El Born literari

25.09.2013

Amb motiu del tricentenari del setge de Barcelona del 1714, que va desembocar en la pèrdua de les llibertats nacionals catalanes, la plataforma Llibres per llegir va organitzar la passada setmana un itinerari pel barri del Born que va unir els paratges contemporanis de Ciutat Vella amb una selecció de textos a cura de la catedràtica de literatura Maria Nunes. El 9 de novembre, el passeig literari i històric pel Born tornarà a programar-se.

Els jaciments del Born Centre Cultural | Foto: Loli Morón.

Passa un quart d’hora de les 17:14h. Som davant de l’Antic Mercat del Born, ara reconvertit en Museu i en el Born Centre Cultural. A dins, hi ha els jaciments que reconstrueixen la Barcelona del segle XVIII i a fora encara queda un record d’allò que va ser l’estiu: un sol lluent que daura la pell de gent que seu a les terrassetes i que consumeix un dels darrers beures a l’aire lliure, abans que el fred de la tardor aparegui matusserament. El barri de Ribera ens acull, amb les pancartes que reclamen un espai digne per a tothom, amb les cases de paret de pedra antiga, amb els ressons de les veus de L’auca del senyor Esteve, que Maria Nunes, llegeix, davant l’escenari que va inspirar aquesta novel·la modernista. “Però lo que havia canviat més, amb els anys d’Estevet a Esteve i d’Esteve a senyor Esteve, havia sigut Barcelona. En aquell barri de Ribera hi havia hagut un daltabaix de reformes que ja no quedava res de lo que hi havia”. Una Barcelona canviant, un barri reformat, un reflex del pas del temps. Els colors del born, la pàtina de bellesa antiga, alguns nens –fills de nouvinguts- riallers, amb bicicletes per les places, els turistes dins les botigues o asseguts amb el te, el gelat o la cervesa freda.

Carrer dels Carders | Foto: Laura Basagaña.

Deixem enrere el passeig de Picasso –antic passeig de l’Esplanada- i ens encaminem cap al carrer del Comerç, abandonant els fragments de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol i els escenaris de La dona a la finestra de Vicenç Villatoro. Entrem a l’antic convent de Sant Agustí i els versos de Josep Maria de Sagarra ressonen: “que si aixeca la força i el punyal/ i l’ungla de les bèsties s’encomana,/ a la campana no li fa cap mal, / perquè el so de la campana és immortal, / i encara sona la campana”. Ens sembla sentir, encara, la veu de Montserrat Carulla recitant el poema en un Camp Nou ple a vessar, al Concert per la Llibertat, recordant la Campana de Sant Honorat. Aquella campana que va tocar a sometent el 1714 i que després va ser fosa, a mans dels espanyols, perquè es tractava d’un símbol de la resistència catalanista.

Casa on va viure Santiago Rusiñol | Foto: Loli Morón.

Les passes ens porten cap al carrer dels Carders i resseguim el carreró de Jaume Giralt, on va néixer el poeta Joan Maragall. Prosseguim avançant cap a la capella Marcús, mentre Maria Nunes ens llegeix un fragment de Les històries naturals de Joan Perucho. Els carrerons amb noms gremials ens van guiant cap a la plaça La Puntual, fins que arribem al carrer de la Pincesa número 37, edifici on va néixer Santiago Rusiñol, prop del Museu Picasso. Ens aturem al número 20 del carrer Montcada, on es troba el Palau Dalmases, i que a la Barcelona del 1700 acollia l’Acadèmia dels Desconfiats: punt de reunió d’erudits i amants de la literatura -entre els quals hi havia Pau Ignasi de Dalmases- que promovia l’estudi de la llengua, la poesia i la història catalanes. La primera edició de les obres del Rector de Vallfogona va ser publicada l’any 1703 per aquesta acadèmia, que es feia dir així pel seu esperit crític i perquè el seu lema era tutta, qui diffidens (segura, perquè desconfia). Més endavant aquella institució va donar pas a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, l’any 1729.

Carrers del Born | Foto: Laura Basagaña.

El carrer de les Mosques ens serveix per a llegir un tast de Senyoria de Jaume Cabré, fins que arribem a Santa Maria del Mar i ens endinsem en les pàgines de La felicitat de Lluís-Anton Baulenas. Montserrat Roig recorda a Ramona, adéu les olors dels carrerons del born. “Allí la barreja d’olor de mar, de quitrà, amb els fregits de peix que sortia de les tavernes, els feia imaginar que eren uns amants que vivien al port de Marsella”. I en aquell entorn també visualitzem el plor del protagonista de Maletes perdudes de Jordi Puntí, que neix al Born i udola entre les caixes de peix del Mercat, a les sis del matí.

Maria Nunes, durant la passejada literària pel barri del Born | Foto: Laura Basagaña.

Un barri feiner, incansable, ple de comerços i d’història, de carrerons que guarden poemes a cada racó, d’ànimes de poetes i escriptors que hi han viscut i s’hi han inspirat, i de melodies del passat i del present, recobertes pel cristall brillant de la literatura.