “llunàtic” a Carmen Amaya, bailaora crescuda a la platja barcelonina: sonaran cançons en la línia de la “Bien pagá” o “María de la O” interpretades pel Niño de Elche. El descriuen com un un “animal escènic” mal·leable, un cantaor que s’atreveix a cantar sobre una tonada lituana.  A més, en aquesta ocasió podreu sentir la seva guitarra, que gairebé mai no toca en públic.

La contaminació alimenta Mal Pelo. María Muñoz diu que part del seu bon funcionament és que cadascun dels col·laboradors té el seu propi ofici i la seva pròpia passió pel que fa en cada cas. La permeabilitat els permet construir el seu llenguatge i reafirmar-se.  El temps s’escola i Cesc Gelabert intervé des del públic: “No teniu por de res. Hi ha tot un univers de gent entorn vostre, i la influència que exercireu encara està per veure”.