César Rendueles. Capitalisme canalla

17.10.2018

César Rendueles, professor de Sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, investigador, traductor i col·laborador habitual del suplement literari d’El País, va publicar fa tres anys el que avui és la seva penúltima obra: Capitalismo canalla. Una historia personal del capitalisme a través de la literatura (Seix Barral, 2015). Aquesta obra s’emmarca en la trajectòria intel·lectual però també biogràfica de l’autor en relació al sistema capitalista i la consegüent desfeta patida a Espanya durant els últims 30 anys. En aquest cas, queden de banda les aportacions de Rendueles al voltant del debat sobre les noves tecnologies en l’àmbit polític i social, aportacions per les quals ha estat àmpliament reconegut. Rendueles participa a la Biennal Ciutat Oberta els dies 19 i 20 d’octubre

César Rendueles

Capitalismo canalla, Rendueles exposa el que podríem anomenar “una experiència compartida” del capitalisme; “experiència” perquè la perspectiva des de la qual es vol respondre què sigui el capitalisme és una perspectiva personal i vivencial, alhora que “compartida” perquè, malgrat tractar-se d’experiències de l’autor, pràcticament tothom que hagi viscut i treballat a Espanya durant els últims 20 anys se les pot sentir seves. Una de les dimensions d’aquesta perspectiva personal és la literatura; novel·les i assaigs que Rendueles ha llegit al llarg de la seva vida i que utilitza per reflectir aspectes diversos d’aquest sistema econòmic que Rendueles ens presenta com un “personaje canalla”. Cal reconèixer, per tant, l’extensió i diversitat de la bibliografia, curosament triada i usada per tal de proporcionar al lector una comprensió propera i popular de la posició defensada pel sociòleg. Rendueles prescindeix de xifres, estadístiques o a terminologia específica sense renunciar a la complexitat històrica i conceptual que requereix la qüestió, traçant una narrativa, tant argumental com literària, de la seva visió del capitalisme contemporani i dels seus orígens i causes.

El subtítol del llibre, Una historia personal del capitalismo a través de la literatura, sintetitza perfectament el format proposat per l’autor, que és precisament allò que fa aquest llibre tan interessant, potser fins i tot més que el mateix contingut, ja que el discurs polític de l’esquerra que critica la liberalització del mercat i l’empobriment moral de la societat de consum és àmpliament conegut. Només cal mencionar els referents de Rendueles, com Marx, Gramsci i el referit però no citat Walter Benjamin, pensadors que sobrevolen i apareixen de tant en tant en el text. Tanmateix, no es pot deixar de destacar la diversitat d’aspectes tractats per l’autor que van més enllà de la dimensió econòmica del sistema capitalista, doncs es recullen tant qüestions històriques i polítiques, com una perspectiva psicològica, social i feminista, i fins i tot consideracions de caràcter existencialista. És més, Rendueles no s’està de posar noms i cognoms als responsables del triomf del capitalisme o la crisi econòmica de la qual encara patim les conseqüències, així com tampoc es fa enrere quan li toca el rebre a la societat anònima de la qual el lector n’és part. Capitalismo canalla, és, per tant, també una lectura incòmoda, tant per la part que ens toca com per la no tenim a l’abast, cosa que genera sensacions contraposades de potencialitat i d’impotència.

En contraposició a un cert fatalisme tràgic pel que fa al desenvolupament econòmic de les societats occidentals, l’obra també apunta a un  possible “pla d’evacuació”, que només pot anar de la mà d’una democràcia més enllà de la política institucionalitzada. És a dir, Rendueles planteja la democràcia com una alternativa al capitalisme global sempre que sigui entesa com una forma d’organització i convivència social que, en paraules seves, respon a un “pensar en común” de tots en tant que “iguales que descubren, transforman y comparten aquello que tienen en común”.

D’aquesta manera, Capitalismo canalla constitueix una reflexió enrabiada alhora que encoratjadora, per a tots els públics (ideològica i generacionalment parlant), ja que no cal compartir més que algunes vivències per secundar la necessitat subjacent de canvi i moviment popular.

Etiquetes: