El 2019 del MACBA, més enllà de la polèmica

El MACBA ha de tenir una relació oberta amb el barri del Raval. És una de les lliçons de la polèmica sobre l’ampliació de l’edifici, que encara està en vies de solucionar-se. És per això que, de cara al 2019, el museu no només vol explicar quines exposicions fa, sinó també ressaltar quins programes públics té i com es relaciona amb l’exterior. Això és tot el que proposa enguany aquesta institució:

Diu Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que “l’audiència és un activador simbòlic, polític i estètic de l’art”. Però perquè el públic activi l’art del MACBA, primer ha d’entrar a l’edifici, i en aquest sentit la reputació del centre és important. La discussió entre el CAP i el museu per veure qui es queda La Capella i qui es desplaça a un edifici nou -encara per decidir- ha posat en entredit la funció social del museu. I si bé és veritat que un equipament cultural d’aquest tipus es canalitza majoritàriament a través de les seves exposicions, cada cop més la relació amb els visitants i les activitats que aquests poden fer-hi és més important.

El MACBA encara ha de treballar per tal d’obrir-se realment a la societat, però el seu responsable de Programes, Pablo Martínez, reivindica que “hi ha un baix continu que ocupa la institució i que passa desapercebut”. Es refereix als seminaris, cursos, visites i grups d’estudis que es mouen sobretot al voltant de les propostes pedagògiques. Per exemple, aquest 2019, el museu continuarà el Programa d’Estudis Independents (PEI), una mena de màster conscientment alternatiu, i durà a terme cursos com El cos fragmentat, una aproximació a l’art espanyol dels noranta, o seminaris com Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos, que investigarà els artefactes que afavoreixen l’educació en les arts.

Quant a les activitats educatives, el museu seguirà endavant amb els programes de debat Parlem de…, a partir de les exposicions del museu, i 21 Personae, que proposa trobades amb persones, llocs i col·lectius de Barcelona per transformar el sentit i la intensitat de l’experiència de la ciutat, i que dirigeix el grup d’artistes Raqs Media Collective. El MACBA també promou les arts en viu, per exemple, amb Idiorítmies, un programa de performances, música, poesia, laboratori i text, o la tercera edició de Lore Ipsum, sobre propostes sonores fetes des dels marges de la societat.

Per a les famílies, entre les activitats del 2019 hi ha dues festes específiques: la gran revetlla d’estiu i el Concert d’Any Nou, i moltes activitats com Moure els sentits o Però això és art? Mentre que per la quitxalla, l’artista Quim Packard proposa el joc Rainbow Pizza Mutants, on els menuts són els protagonistes, i també es fan projectes com Habitació 1418 o Departament exotèric. Els programes per a les escoles són diversos, per exemple Postdata, un projecte per introduir l’art contemporani a l’aula. Pablo Martínez també ressalta l’activitat La cuina, que cada dijous al matí reuneix veïns, organitzacions, joves i grans per reflexionar sobre la sobirania alimentària com a possibilitat per parlar del canvi climàtic i de la recuperació dels sabers tradicionals.

Un MACBA d’artistes internacionals

Quant a les exposicions, durant el 2019 en podrem veure cinc de noves. A partir del 12 d’abril arribarà Christian Marclay: composicions, la primera mostra sobre l’artista suís-americà des de fa més d’una dècada. La comissària Tanya Barson presentarà una tria d’obres centrada en les composicions sonores de l’artista, no sempre conegudes. És per això que la mostra no comptarà amb la seva obra més famosa, The Clock: el creador exigeix sempre que el vídeo en qüestió s’exposi aïlladament, i el MACBA prefereix investigar la totalitat restant de peces, entre les quals destaquen les instal·lacions Video Quartet (2002), Surround Sounds (2014-2015) i Chalkboard (2010), totes al voltant de la relació entre art visual, so i música.

La segona mostra, Territoris indefinits: reflexions sobre el postcolonialisme, s’inaugurarà el 17 de maig. Comissariada per Hiuwai Chu, curadora del MACBA, l’exposició tracta sobre la història del colonialisme i els moviments d’independències, partint de les experiències contemporànies i centrant-se en les angoixes que desperta la retòrica colonial. La peça central de l’exposició és la pel·lícula de Naeem Mohaiemen Two Meetings and a Funeral (2017). A través de l’obra d’artistes provinents de geografies i diàspores diverses, el MACBA demostrarà que el colonialisme també te la seva variant moderna.

A partir del 18 d’octubre, el museu homenatjarà l’art de Charlotte Posenenske, dins d’una sèrie d’exposicions que està fent al voltant d’artistes dones que treballen en una abstracció geomètrica i minimalista, com va fer Rosemari Castoro. Segons Tanya Barson, “Posenenske va ser l’artista més precisa i rigorosa del moviment minimalista, però també va practicar el conceptualisme i la crítica institucional”. L’exposició reunirà els seus primers dibuixos i pintures, els relleus d’alumini i les seves últimes i conegudes escultures modulars. Serà la primera gran mostra monogràfica dedicada a l’artista alemanya a l’Estat espanyol.

Finalment, el 22 de novembre començarà l’exposició dedicada a l’artista grec Takis (Panagiotis Vassilakis), pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant el magnetisme, la llum i el so. Organitzada per la Tate Modern en col·laboració amb el MACBA Museu d’Art Contemporani i el Museum of Cycladic Art, Atenes, aquesta serà la primera mostra individual de l’artista a Barcelona. El so, llum i energia electromagnètica són els principals elements del ric llenguatge personal de l’artista, que es presenta a través d’una selecció de les obres més significatives de la seva trajectòria.

Durant tot aquest procés, la Col·lecció MACBA, que ocupa a la primera planta del museu, canviarà algunes de les seves obres. Les noves incorporacions seran a la sala de la dècada dels setanta la instal·lació On Subjectivity (1978) d’Antoni Muntadas; a la sala dels noranta l’obra de l’artista veneçolà Roberto Obregón, Niágara (1993); i, a la Torre s’hi podrà veure Un pechiche para Benkos (2017) de l’artista colombià Marcos Ávila Forero. Cal recordar que la Col·lecció comissariada per l’equip MACBA es concep com una mostra permanent, però no estàtica, i que les obres que la conformen aniran variant al llarg del temps.