El Brossa intraduïble de Nórdica

4.04.2019

Hi ha un Brossa intraduïble i l’editorial madrilenya Nórdica creu en ell. Aquest Brossa genuïnament català –joc poètic rumiat i plasmat en llengua catalana– és una de les novetats que la casa dirigida per Diego Moreno col·loca a la plataforma de sortida de Sant Jordi. Amb el poeta arriben també a les llibreries Julio Llamazares, Rosa Navarro, Gabi Martínez i Herman Melville. Totes les novetats –originals i reedicions– estan editades amb la cura habitual de Nórdica, que embelleix els llibres amb obres de bons il·lustradors. 

Joan Brossa. |

Fora de joc

Cada any, Nórdica publica –almenys– un llibre en català. L’editorial es marca aquesta política. Ja ha recuperat Calders, Margarit i Martí i Pol. L’escollit aquest any és l’autor de Poemes de seny i cabell. Té tota la lògica: celebrem el centenari del naixement del poeta. Som en ple Any Brossa. Poemes transgredits és un recull de les composicions on Brossa transgredeix més i millor la forma poètica. Un compendi que no tindrà rèplica en castellà perquè l’editorial ha trobat “dificultats en la traducció”. No és possible un transvasament acurat. Els poemes resultants no serien fidels als originals. Ni lingüísticament ni fonèticament.

Per a conformar el recull, Nórdica ha rebut ajuda de la Fundació Joan Brossa, que va proposar reunir sonets i poemes visuals. Tota mena de jocs textuals. Brossa és, justament, segons Moreno, un poeta que deixa “fora de joc”. L’editor remarca el vincle entre Brossa i el disseny gràfic. Dels seus poemes visuals “se’n desprèn un treball audiovisual”. “Hi ha una influència de Brossa en el disseny gràfic”. El recull l’obren textos de Glòria Bordons, vicepresidenta d’Estudis de la Fundació Joan Brossa, i Manel Guerrero, comissari de l’Any Brossa. Seran pocs els llibres que s’editin sobre el poeta durant aquest període recordatori. L’editorial assegura estar sorpresa per “la falta d’una nova antologia”. Comanegra i Visor preparen novetats però no s’espera “res commemoratiu”. Nórdica continua explorant el poeta i prepara una antologia en castellà del Brossa traduïble amb textos analítics de Chema Madoz, Isidro Ferrero i Pep Carrió.

Total Boller Style

Rosa Navarro és l’autora de la novel·la gràfica Capuccino Commotion, l’aposta primaveral de Nórdica Cómics. Navarro hi narra la recerca de l’estabilitat emocional (i el fracàs temporal d’aquesta recerca) d’una noia que el lector segueix des dels divuit anys fins a la trentena. El llibre té una base autobiogràfica però Navarro juga a la confusió i introdueix dosis de ficció. Se sent –diu– “còmoda en l’autoficció”, explicant “allò que ha passat”. La història comença a París, on la protagonista busca un lloc utòpic en el món de l’art, i acaba amb l’experiència de la maternitat. En cada “moviment dels personatges femenins”, Navarro examina “les necessitats de les dones”.

La protagonista de Capuccino Commotion és una jove lesbiana i molts dels temes abordats per Navarro broten d’aquesta realitat. L’autora toca qüestions com ara el descobriment de la sexualitat durant la infantesa (“els nens que se saben diferents”), l’acceptació de l’orientació sexual, la sortida de l’armari (a casa, sobretot), la relació posterior amb la mare, la depressió, el consum de fàrmacs, la incursió en l’edat adulta o la masturbació femenina (“un tabú, com la masculina”).

“Vull combatre i trencar els estereotips sobre les lesbianes: la camionera, la hippie…”., diu. En aquest sentit, el llibre és “un crit contra la plumofòbia que rebrota últimament”. Admet que el públic més directe que busca és “l’homosexual i les dones”. “Se’ns ven un tipus de dona heteronormativa. Navarro confronta amb força el model televisiu “d’anunci de perfum i moda”. Ara bé, “és una lectura bona per a tota mena de lector, també per a la gent més jove”. La novel·la acumula un bon gruix de viatge. Estades a París i Londres, especialment. “Sortir ajuda a formar-se”. I hi ha també un balanceig entre Madrid i Barcelona, les dues ciutats centrals en la vida de Navarro.

No hi ha pudor en tot plegat: “M’he guardat el que té a veure amb les relacions amb altres persones. La relació amb la meva mare, per exemple, que l’explico més pudorosament, amb més correcció. “Intento que no es noti que parlo de mi. Vull que el lector s’identifiqui amb el que llegeix”. Mentre dibuixa, Navarro fa “un exercici de distanciament”. No li ha costat explicar-se: “Tot ha sortit molt fluït”. Ha estimulat la memòria rellegint e-mails –“molts e-mails d’exnòvies”– i rastrejant les xarxes socials: Fotolog, MySpace, Facebook o Instagram. Escoltar música també ha servit per despertar els records. Avui, Navarro no dedica tantes hores a les xarxes: “En això m’he despistat”. Capuccino Commotion és, en definitiva, el relat d’una recerca –la de l’estabilitat emocional– que es perllonga en el temps: “No arriba mai. Almenys a mi no m’ha arribat”. 

El títol de Capuccino Commotion està inspirat en una pel·lícula d’Isabel Coixet (Cosas que nunca te dije) i seria una manera de dir ‘la gota que fa vessar el got’. A la pel·lícula, un personatge deprimit no troba el gelat que vol al supermercat i aquest fet –tan absurd com frustrant– encara l’enfonsa més. Pel que fa al dibuix, Navarro no carrega de text. La il·lustració no és lineal. L’autora ha jugat amb diferents registres de dibuix. Cita com a referents Aitor Sarabia i Alison Bechdel.

Llamazares, Martínez i Melville

Les altres cartes que Nórdica juga aquest Sant Jordi són Memoria de la nieve de Julio Llamazares amb il·lustracions d’Adolfo Serra (“un llibre sobre la infantesa però no infantil; molt oportú amb les reivindicacions del moviment La España Vaciada”, segons Moreno); Benito Cereno d’Herman Melville, un llibre que apareix en l’any en què celebrem el bicentenari del naixament de l’autor Moby Dick; i Animales invisibles de Gabi Martínez, autor de l’exitosa novel·la Las defensas (Seix Barral).