El Choreoscope mou Barcelona

8.10.2018

Del 9 al 14 d’octubre, el Festival Internacional de Cinema de Dansa de Barcelona, el Choreoscope, celebrarà la seva sisena edició. Una cita imprescindible per amants del cinema i amants de la dansa, que es podran trobar per gaudir plegats de les propostes artístiques d’enguany. Núvol sorteja tres entrades dobles per a aquest festival. Podeu entrar al bombo fent un correu a info@nuvol.com.

‘Distance among us’ és una de les pel·lícules que es podrà veure al festival Choreoscope.

Algú qui no conegui el gènere es podria preguntar: què tenen en comú el cinema i la dansa? Què vol dir ben bé això de fer pel·lícules de dansa? Estem parlant d’arts escèniques o audiovisuals? Parlem amb Loránd János, el director del Festival i professor de Cinema de Dansa, perquè ens ho expliqui.

El cinema de dansa és un subgènere cinematogràfic que s’encabeix dins del que s’anomena screendance, que recull tot allò que sigui dansa en pantalla; de fet, Choreoscope s’inclou entre altres festivals del The Mediterranean Screendance Network. Dins d’aquest gènere, també s’hi troba la Videodansa, que es distingeix per la centralitat de l’experimentació audiovisual sobre la transmissió del cos i el seu moviment. El cinema de dansa, en cavi, es basa en les regles de la construcció cinematogràfica, principalment la narrativa i la imatge com a mitjans d’expressió; “Són pel·lícules.”, diu Loránd.

Ara bé, allò que uneix cinema i dansa fins a confondre’n l’essència és el moviment en tant que forma de comunicació no verbal. Totes aquelles pel·lícules en què el moviment corporal sigui fonamental per a la seva estructura dramàtica es poden considerar cinema de dansa. De fet, quan preguntem al director del festival per l’origen d’aquesta trobada interdisciplinària, ens explica que cinema i dansa han anat sempre de la mà, precisament perquè parlen el mateix llenguatge. Ens dona signes com que el mateix terme americà movie conté l’arrel de movement, que els actors i actrius sovint prenien classes de dansa, i que una de les escenes més icòniques del cinema sigui la de Pulp Fiction, en què Uma Thruman i John Travolta surten a la pista de ball. Això també és cinema de dansa!

‘Birds in the earth’ és una de les pel·lícules que es podrà veure al festival Choreoscope.

Loránd també ens parla de l’edició 2018, de la que destaca l’augmentat d’audiència (han hagut d’ampliar les seus), de participació (han rebut més de 600 propostes) i de qualitat, cosa que valora molt més positivament que el reconeixement. També considera que aquesta és l’edició més madura i coherent; el festival mateix com a creació ha trobat una veu pròpia amb què contribuir al canvi polític i social, partint de la comprensió de la cultura com a catalitzador d’una societat més lliure. Choreoscope no és indiferent a les preocupacions de la societat contemporània, com la guerra, ni a les transformacions que s’hi estan produint, com la reivindicació d’identitats i gèneres no normatius, així com el handicap que molt sovint comporta. D’aquí que el director també la consideri l’edició més fosca, tot i que és precisament aquest compromís social el que motiva el festival malgrat les dificultats de treballar en el sector de la cultura. Com diu el mateix Loránd, “cal fer-ho, perquè si no ho fas tu, qui ho farà?”.

Del 10 al 12 d’octubre a les 21 h de la nit, es projectaran a la Filmoteca de Catalunya la Selecció Oficial de Ficció de les propostes cinematogràfiques escollides (es podran adquirir les entrades a taquilla el mateix dia de la projecció). Tanmateix, aquesta és una part del festival, però que no l’exhaureix ni de bon tros.

L’edició d’enguany s’emmarca en la celebració del centenari del naixement de Merce Cunningham (1919-2009), un dels artistes estatunidencs més reconegut dins el món de la dansa. Choreoscope li ha volgut dedicar la sessió inaugural del festival, que serà el dimarts 9 d’octubre a les 20:30 h al Cinema Maldà (es poden adquirir online entrades anticipades), on es projectarà un documental de la seva vida professional i una peça de videodansa, creació seva. D’altra banda, durant la setmana prèvia al festival, també s’ha fet un workshop amb joves de l’Institute of the Arts de Barcelona, el Plató del Cinema i el Taller de Músics.

Trevor Carlson ha ofert un taller dins del marc del festival Choreoscope.

Parlem amb el responsable del taller, Trevor Carlson, col·laborador de la companyia Thorus Arts, que va treballar com a Director de la Fundació Merce Cunningham durant els últims anys de la vida artística del coreògraf i que actualment resideix a Barcelona. Amb un català particularment bonic, Trevor ens explica entusiasmat què han estat fent amb els alumnes durant els 6 dies, en què han treballat a partir de les 4 principals aportacions artístiques de Cunningham: la introducció de l’atzar en la creació coreogràfica, el software DanceForms, la gravació de les coreografies i la dissociació de música i moviment. Per exemple, en el taller han estat fent servir daus per prendre decisions durant la creació; per Trevor aquesta és una manera de deixar l’ego i els prejudicis de banda, fent que tots els artistes implicats treballin des del respecte i reconeixement mutus. És molt interessant veure com estudiants de disciplines diferents, però amb un interès comú, s’han intercanviat papers, fent que cineastes passin davant la càmera i que ballarins dirigeixin la gravació.

Una altra de les eines principals ha estat el programa DanceForms, que permet simular moviments (encara que corporalment impossibles) i crear coreografies. Ballarines del Institut of the Arts de Barcelona coincideixen en haver-se enriquit molt de l’experiència de treballar amb aquest tipus de tecnologia: “és una via diferent per crear nous moviments”, diuen. L’altre aspecte tecnològic, més vinculat al festival, és la utilització de la càmera per gravar el moviment, cosa que permet percebre’l des d’una altra perspectiva que precisament dona lloc al treball interdisciplinari. Es tracta “de posar les eines al servei de l’exploració” partint de “la curiositat pel moviment mateix”, defensava en Trevor, valorant els 4 principis de Cunningham com una “molt bona base que permet la col·laboració des de la confiança i sense limitacions”.

L’últim dels principis, potser ja més estès en la creació coreogràfica contemporània, és la dissociació de música i moviment, és a dir, que el cos ja no estigui supeditat a una musicalitat determinada, sinó que ambdós interaccionen. Conversem també amb Marta Cascales Alimbau (), estudiant de composició i piano al Taller de Músics, graduada en Comunicació Audiovisual per la UB, i amb un gran interès per la dansa. La Marta ha participat en el taller com l’única música, tot i que també li ha tocat fer de ballarina i ens explica com d’interessant i positiu troba la col·laboració artística interdisciplinària. De fet, vol dedicar el seu treball final a la composició de música en viu per a dansa, apostant també per aquesta interacció de llenguatges, que en aquest cas són diferents, però que tenen molt en comú: “La dansa sense música també té ritme.”, argumenta la Marta.

‘Polina, danser sa vie’ es podrà veure al festival de cinema i dansa Choreoscope.

Tornant a la programació del festival, el dissabte 13 al cinema Maldà, hi haurà dues Sessions especials (a les 19 h i a les 21 h), que acolliran la projecció de dos llargmetratges de dansa reconeguts amb el Premi Aportació Excepcional i Premi Retrat d’una generació: The Ferryman (França, 2016) i Danseur (Estats Units, 2018), respectivament. A més, el diumenge 14 d’octubre durant un vermut al celler Notariat nº1 de 13 a 17 h de la tarda, es farà entrega del Premi Faux Pas a aquelles propostes que es volen reconèixer malgrat no haver encaixat amb les bases del concurs.

L’últim dia de festival, el mateix diumenge 14 a les 19 h, es projectarà per primera vegada al festival i a Barcelona Cinedansa en 3D a la Filmoteca de Catalunya, on es podran veure curts molt diversos, com Flying Steps, que es va projectar en la 1a edició,  o Ora, la primera pel·lícula en utilitzar imatges tèrmiques en 3D, i Loops, una gravació del moviment dels dits de Cunningham. Per cloure el festival, es retransmetrà, també a la Filmoteca a les 21 h, l’estrena a Espanya de Polina, danser sa vie (2016), basada en la novel·la gràfica de Bastien Vivès i codirigida pel coreògraf Angelin Preljocaj.

No ens podem estar de concloure l’article celebrant l’existència i persistència del Festival Choreoscope, un exemple de voluntat democratitzadora de la cultura sense renunciar al compromís per una proposta de qualitat; tarannà que ha donat lloc a una programació de luxe l’abast de tothom. Sobretot, cal reconèixer la dedicació i passió per fer realitat una convicció compartida, des de la humilitat de la petitesa humana i l’ambició de les grans gestes: que l’art i la cultura ens poden fer més lliures com a individus i com a societat. Particularment la dansa, el cinema i la música, que precisament per tenir a veure amb el moviment (sigui físic, narratiu o anímic), mantenen un vincle especial més enllà de la bellesa: amb la llibertat.