Eduardo Paniagua: “Vivim una crisi d’esperit”

20.08.2018

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) està arribant a la seva culminació. Abans, però, gaudirem de la maestria d’Eduardo Paniagua, que estarà acompanyat per Luis Antonio Muñoz, cant i fídula i Josefina Gómez (La Jose), cant i percussió. Amb el programa “Càntigues d’Alfons X el Savi (s. XIII)” delectaran tots aquells que es desplacin el 23 d’agost a l’Església de Sant Joan de Berga a les 21:00h i dia 24 a la Capella de Sant Miquel de La Seu d’Urgell, també a les 21:00h.

Eduardo Paniagua

Què significa per a vostè unir la música antiga amb el patrimoni català de la mateixa època?

És una estupenda oportunitat de cantar la música en la seva pròpia arquitectura. I sóc feliç de fer-ho en esglésies que no requereixen megafonia. El so tal com va poder ser en el seu temps.

Com dibuixaria l’evolució de la música antiga en els últims quaranta anys a Espanya?

Vaig començar molt jove, amb 15 anys amb el grup Atrim Musicae de Madrid, així doncs han passat 50 anys. En tinc 66. Parlar d’això requereix temps… La música antiga sempre ha estat actual i contemporània quan es toca i canta en concerts. Antics són els còdexs i les dades que podem estudiar. La música passa en el temps i escapa a ser capturada, tot i que la vam gravar i editar. És de musicòlegs analitzar les gravacions des de fa 50 anys fins avui. La música pertany a l’intèrpret i al que escolta i només passa una vegada. Com més estudies, com més se suposa que saps, t’adones que queda molt per aprendre. I tot això s’aboca a la interpretació de cada moment.

Vostè és arquitecte també. Està d’acord amb la teoria de Schopenhauer segons la qual l’arquitectura i la música són arts oposades en el sentit que la primera és la més material de les arts i l’altra la més espiritual, amb la qual cosa és la que resulta ser la manifestació de la Voluntat?

L’arquitectura succeeix en l’espai, ocupa el ple i el buit. La música passa en el temps i també ocupa el silenci. Tota manifestació humana profunda pertany a l’”esperit”, i més o menys requereix d’elements materials, que es tradueixen en valor econòmic. La inversió en música (temps i instruments, tècnica i sensibilitat) s’assembla a la inversió en arquitectura (temps i materials en intel·ligència i sensibilitat).

De molt jove ja es va interessar per la música antiga. Què el va inspirar aquesta música?

La música et traspassa si estimes aquest art. L’experiència en l’adolescència de les miniatures, els instruments i la seva fabricació, l’escultura i els monestirs i palaus medievals, lligada a les melodies i ritme de l’edat mitjana m’han marcat el caràcter, l’emoció i la imaginació.

A més, va gravar discos molt aviat. Com van ser les primeres experiències?

Gravar és tediós. Cal estar a la recerca de la perfecció i la inspiració, però de tots els intèrprets alhora. L’espai i el so natural ajuda a que l’experiència valgui la pena.

La investigació és fonamental en el seu àmbit. Com més ens remuntem al passat més necessitat tenim de conèixer el context sociocultural?

Així és, si vols pensar que t’acostes al sentir de l’època. També es pot tocar i cantar amb el sentir d’avui. Tot és vàlid. El que no em sembla bé és enganyar-se i enganyar assegurant que domines el context de l’època.

Està especialitzat en repertori hispànic. Creu que aquesta música està prou valorada aquí?

Pregunta capciosa. Qui estima la música valora molt la música històrica. Només per haver arribat fins a nosaltres vol dir que generacions l’han preservat i guardat en la seva memòria i arxius malgrat guerres i el deteriorament del temps. L’hispànic i les seves extensions a orient (Mediterrani i Al-Àndalus) i occident (les Índies) és un llegat singular, extens i únic.

Si la pregunta és sobre el valor que li dóna el Ministeri de Cultura o les Conselleries o Regidories de Cultura de la nostra terra, la meva nota és suspens molt baix.

Des de 1994 que treballa amb les càntigues d’Alfons X. Quines característiques reuneixen aquestes melodies i polifonies?

De fet, ho treballo des de 1966, però va ser el 1994 quan per al projecte utòpic de l’enregistrament integral de les 427 càntigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi i la creació del segell Pneuma. Considero que les càntigues són l’obra més important de l’edat mitjana universal, per la seva riquesa musical i literària i per la seva extensió.

Què creu que és el més atractiu del repertori que interpretarà al FeMAP?

En trio estem limitats al que puguem simultàniament cantar i tocar. Demano als meus cantants col·laboradors que també siguin instrumentistes, al nivell que sigui possible. I el que oferim d’interès és un petit panorama de la música a la cort d’Alfons X, amb algunes càntigues com a part essencial.

AV: L’amor per la varietat d’instruments l’ha portat a exposar en diverses ocasions. Quines característiques presenten la fídula i el saltiri, que escoltarem en el FeMAP?

Objectes preciosos que donen suport al cant, instruments de corda: fregada amb tota la seva màgia i polsada amb la seva fragilitat i evocació sonora.

Creu que ser artista està necessàriament unit amb el compromís social? Va guanyar la Medalla de les quatre Sinagogues Sefarditas de Jerusalem.

El compromís social és amb la teva persona, no només com a artista. Interpretar música d’”altres” cultures no implica compromís, sinó plaer per això. Quan en un programa musical sobre les Tres (o mes) Cultures convido a músics musulmans, jueus, etc., no és per compromís, sinó perquè cada un canta amb autenticitat el que pertany al seu haver. No obstant això, el compartir el mateix escenari, admirant a “altres” músics, és un testimoni d’obertura i humanitat en el món en què molts només miren el seu melic o nacionalitat.

La Medalla de les quatre Sinagogues Sefarditas de Jerusalem me la van lliurar després d’un valent concert a Jerusalem en el qual vam poder explicar les obres medievals espanyoles de les Tres Cultures en el seu corresponent idioma, àrab, hebreu, espanyol (i anglès per a la resta), amb presència de molts estaments difícils d’ajuntar en un acte així.

Què és el més greu que està passant avui en dia, la crisi econòmica o la crisi humanitària?

Crisi d’esperit.

Com definiria l’època medieval: lloc de llum o d’ombres?

Com totes les èpoques, amb homes i dones de llum i amb gent malvada, ferida i interessada només en el seu enriquiment material.

Què espera dels concerts del FeMAP?

Gaudir del públic, dels espais dels concerts i de l’entorn. Aprofito per agrair a la seva direcció haver-me convidat.