El català és la mare de totes les llengües

15.10.2015

Màrius Serra ha estat l’encarregat d’obrir la Fira Mediterrània de Manresa. I ho ha fet amb un “pregó poliglot, tot i que aparentment s’ha desenvolupat sota el paraigua lexicogràfic d’una única llengua, el català”. En un discurs en què aborda l’origen del llenguatge, Màrius Serra ha fet un repàs de les diverses fites històriques lingüístiques de la humanitat.

Màrius Serra diu el pregó de Fira Mediterrània | © Josep Tomàs

Màrius Serra diu el pregó de Fira Mediterrània | © Josep Tomàs

Des que l’home té capacitat per raonar s’ha preguntat i ha intentat explicar el motiu pel qual parla. Durant el segle XIX i amb l’eclosió del Romanticisme —i la reivindicació de les nacions com a símbol d’un poble—, aquesta recerca va més enllà i la llengua centra totes les investigacions del moment: “El gran debat del moment reproduïa el diàleg de Plató anomenat Cratil, que versa sobre l’origen del llenguatge. Els contendents dialèctics són Hermògenes i Cratil”. Mentre un defensa la tesi convencionalista, el segon formula la tesi naturalista: “En caricatura és allò del «si és tan clar que això és formatge no sé pas per quins set sou li diuen queso» versus una presumpta «comissió organitzadora de consultes populars (sic) amb la funció d’assessorar Adam en la seva tasca d’onomaturg»”, en paraules de Serra.

Quina és, però, la llengua original, genuïna? Segons Franciscus Mercurius, seria l’hebreu, però alguns erudits també apuntaven al grec, mentre que altres filòlegs anglesos defensen el celta com la llengua primigènia. Rowland Jones, en canvi, proposa el frigi i Honorio Mossi de Cambiano, missioner espanyol i reverend, aposta per una hipòtesi ibèrica i proposa el basc com a llengua primigènia. “Potser per això aquell mateix any de 1864, al primer almanac humorístic català Lo Xanquet, Frederic Soler «Pitarra» planteja la hipòtesi de la maternitat global del català”, afegeix Serra.

El 1877 a La Llumanera de Nova York es van presentar les proves irrefutables que feien del català la mare de totes les llengües. Aquest treball estava precedit per un pròleg en el qual Artur Cuyàs rebatia les tesis llatina, grega, hebraica, siríaca, aràbiga, persa, caldea i sànscrita sobre l’origen de la llengua i concloïa: “Probablement lo català era la llengua que parlavan Noé y sa familia dins de l’Arc, y la portá á Espanya en Japet o Gafet, segons dihuen altres que s’deya”. De fet, Cuyàs i la colla de Pitarra van dedicar-se “a confegir frases que demostren d’una manera taxativa que el català és la mare de totes les llengües conegudes”, i ho van fer a través d’una demostració completa que comprenia una secció de dialectes africans i un grup final de dialectes ibèrics del català: “Lo castellá, lo gallego i lo vasco; no diu res ni del valencià ni del lapao”, assegura Serra.

“Han passat exactament 141 anys, com un tuit secular, i la tesi del català com a mare de totes les llengües es reforça dia a dia”. Segons Serra, cada vegada parlem pitjor català perquè ens adaptem, en lloc de degenerar i afegeix: “El català és la llengua més adaptable i adaptada a un virus letal, el Virus Google Translator”. A continuació posa tres exemples d’aquesta “autèntica pedra de Googletta”: “Money and killed” (mel i mató), “rape in the fisherman’s way” (rap a la marinera), “marmitó la icona” (pinche el icono). I conclou el pregó dient: “Que el català sigui incontestablement la mare de totes les llengües explica que tal dia com avui, ara fa 75 anys, n’hi va haver que la van voler fer callar. I avui mateix convé acabar analitzant aquest Tribunal: «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, es menjarà els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat».”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Molt divertit i agut com sempre. Felicitats per a en Màrius. Només un parell de cosetes: Umberto Eco té un treball, “La búsqueda de la lengua perfecta”. Crítica 1993, on també s’ocupa de tota aquesta problemàtica i aquests mites. Per altra banda, quan a València més d’un alumne venia a classe dient que a sa casa li comentàvem l’origen del Valencià (de l’àrab fins i tot) com a diferent de la varietat diatòpica del català, jo mateix els explicava que els valencians i el valencià veníem de la Xina i del xinés: la taronja, la seda, la traca i el xe quin fum fa. Alguns fins i tot s’ho van prendre seriosament. Més seriosament que l’origen real i científic. Coses. Però els jocs de llenguatge i la ironia donen molt de si.

  2. L’origen rau en un llibret d’editorial Millà, amb el mateix títol: qui li piqui que s’ho rasqui (polonès), surt amb corda (llatí), elastics blaus fan fàstic (alemany) tinc cinc fills tíssics i prims i amics íntims vint-i-cinc (xinès).

  3. Benvolgut Marius Serra: De fet el que ens heu expressat sobre la llengua catalana només aguaitanty el tou i tou de mots que en té, i que hem deixat d’emprar i s’han aguardat al bàgul de l’oblit, i que mai més és tornaran a emprar, ni a utilitzar (forma en que expressem com en parlem), sols cal lleguir a en Jacint Verdaguer i Santaló, Príncep dels Poetes (n’estic enamoradíssima de les seves expressions i dels seus arraconats i oblidats mots, i si en lleguím a Mossén Ballarín, doncs també en descobreixes mots oblidats i arraconats, i si en llegueixes a en Carles Riba, només en la traducció de l’Odissea, ja en quedès més que meravellada/t, la llengüa catalana, molt desprestigiada, molt rebutjada inclús per al propis catalanoparlants, que majoritariament en situacions en que en troben u castellanoparlant, o de qualsevol altre llengua, li claven la punyalada a la seva pròpia identitat i llençan al bàgul de l’oblit la seva cultura i la seva identitat, pel fet de que no en volen que els classifiquin de maleducats, tinc de dir el mateix que en diu tu: Que probablement el català era la llengua que parlavan Noé dins l’Arc i la porta a Espanya (Catalunya) en Japet o Gafet, com en Cuyàs i la colla d’ en Pitarra en van demostrar amb els seus coneixements que “el català és la mare de totes les llengües, sols cal saber que l’Odissea traduida per en Carles Riba en diu que el grec i el català és poden traduir sense perdre res del que ens va voler dir Homer, que la llengua catalana té totes les característiques per a no perdre res del que en Homer ens va voler expressat amb la seva “Odissea”, la qual cosa amb totes les altres llengües n’és impossible de poder recollir i expressar els sentiments de com ens volia fer arribar amb el grec les expressions i sentiments que la llengua catalana per a ésser com en deia en Cuyàs i en Pitarra el mateix que tu ens has explicat que la “llengua catalana és la mare de totes les llengües”, per tan jo reforço amb la raó i els meus sentiments que sí que la “llengua catalana és la mare de totes les llengües”, per tan amb aquest meu escrit felicitan a en Marius Serra, aprofito per a dir-vos a tots/es els que en sou catalanoparlants que perdeu el temor i la por, que us llençeu a parlar amb tothom en català, i que tots els que estimeu Catalunya i la seva cultura i la seva llengua i la seva catalanitat en tots el àmbits, tingueu present que si ens deixen molt malt parats com a identitat pròpia, com a nació, com a llengua oficial, com a estat propi, i a més ens afegueixen la cooficialitat del castellà (per a mí punyalada a la cultura i identitat catalana), que pregueu als parlamentaris que us donin el dret a decidir com en voleu que en surti la vostra identitat i la vostra llengua, sense afegitons de cooficialitats del castellà, qüestió que es podria resoldre així: tenim una quantitat de persones que empren el castellà, i que en seran atesses oficialment en la seva llengua, sense prohibir-los parlar-l’ha, però sense cap mena de cooficialitat del castellà; bé jo en crec que el bilingüisme mata la llengua catalana, i no em poden catalogar de bilingüe, tot i coneguen altres llengües, jo com a catalana només en tinc una de llengua, la llengua mare que n’és la catalana, tinc de dir-vos que en soc sòcia de Plataforma per la Llengua, i em van convidar a una reunió en la qual és parlaría sobre el futur Estat català, ens en van parlar en: Tresserres, una senyoreta de l’Atenèu Barcdelonès, i un senyor que no recordo el seu cognom i que era un treballador de la “Normalització Lingüistíca”, ens van expressar això, primer en Tresserres, segon la senyoreta de l’Atenèu, i tercer el senyor de la Normalització Lingüistíca”: Tresserres, : – No en sortirem en la futura Constitució com a un Estat ni com a una Nació, i la llengua catalana no en serà Oficial,: senyoreta de l’Atenèu:- Bé, si la llengua catalana no en sortirà com a oficial doncs és morirà, : Tresserres:- Has de pensar que sí que ara és parla molt menys el català per la raó de que en tenim més immigrants,: senyoreta de l’Atenèu:- És que la llengua catalana és parlava molt més que no pas ara en l’època franquista,: Tresseres:- Sí en tens raó, però a causa de la quantitat d’immigrants que ens han arribat s’ha reduit molt la llengua catalana,: senyoreta de l’Atenèu Barcelonès:- doncs si la llengua catalana no en sortirà com a Oficial, la llengua catalana morirà,: senyor de la Normalització Lingüistíca: – Jo treballo a la Normalització Lingüistíca, i a casa en sóm quatre persones i tots parlem el català, jo faria la cooficialitat del castellà. Bé i si és en Santiago Vidal (jutge), en refereix a la nostra llengua així: – llengua natura., i seguit això: – cooficialitat del castellà. Per tan sense anar en contra de ningú, jo expresso qu el que no en vull és que la llengua catalana en quedi com el jutge Santi Vidal ens proposa per a la pròpera Constitució, i que no en surtí de cap de les maneres la cooficialitat del castellà, crec que serìa just per a tant d’anorreament que hem patit en qüestió de la llengua, perquè un poble o nació sense llengua no en té identitat, en seria que sortissím reflectits així: – Llengua de Catalunya, la llengua Oficial catalana i autòctona. I que és reconeguès que hi han persones que empren el castellà, pero ni de cap de les maneres donar-lis la cooficialitat. No soc racista, ni soc separatista, soc cristiana, però jo com a catalana i amb una nació que ha patit tan i tan per a poder saber escriure en la seva pròpia llengua, no puc pas acceptar que ens deixín totalment desproteguits dins del llibre que per a mí en serà el més important de Catalunya tret del de la Bíblia. Espero no ferir a ningú, i també espero ésser compressa i que el meu escrit pugui arribar als que en volem que no és perdi mai més cap dels mots o paraules que amb l’ús del castellà s’han anat arraconant i oblidant dins del bàgul de l’oblit. Sols us puc dir això amb tot el cor: estimeu-vos, estimeu-vos tots/es sempre, sempre, que Déu us beneeixi.

    lliri de pastor

  4. És feina dels parlants conservar la llengua, però sobretot dels escriptors. Fer lluir en el text paraules que es van perdent gairebé hauria de ser una imposició per a tots aquells que escrivim…