Educació 360: contra l’escola aïllada

30.01.2019

“L’escola no pot ser un bolet, una cosa aïllada dins del municipi, sinó que ha de treballar en xarxa i en comunitat amb el territori, l’ajuntament, les biblioteques… Es treballa massa separadament”, diu Carles Barba, director de l’Aliança Educació 360, impulsada per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. La iniciativa, que proposa una educació de qualitat i equitativa per a les hores no lectives, es va posar en marxa fa un any. Ahir, tots els seus implicats (impulsors, centres educatius, entitats…) es tornaven a reunir per celebrar una intensa jornada de debat. La reunió tenia marcats tres objectius molt clars: fer balanç d’aquest primer any, comparar experiències i afinar les noves línies estratègiques.

El temps lliure (i daurat) dels estudiants. | © DIBA

Educació 360 es fixa dues fites per aquest 2019: esperonar als ajuntaments a incorporar als plans d’actuació municipals mesures que facin valdre i democratitzin el ‘fora escola’ i ajudar a les escoles i als instituts a tirar endavant una oferta educativa de qualitat de les hores extraescolars. Sobre la crida als ajuntaments, Barba apunta: “Cal que sigui la política pública qui també doni resposta. Les pròximes eleccions municipals han d’ajudar a generalitzar aquesta proposta”. Un altre repte és desplegar àmpliament la filosofia 360 a a tot Catalunya. A Lleida i Girona ja hi ha municipis que l’han incorporat.

Des de la seva arrencada, Educació 360 ha adherit 120 institucions i organitzacions d’uns 60 municipis, la majoria de la demarcació de Barcelona. Més enllà de l’engrescament, però, l’Aliança ha impulsat una quarantena d’experiències “en clau 360” que han permès teixir una xarxa educativa més enllà de l’escola. En 11 territoris aquestes experiències han estat engegades en format de projecte pilot. Algunes de les línies mestres dels projectes són la construcció col·lectiva de l’Aliança en un municipi, la promoció d’un temps de migdia educatiu i saludable o la connexió dels actors clau: escoles, entitats culturals i comunitat.

Avui podem afirmar que el marc mental que proposa Educació 360 –el valor i la importància del temps fora de l’escola– s’ha digerit i s’ha assentant. “Hem creat aquesta mirada que entén l’educació com un ecosistema, com una relació entre els agents i els espais de cada municipi, més enllà del centre educatiu. Tot plegat és un procés d’aprenentatge col·lectiu, un canvi de mentalitat”, diu Rafael Homet, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona. “Durant aquest any s’han anat generant expectatives i voluntats d’incorporar la mirada 360 als centres educatius”, afegeix.

Educació 360 es troba ara en un punt clau: el disseny de les pràctiques i la connexió de les escoles amb els recursos de l’entorn. Es vol començar a tenir evidències, és a dir, a poder debatre sobre programes precisos que es puguin anar aplicant en diferents municipis per tal de potenciar el treball comunitari. 2019 és l’any en què s’han de començar a veure’s resultats. Homet, però, demana cert temps per tenir “indicadors concrets”.

institut

© DIBA

El temps de l’estudiant

Els alumnes tenen 175 dies lectius cada any, menys de la meitat dels dies que té l’any. Els de Secundària acaben les classes al migdia i per tant, tenen les tardes lliures. Els més petits també tenen temps lliure a les escoles, com és el temps del migdia (del qual Pep Montes i Cecilia Bayo n’han parlat a Núvol). I no hem comptat totes les hores de les vacances d’estiu (“un temps de grans oportunitats però també de grans problemes”, segons Barba). La conclusió és que el temps lectiu és molt petit en comparació al temps global de què disposa un estudiant. A partir d’aquí sorgeixen les preguntes que es fa l’Aliança Educació 360. A què es destina aquest temps? Hi té cabuda l’educació? L’oferta educativa extraescolar és democràtica?

“Educació 360 parteix de la base de què a Catalunya hi ha un sotabosc d’iniciatives culturals, artístiques i de lleure educatiu que ja estan treballant amb mentalitat 360; el que fa l’Aliança és recollir això i connectar-ho”, explica Barba, que reconeix que les diferents iniciatives s’han de dissenyar des del propi entorn, fent èmfasi en les referències i necessitats de cada territori. Ara bé, algunes iniciatives locals d’èxit poden “reproduir-se” en altres llocs “amb la finalitat de millorar els resultats educatius dels joves i de reduir l’abandonament prematur dels estudis reglats”. Alhora, l’aliança busca donar oportunitats més equitatives a tots els escolars i combatre la desigualtat que encara es fa “més evident” en el temps d’oci i lleure. Desigualtats vinculades a les possibilitats econòmiques de les famílies, el seu lloc de residència o la concepció que tenen del temps lliure.

Per Barba, l’aprofitament i el benefici educatiu de les hores extraescolars és una qüestió que s’està donant arreu del món i, de fet, durant la Jornada Anual celebrada ahir es van poder escoltar experiències d’altres ciutats com ara Chicago.