El català, una llengua normal?

14.12.2015

El català, tot i ser una llengua de dimensions mitjanes, encara té dificultats perquè sigui del tot normal al territori on es parla. Per això, la Plataforma per la Llengua ens ha convidat a fer un tomb per la llengua amb tres parades obligatòries: el cinema, els jocs i les joguines, i l’acolliment lingüístic.

L'interior del cinema Alhambra, a La Garriga (Foto Lluís Salvadó)

L’interior del cinema Alhambra, a La Garriga (Foto Lluís Salvadó)

Cinema en català, l’assignatura pendent

Pugem a l’autocar, que ens espera davant de Plaça Catalunya, per començar un viatge per la llengua. Primer, enfilem el carrer Aragó i ens desviem per l’Avinguda Roma de Barcelona, que desemboca davant de Sants Estació, al costat dels Cinemes del Grup Balañà. Durant el trajecte, Josep Maria López Llaví i Gemma Ponsa ens revelen en l’“Informe sobre les grans distribuïdores i el doblatge en català”, que actualment les pel·lícules en català al cinema representen només el 3% de l’oferta total.

Warner, Fox, Universal, Diseny, Sony Pictures, Aurum i Paramount són les principals distribuïdores i durant el 2012-2014 han recaptat més de cent milions d’euros cadascuna a tot l’Estat: aquestes set grans companyies multinacionals copen les grans pantalles i són les que han rebut el 61% dels ajuts per doblar i subtitular en català i fer promoció del film “Les grans majors tenen un gran poder econòmic, sovint més fort que la mateixa força política”, assegura Josep Maria López Llaví.

A Catalunya la recaptació de cinema va representar al 2014 el 20,3% de tot l’Estat i Barcelona es va situar com la segona província amb més recaptació (més de 83 milions), després de Madrid. Tanmateix, la incidència del català a les sales de cinemes és anecdòtic, ja que només el 2,94% de les pel·lícules estan en llengua catalana.

L’any 2010 es va aprovar la Llei del cinema que no va arribar a desplegar-se pel canvi de govern. “Cultura va proposar una modificació de la llei, la va rebaixar en alguns capítols (com el de les sancions per aquelles empreses que no complissin la legislació) i es va optar per buscar un acord entre el departament i les grans multinacionals, amb el qual es va expressar el propòsit d’arribar al 20% de pel·lícules en català als cinemes”, explica López Llaví. El 2012 es va aconseguir que el 4,79% de les pel·lícules projectades fossin en català, però hi havia una “situació d’estancament que no preveia cap millora”.

La Plataforma per la Llengua es proposa donar la volta a aquesta situació i vol incidir en la poca presència que el català té en el cinema. Segons l’informe, els ajuts públics no reintegrables —és a dir, no hi ha un retorn de la recaptació— que l’Administració ha lliurat a les grans multinacionals entre el 2012 i el 2014 per doblar i/o subtitular pel·lícules ha estat d’uns 71.000€ per pel·lícula. Aquest preu “molt més elevat del cost estricte de doblar una pel·lícula d’una major (que volta els 20.000 o 25.000€)”: per exemple, El Hobbit ha rebut un ajut de 138.000€ per ser doblada al català. “Les distribuïdores que han rebut ajuts més alts per al doblatge són les que han obtingut una recaptació més alta per aquestes pel·lícules”, aclareix l’informe, com és el cas de Frozen, que va rebre una subvenció de gairebé 81.500€ i la versió catalana va recaptar un total de 334.537€.

López Llaví i Ponsa han volgut denunciar el fet que “els catalans paguem molt més per anar al cinema que qualsevol altre espanyol” i que, a més a més, les pel·lícules en català solen tenir menys formats visuals que la versió castellana, s’estrenen a menys sales i l’oferta és més limitada. Per tot això, Plataforma per la Llengua considera que “l’irrisori 2,9% de cinema en català que s’ofereix a les sales de cinema mostra que la situació no ha millorat en els darrers anys”, i, per tant, fa tres propostes. En primer lloc, establir un topall dels ajuts concedits per al doblatge que no sobrepassi els 35.000€; en segon lloc, dur a terme una política de crèdits reintegrables per al doblatge en català; finalment, establir nous criteris en la concessió d’ajuts per promoure el català al cinema, com, per exemple, que les pel·lícules en català tinguin la mateixa difusió i promoció que les versions castellanes.

Dotzena edició de la Festa del joc i el lleure de la PxL | Foto: Plataforma per la Llengua

Dotzena edició de la Festa del joc i el lleure de la PxL | Foto: Plataforma per la Llengua

La importància de jugar en català

Després d’haver-nos aturat davant del Palau Balañà (al costat de Sants Estació), seguim el recorregut fins al mercat d’Hostafrancs, on visitem l’Abacus. La Plataforma per la Llengua vol conscienciar i incrementar la presència del català en les joguines (que es troba entre el 6 i el 8%), ja que consideren que “el joc permet a l’infant situar-se en el seu entorn, entendre’l, adaptar-s’hi i desenvolupar-s’hi”, diu l’informe. A Catalunya hi ha un total de 907 jocs i joguines —la majoria, aplicacions i jocs d’internet— que inclouen el català, assenyala l’informe sobre la “Situació del joc i la joguina en català en el mercat del domini lingüístic català”. De fet, no hi ha cap llei que reguli la presència del català en aquest àmbit, només la normativa que preveu l’apartat 2b de l’article 128-1 del Codi de Consum.

La qüestió dels jocs i les joguines és, segons Isabel Romano, responsable de l’àrea de jocs i joguines de l’entitat, un “prisma amb diferents cares”. En primer lloc, hi ha els petits fabricants, que aposten pel català però que no arriben al circuit de distribució de les botigues; en segon lloc, hi ha les grans marques, que sí que estan en el circuit de distribució però la majoria no incorpora el català; finalment, només hi ha tres grans empreses que incorporin el català. “Diset, Educa i Devir, que etiqueten en català les joguines, només fan jocs educatius, cosa que fa que sovint s’associï el català amb l’ensenyament i, per tant, amb l’avorriment. Cal trencar-ho”, reivindica Romano.

Romano ha volgut subratllar la responsabilitat compartida de la Generalitat, de la població i de les empreses de joguines per incrementar la presència del català en els jocs i joguines: “No es tracta només que l’Administració legisli a favor, sinó també que la població estigui conscienciada i demani jocs en català al botiguer, que és qui ho retransmetrà al fabricant de joguines”. I ha remarcat quatre punts essencials per aconseguir-ho: hem de voler jugar per jugar (i no per educar) en català; el joc ha de servir com a eina d’integració; hem de reivindicar el nostre dret a jugar en català; i, finalment, fer tota la feina que ens queda per fer.

L’informe conclou, doncs, que “cal una ciutadania més compromesa amb la llengua, les joguines i tots els altres aspectes de la vida: que demani joguines en català, que triï les empreses que aposten per la nostra llengua. Només així aconseguirem una presència normal de la nostra llengua al nostre país, i fer-la, de veritat, la llengua de la cohesió per a tota la gent que hi viu”.

Estudiants xinesos rient

Estudiants xinesos rient

L’acolliment lingüístic, l’esperança

I és que la Plataforma per la Llengua aposta perquè el català sigui la llengua comuna de tota la població del territori catalanoparlant. És a dir, perquè sigui la llengua vehicular de totes les persones d’arreu del territori, vinguin d’on vinguin. Per això cal dur a terme actuacions orientades a facilitar el procés d’integració a la nostra societat en català. “Que el català sigui la llengua comuna com un factor d’enriquiment”, afegeix Eulàlia Buch, responsable d’acolliment lingüístic de l’oenagé.

Així que tornem a pujar a l’autocar i ens dirigim al carrer Trafalgar, conegut per ser un dels llocs on es troben més botigues de xinesos (sobretot de venda a l’engròs) per conèixer el cas d’un comerciant xinès que fa temps va estudiar català però que en el seu dia a dia no l’utilitza, perquè “la gent no li ha facilitat un espai d’ús del català”, assegura Buch: per tant, cal fer un esforç de conscienciació en aquest aspecte.

Actualment a Catalunya hi viuen més de 60.000 ciutadans d’origen xinès i més de 15.000 comerços estan regentats per xinesos; és, doncs, una de les comunitats amb més presència a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. Tanmateix, és de les que menys s’ha integrat perquè tendeixen a evitar la vida associativa i sovint viuen a llocs molt tancats amb la seva comunitat. La Plataforma per la Llengua, però, s’ha proposat revertir aquesta situació i per això presenta el Manual de vocabulari bàsic per al sector del comerç, en xinès i català, el qual “pretén contribuir al procés d’inclusió social dels comerciants d’origen xinès que treballen al barri de l’Eixample i Ciutat Vella”.

Els xinesos es dediquen bàsicament al sector tèxtil, a l’hosteleria i a les perruqueries i centres d’estètica i bellesa, per la qual cosa el manual conté el vocabulari propi d’aquests sectors així com un vocabulari general (números, dies de la setmana, salutacions, etc.). “L’atenció en la llengua de la clientela afavoreix una comunicació eficaç. Un comerciant que pot atendre també en català millora la seva competivitat. Oferir un tracte en la llengua pròpia és un valor afegit, perquè permetrà proximitat amb el client”, assegura l’oenagé.

Respon a Ferran López Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Yo creo Griselda que tienes razon ,en lo del doblaje. El español es la segunda lengua materna del mundo por número de hablantes,tras el chino mandarín, En 2015, casi 470 millones de personas tienen el español como lengua materna.
    A su vez, el grupo de usuarios potenciales de español en el mundo alcanza casi los 559 millones.
    Sin embargo En Cataluña se hablan dialecto central, que se habla en las comarcas del norte de Tarragona, Barcelona, y Gerona, y el propio de las comarcas occidentales de Cataluña (provincia de Lérida y sur de las tarraconenses) , muestra rasgos similares al valenciano, con el que forma un continuo y en cuya intersección se encuentra el tortosino.Por eso no entiendo como las grandes multinacionales del cine Warner, Fox, Universal, Diseny, Sony Pictures, Aurum i Paramount , no se han percatado de este nicho de Mercado .

    • Miguel, els teus aires de grandesa t’impedeixen de veure que les grans multinacionals si detecten les diferències entre els dialectes de Karlshamn, Helsingborg, Nikkaluokta, Gällivare, etc. Per això hi ha el suec estàndard; i per això hi ha el català estàndard.

  2. La Plataforma per la Llengua, fa gaire que no es mira un mapa del domini lingüístic? Ho dic perquè semblen abonar la ceguesa oficialista, per a la qual la llengua s’acaba als límits administratius del Principat independitzable.
    La pregunta fa riure: normal, el català? No pas a Terrassa (no dic Cornellà, eh?), però molt menys a Alacant, ni a Perpinyà, ni…