Ego Sum Lux Mundi

Crist és substituït per Super Mario, un nou referent universal

A la Capella de Sant Roc de Valls hi ha aparegut un Super Mario. Forma part de l’obra Cosmogonia (Pantocrator) del col·lectiu Obra Social Son Goku. S’inclou dins del cicle de pintura mural que comissaria Pilar Bonet i serà visitable fins diumenge, 24 de març. Pol Masip, fotògraf, i Darío Cobacho, comissari del festival Polinizados (València), han visitat la mostra i en diuen això:

Fosca, la capella s’articula en una sola nau. L’absis i el sostre estan recoberts amb pintures murals, en canvi els murs laterals són blancs, austers, amb capitells i basaments adossats com a únic element ornamental. Només una sèrie de cadires mirant a l’altar ocupen l’espai buit. Aquesta descripció podria correspondre a un temple qualsevol, però la Capella de Sant Roc va ser dessacralitzada i fa tres dècades que és emprada com a sala d’exposicions d’art contemporani. De fet, és probablement una de les sales més interessants del Camp de Tarragona i actualment acull un cicle de pintura mural comissariat per Pilar Bonet.

Cosmogonia (Pantocrator) del col·lectiu Obra Social Son Goku, la primera exposició de l’any, proposa una reinterpretació en clau crítica de l’icònic absis de Sant Climent de Taüll. Jugant amb l’esquema compositiu, els artistes substitueixen els diferents personatges i elements simbòlics per fer al·lusió a qüestions dels nostres dies.

El títol de l’obra, Cosmogonia (origen del món), fa referència, segons el full de sala, al relat iconogràfic de l’original, és a dir Sant Climent de Taüll. El tema principal d’aquest, tot i tenir alguns elements que poden ser entesos com referències cosmogòniques, és una visió apocalíptica. No és doncs l’origen del món, sinó l’anunci de la fi. Aquest error però, ens ofereix una segona lectura: si les pintures actualment conservades a Montjuïc anuncien la fi, les de la capella vallenca anuncien un segon origen, una segona cosmogonia.

Crist és substituït per Super Mario, un nou referent universal, qui subjecta un barril de petroli amb una flama, “EGO SUM LUX MUNDI” (Jo sóc la llum del món). Luigi, Birdo, Donkey Kong, la Princesa Peach, Yoshi i altres personatges de la saga ocupen el lloc dels Quatre Evangelistes i dels àngels. Cadascun d’aquests, com en el fresc medieval, té un propòsit simbòlic de ser-hi. Nacionalisme, masclisme, capitalisme, noves tecnologies, classe treballadora, discriminació, Internet… Probablement massa idees diferents en una mateixa imatge.

Si bé la proposta és original i podria esdevenir d’allò més interessant, el resultat es queda en la pretensió de ser-ho. Una apropiació matussera de la plàstica romànica a base de pintura i paper mal encolat i un abarrocament conceptual que dispersa el missatge i resta en una crítica superficial i naïf, un queixar-se de tot i de qualsevol cosa sense aprofundir en les relacions entre aquests fets i les problemàtiques que comporten a la societat global i al nostre dia a dia.

Cosmogonia (Pantocrator) està condemnada a desaparèixer enterrada sota capes de pintura per donar pas al pròxim artista del cicle. I és que després d’originar-se, el món continua fins l’arribada del seu final, anunciat des de fa gairebé nou-cents anys per la Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll: «Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi.» (Ap 22:13)

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació