Educació 360. Democratitzar el fora escola

1.02.2018

Més enllà de les hores lectives obligatòries, l’escola (entesa àmpliament) es perllonga. Ofereix més temps per a educar. Aquest temps extra és crucial i, per tant, cal tenir-ne cura. Saber aprofitar-lo, intentar que no es neuleixi. Educació 360 neix per aconseguir això: reforçar i anivellar el fora escola, un lapse diari que palesa certes desigualtats educatives (culturals, econòmiques o territorials). Els forjadors d’Educació 360 (la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill) parlen del projecte com una aliança. Una aliança que va ser presentada aquesta setmana en un gran acte al CCCB. “Educació a temps complet” és el seu lema.

Nens jugant | © EDIVI, Educació per al Disseny per viure, disseny per la transformació social

Educació 360 compta des de la seva presentació amb 34 socis: ajuntaments, ens locals, xarxes de centres educatius, associacions de mestres i educadors, entitats de lleure i del tercer sector i grups de recerca de les universitats. Un conglomerat prou robust que dóna una imatge de consens en un camp —l’ensenyament— massa sovint inclinat a la desavinença. Els socis tenen un objectiu ben afinat: promoure i integrar les oportunitats educatives extraescolars i comunitàries i garantir-ne l’equitat en el seu accés. Això ha de resultar en la desaparició d’escenaris de desigualtat i segregació.

“És un projecte clau per a la Diputació”, apunta Mercè Conesa, presidenta de l’organisme, que vol que “cada localitat sigui un espai d’educació”. “Cal empoderar els ajuntaments, que no són aliens al que passa a cadascuna de les escoles de la seva població”. Per a la també alcaldessa de Sant Cugat, la formació extraescolar ha de seguir una direcció socialment constructiva: “Educar significar integrar i cohesionar respectant la diversitat”. També considera Educació 360 una aliança que faci front a imposicions externes: “No ens deixarem dirigir per aquells que no comparteixen el nostre model de societat i educació”. I: “La política no ha d’entrar a les aules. Hem de vetllar perquè les escoles es desenvolupin com un servei d’equitat i igualtat d’oportunitats”.

Carles Barba, director de l’aliança, veu Educació 360 com “una expressió de la vitalitat del país” i precisa que la presentació és “un punt en el camí” perquè els socis ja porten “un cert recorregut previ”. El treball va iniciar-se fa aproximadament dos anys. Pilar Gargallo, directora de la FMRPC, espera que el projecte sigui la manera de fer “entendre l’educació com alguna cosa que ens passa al llarg de la vida” i fugir de la mirada que contempla “l’ensenyament com allò reglat”. Trencar, en definitiva, la barrera que separa l’horari lectiu del no lectiu. Un exemple seria convertir el migdia —l’hora de dinar— en un temps educatiu. També aposta per democratitzar les activitats fora escola: “Que no sigui quelcom que només es puguin permetre uns quants”.

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, destaca el que considera que són les quatre idees/accions clau del projecte: tenir escoles integrades amb la seva comunitat, superar la idea que l’educació és el que passa a l’aula, construir una gran constel·lació (el conglomerat de socis que dèiem) i personalitzar l’aprenentatge. Resumeix l’essència d’Educació 360 de la següent manera: “Les aules no es tanquen amb pany i clau”.

“Som davant d’un canvi conceptual, de fons, de marc mental”, diu Rafael Homet, diputat delegat d’educació a la Diputació de Barcelona, que detalla una mica més la finalitat d’Educació 360: “Pretén identificar l’ecosistema educatiu local (esplais, ateneus i federacions) i posar d’acord tots els seus actors amb un propòsit únic: coordinar-se per tal de reconèixer que aquest és un treball educatiu de primera magnitud que té la mateixa importància educativa, sinó més, que allò que es fa dins del sistema obligatori, o que, com a mínim, és complementari”.

Un primer pas és tenir un diagnòstic: “Tenim detectat que no tota la societat accedeix als recursos educatius disponibles fora de l’escola. El que proposem és posar-hi política pública, havent vist prèviament quina part de la societat no hi accedeix, que s’hauria de fer”. El suport es traduirà en beques i polítiques de promoció que garanteixin un lleure ric fora de l’escola, un lleure que complementi la formació educativa.

Com a primera acció, onze territoris ja han posat en marxa programes d’Educació 360. Entre els municipis pilots que han adoptat les mesures de l’aliança hi ha Granollers, Manlleu, l’Hospitalet o Castellbell i el Vilar. Homet dóna un exemple que aclareix la labor d’Educació 360. “Al consorci del Lluçanès, que inclou pobles petits o molt petits, han creat una escola de música mancomunada que permet que cada municipi pugui tenir una classe de música un dia a la setmana i, per tant, que els alumnes puguin rebre educació musical”. Així se soluciona la dificultat d’accés per motius de distància.

“La intenció és que d’aquí a tres anys tot això formi part de l’agenda pública. Per exemple, que a les pròximes eleccions municipals els partits incloguin als seus programes la mirada Educació 360”, agrega Homet. Veurem si tots els actors implicats aconsegueixen generar, finalment, un model educatiu que vinculi comunitat i aules. Com diu Conesa, “allò que passa fora de l’escola no és aliè a l’escola”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Un intent més de control social? Això sembla.
    L’educació, es vulgui o no, comença -i acaba- a casa. Hi han altres indrets on també s’educa, però l’escola haurià de ser, principalment, un lloc de transmissió de coneixements, pas un habitacle per domesticar l’individu segons l’aire politic que bufa (molta claretat per part de la sra. Conesa… Llastima que les seves afirmacions són essencialment contradictories, amb fort tuf totalitari).

    Atentament, i bona setmana