El cas del català a la Franja

19.05.2015

La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau

Aquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).

Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.

Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic  —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.

Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. “Això s’ acaba”

    Com ens avisa l’ activista franjolí Francesc Ricart en l’ article “Paradoxes a la Franja” (L’Escletxa, 33), això s’ acaba, Estem en una situació molt crítica en que a la primera ventada tot se’n piot anar en orris. Llegioune un fragment:

    PARADOXES A LA FRANJA

    Importantíssima “Pedra de toc”

    “”PARADOXES A LA FRANJA
    L’informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, coordinat per la xarxa CRUSCAT, sentencia que “l’aspecte més negatiu l’hem de cercar en la promulgació d’una normativa absolutament ineficient a l’hora de subvertir l’ estatus de minorització de la llengua catalna en el territorio aragonés. Dos punts –el demogràfic i el de “l’absentisme polític”- que expliquen el final de la idea bucólica que la Franja és el territori amb el percentatge més gran de catalanoparlants de tot l’ àmbit lingüístic. No, no dic que ja no ho siga, però aviso que AIXÒ S’ ACABA.

    Només Fraga aguanta la davallada demográfica, però accelera la desrtització del català perquè hi ha hagut una immigració que ha afeblit la seua presencia d’una manera molt preocupant . Es tracta de la instal·lació de treballadors, temporers de la fruita, procedents d’ Europa, del Magrib, subsaharians…., i també de l’ Aragó. Uns i altres no s’ incorporen a la llengua propia pel pes i el prestigi de l’ altra i la negligencia i absentisme de les administracions. (….) “”

    • “Això s’ acaba”

      Com ens avisa l’ activista franjolí Francesc Ricart en l’ article “Paradoxes a la Franja” (L’Escletxa, 33), això s’ acaba, Estem en una situació molt crítica en que a la primera ventada tot se’n piot anar en orris. Llegiu-ne un fragment:

      “”PARADOXES A LA FRANJA
      L’informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, coordinat per la xarxa CRUSCAT, sentencia que “l’aspecte més negatiu l’hem de cercar en la promulgació d’una normativa absolutament ineficient a l’hora de subvertir l’ estatus de minorització de la llengua catalna en el territorio aragonés. Dos punts –el demogràfic i el de “l’absentisme polític”- que expliquen el final de la idea bucólica que la Franja és el territori amb el percentatge més gran de catalanoparlants de tot l’ àmbit lingüístic. No, no dic que ja no ho siga, però aviso que AIXÒ S’ ACABA.

      Només Fraga aguanta la davallada demográfica, però accelera la desrtització del català perquè hi ha hagut una immigració que ha afeblit la seua presencia d’una manera molt preocupant . Es tracta de la instal·lació de treballadors, temporers de la fruita, procedents d’ Europa, del Magrib, subsaharians…., i també de l’ Aragó. Uns i altres no s’ incorporen a la llengua propia pel pes i el prestigi de l’ altra i la negligencia i absentisme de les administracions. (….) “”