El cas Albee, pendent de resposta

Fa unes setmanes Núvol va publicar una carta que el traductor Joan Sellent adreçava al dramaturg nordamericà Edward Albee lamentant els abusos i humiliacions a què s’havia vist sotmès durant la traducció d’Un fràgil equilibri. La carta de Joan Sellent ha suscitat un gran interès entre els lectors de Núvol, i és per això que avui hem decidit fer un seguiment del cas “Albee”.

Hem demanat a Joan Sellent si ha obtingut alguna resposta personal per part d’Edward Albee. El traductor té informacions indirectes, però cap contestació del dramaturg nordamericà: “L’Albee no m’ha contestat la carta personalment, i jo no comptava pas que ho fes”, diu Sellent. “El màxim que podia esperar era que l’hi fessin arribar i que se la llegís, cosa que, efectivament, em consta que va passar. Bastants dies després d’haver enviat la carta, l’agent a qui jo l’havia enviada em va reenviar un e-mail que li havia enviat a ella l’agent directe d’Albee dient que l’home s’havia llegit la carta i que havia trobat que es prestava a reflexió (“thought-provoking”, va dir que la trobava). El que no sembla és que es matés gaire reflexionant, perquè l’únic que m’ha arribat és que va ser capaç d’adonar-se del cretinisme de la frase “any deviation from the exact English words” i va ordenar que a partir d’ara fos substituïda per “any deviation from the exact English meanings”, d’on es desprèn que, tret d’aquesta discretíssima rectificació lèxica, l’home no ha baixat del burro i els seus futurs traductors hauran de continuar passant per aquest ridícul adreçador de les infaustes graelles. Es veu que també va dir, això sí, que la idea de contractar una tercera persona competent en totes dues llengües per avaluar la traducció li semblava interessant, però tot fa pensar que, si de cas, ho adoptarà com a recurs complementari, no pas substitutiu de les graelles”.

Davant d’aquesta situació tan frustrant, preguntem a Sellent si ha fet alguna altra gestió per evitar aquest calvari a futurs traductors. I Sellent ens diu: “Jo vaig contestar a l’agent que m’havia fet d’intermediària agraint-li l’interès i les gestions, i demanant-li un últim favor: que intentés fer arribar al senyor Albee la meva convicció que, vista la seva fèrria decisió de no prescindir de les ditxoses graelles, aquesta feina anava més enllà de les obligacions del traductor i, si de cas, era aquesta hipotètica tercera persona qui l’hi havia de fer. Ja no he rebut cap més resposta”. Així doncs no canviarà res? Sellent no és gaire optimista. “Com a màxim pot ser que l’Albee decideixi donar feina a més gent i a partir d’ara exigeixi, per sistema, graella i informe de lectura. M’estranyaria molt que es decidís a deixar de torturar els traductors per una simple carteta d’un traductor català”.

La carta de Joan Sellent, que Núvol va publicar en exclusiva fa unes setmanes, ha suscitat molts comentaris del gremi de traductors i de la gent de teatre. Sellent no s’esperava que les adhesions fossin tantes i tan efusives. “Ha resultat molt interessant i molt gratificant veure les reaccions de molta gent del gremi, que han estat gairebé unànimement (com s’ha pogut comprovar pels comentaris al mateix Núvol) de suport i d’estupefacció pel grau de poca-solta a què pot arribar una persona a qui se li suposa una certa solvència intel·lectual”.

Fins i tot una revista digital novaiorquesa, Melville House, es va fer ressò de la carta i va publicar un article comentant-la. L’article, titulat ‘How to piss a translator”, va suscitar una sèrie de comentaris, entre els quals destaca una autèntica perla signada per un tal Mark, que podria guanyar un premi de relats breus, i que el mateix Joan Sellent s’ha entretingut a traduir. Amb la seva generositat habitual, Sellent ha cedit aquest relat traduït per qui el vulgui llegir a Núvol.