El Brossa més habitable

11.12.2017

El MACBA presenta l’exposició Poesia Brossa fins al 25 de febrer de 2018. Aquest dimarts 12 de desembre s’hi celebra la Nit Brossa, un acte de portes obertes per celebrar l’humor, el caràcter lúdic i la voluntat de transgressió del poeta. Enric Umbert ha visitat l’exposició i en fa la seva lectura.

Joan Brossa. Barcelona, 1986. De Jordi Belver.

“Aquests versos, com / una partitura, no són més / que un conjunt de signes per a /desxifrar. El lector del poema / és un executant.” (Preludi de El saltamartí, 1963). Aquest poema de Joan Brossa podria prologar l’exposició que actualment i fins al febrer de 2018 es pot veure al MACBA. Una exposició comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero i que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa.

Per ser un “executant” d’un poema, d’antuvi, hom ha de fer-se’l seu, l’ha d’habitar (el poeta andalús Luis Garcia Montero es fa ressò d’aquesta idea i apunta que per ell la “poesia és un exercici d’hospitalitat”). Brossa hi posa les eines, els codis, els signes, la música  i deixa que el lector -o auditor com diu en un poema- en faci la interpretació que més li escaigui.

És gairebé impossible conèixer Brossa en la seva totalitat. Per això aquesta ingent exposició, d’unes 800 peces de l’artista, ens mostra només un petit tast de la seva trajectòria. És bo recordar que hi ha catalogats més de 60.000 peces entre documents, llibres, poemes visuals, fotografies…

La revisió que ens ofereix el MACBA està pautada en cinc compassos força heterogenis: Sí, em va fer Brossa, Jocs d’imatges, Altres itineraris, Una recapitulació visual i el darrer, Constel·lacions Brossa. Passejar per cada un d’aquests espais és fer un recorregut pels seus primers llibres, el teatre, la performance, el cinema, documents fotogràfics, objectes, poesia visual…

Entrar en el detall de tota la mostra pot donar peu a una tesi. És per això que proposo una ràpida lectura del que, possiblement, sigui l’espai amb més interès i alhora el més compactat, el de Jocs d’imatges. En aquesta sala podem visualitzar la suite Els etcèteres, que consta com el núm. 20 dels 44 Poemes habitables i que conté 28 poemes. Amb aquesta nova via de creació, hereva de la poesia concreta, el poeta furga en la complicitat del lector oferint-li que sigui ell qui completi o complementi el missatge. Aquests poemes, amb clara influència surrealista i dadaista, els concep com una provocació el·líptica de la realitat, un trencament, i els re-crea per ser-hi, millor dit, per ser habitats. La temàtica dels versos, una síntesi d’idees esparses, bascula entre la denúncia política i la reflexió sobre el llenguatge.

Els etcèteres, va ser el primer llibre inèdit de poesia visual de Joan Brossa editat després de la seva mort pel Centre International de poésie Marseille l’any 2011.

Brossa és un poeta poc llegit però aquest tipus de poesia ha estat un important altaveu que ha arribat a uns lectors que hi veuen un vessant més assequible, habitable, de la seva obra. Els Poemes habitables, per tant, poden ser considerats l’embrió d’una poesia visual que, a partir dels anys 70, desenvoluparà a bastament. Sovint, però, aquests poemes no són pas tan fàcils de “llegir” com aparenten a primera vista.

El cicle Poemes habitables, suposa una nova expressió poètica, una revelació, concebuda en forma de “suite visual”. És a dir, una poesia pautada i, a més, molt sòbria però amb signes de lectura universal. Hi ha una certa teatralitat en la seva composició, una forma de collage que es val de les cartes de joc, de les màscares venecianes i de l’escriptura manuscrita. Com una posada en escena, no hi faltarà l’alfabet on gairebé sempre hi és present la lletra A, un signe clarament distintiu de l’obra brossiana. És així com amb la descontextualització de determinats elements, senzills i quotidians, el poeta crea nous conceptes per tal de provocar diferents reflexions en cada receptor.

Aprofitem la proposta d’habitar Brossa per transformar-nos.