Eduard Voltas: “Cal posar el focus en els continguts”

25.01.2013

En uns dies en què la crisi colpeix sense cap signe de commiseració tots i cadascun dels àmbits socials i no sembla que hi hagi cap possible sortida i/o solució, Eduard Voltas ens va fer partícips –ahir dijous 24, durant la novena sessió de 10enCom– d’un reflexió al voltant de la crisi de la premsa i del model empresarial en l’àmbit dels mitjans de comunicació escrits.

 

Àlex Gutiérrez i Eduard Voltas durant la sessió de 10 en comunicació

 

Les paraules de Voltas no han estat autocomplaents, lluny d’acomodar-se en un discurs victimista, el discurs del director de Time Out Barcelona ha estat un discurs crític, una reflexió lúcida entorn dels les indubtables dificultats que passa el món periodístic i de la comunicació, però també entorn de l’absència d’autocrítica per part dels mitjans, una autocrítica essencial per poder crear projectes capaços d’afrontar-se amb els difícils temps actuals.

Els tòpics, quasi mai sotmesos a una crítica, no triguen en convertir-se en veritats, fet que ha succeït també en l’àmbit de la premsa, on la paraula crisi, tot i tenint, en paraules de Volta, el seu origen en un equívoc, ha acabat per assolir un valor semàntic molt concret: la crisi dels mitjans és fruit de la tecnologia que ha permès a la xara no només una diversificació, sinó la multiplicació de continguts gratuïts disponibles a Internet. La gratuïtat dels continguts, evidentment, és un dels principals obstacles que ha d’afrontar la premsa, però estem segurs que és únicament aquesta nova circumstància la que ha portat a una baixada en les vendes de premsa escrita? Per què els lectors han deixat de comprar el diari o les revistes? La resposta no és fàcil, en realitat, potser tampoc hi ha una sola raó que expliqui aquest nou escenari. Les circumstàncies socio-econòmiques són, evidentment, factors claus per entendre el nou comportament dels lector envers la premsa; la xarxa, sense dubte, ha permès un intercanvi de continguts gratuïts fins ara inconcebible i, com a conseqüència, les inversions publicitàries s’han reduït, condemnant els mitjans a la precarietat econòmica. Malgrat la impossibilitat de negar aquest símptomes, no n’hi ha prou amb aquest únic diagnòstic, cal anar més enllà, cap a l’essència de la prema i dels mitjans de comunicació: Voltas no té dubtes, cal posar el focus en els continguts. S’ha perdut molt de temps repensant el producte, confiant que la reconversió del producte a través de la tecnologia i el blindatge dels continguts a través de murs que impedeixin la seva divulgació gratuïta seria la solució per sortir d’aquest bout de souffle en el què estem inserits.

“Cal posar el focus en els continguts”, repetix Voltas amb insistència; de la mateixa manera que un celler en crisi no podrà tirar endavant si no es planteja en primer lloc la qualitat del vi que produeix, la premsa i els mitjans de comunicació no sortiran de l’empantanegament en què estan empresonats sense una reflexió sobre els continguts oferits. “Els diaris i les revistes”, comentava Voltas durant la seva conferència dins el cicle 10 en Comunicació, “no només mantenen la seva organització per seccions i les seves temàtiques de sempre, no només continuen –en el cas dels diaris- amb la seva periodització diària, sinó que no són exemple d’una premsa valenta”. Els diaris, també les revistes, manquen de sentit crític, no fomenten la relació horitzonal amb els lectors, ofereixen continguts repetits, continguts que els lectors ja coneixen a través de la televisió, la ràdio o les xarxes socials. A banda d’això, qualsevol capçalera es troba condicionada pels legítims interessos dels seus propietaris, que delimiten la llibertat a l’hora de fer un periodisme econòmic, polític o de denúncia. De la mateixa manera que els propietaris, també els anunciants imposen murs de contenció, uns murs que, afirma Voltas, molts periodistes no intenten saltar, ja que es conformen amb les notes de prema. El periodista ha de furgar, ha de llegir i conèixer la premsa estrangera, ha de poder oferir noves perspectives, ha de sortir al carrer, fer trucades… El periodista i el mitjà de comunicació han d’oferir uns continguts prou interessants perquè el lector compri la seva publicació.

L’oferta de continguts de qualitat i, sobretot, de continguts d’interès és el camí per poder construir un model de premsa rendible i, a més a més, consolidar una comunitat lectora fidel que no perilli davant l’oferta de continguts gratuïts.  “Whatever your passion is, we share it” és el lema que encapçala les publicacions de la BBC, un lema que per Eduard Voltas representa el punt de partida per construir una comunitat de lectors fidels, lectors que trobin en la publicació allò que busquen, allò que no poden trobar en altres mitjans, sigui de forma gratuïta o no. Hi ha exemples de publicacions que han aconseguit trencar amb el model tradicional oferint continguts de qualitat més adients a les demandes del públic. Delight Gratifications n’és l’exemple: revista anglesa de caràcter trimestral que revisa l’actualitat del trimestre anterior, un exemple de slow journalism que no ofereix, un cop més, les noticies d’última hora, sinó una reflexió i una anàlisi des de perspectives diferents, una digestió de les notícies més rellevants dels mesos anteriors. Convertida en un èxit, tot i els pocs llocs de venda i l’absència de publicitat, Delight Gratifications marca un camí a resseguir, com també Time Out Londres, un referent imprescindible per la seva versió en català, Time Out Barcelona, que en durant l’últim any i de la mà de Voltes ha aconseguit créixer com empresa i en número de lectors.

Després de més d’una dècada, Time Out Londres va viure la seva pitjor crisi: caiguda de les vendes, reducció dels ingressos per publicitat –els anunciants ja no la consideraven una revista de masses on poder anunciar-se- i el rumor d’una futura publicació gratuïta similar. Time Out Londres havia de trobar un nou encaix dintre d’aquest marc i, com explicava Voltas, el va trobar: actualment Time Out Londres és gratuït, tot i que la subscripció –molt més econòmica- encara és accessible als lectors més fidels que volen assegurar-se la compra setmanal de la revista; a través de la web, Time Out Londres ofereix un servei de e-commerce per la venda d’entrades dels espectacles, locals i funcions recomanats per la mateixa revista; a través de time out live, la revista organitza esdeveniments cobranded, és a dir, esdeveniments dissenyats i comercialitzats per la comunitat Time out i produïts pel promotor. A totes aquestes novetats, Time out Londres ha afegit un nou producte: time out smartbox, la venda dels quals és independent de l’adquisició o no de la revista. Les innovacions realitzades per l’equip de Londres són un exemple, en paraules de Voltas, de com és possible trobar una alternativa per superar aquests períodes de dificultat. Time out Londres demostra que repensar el model de la premsa passa inevitablement per repensar els continguts oferts: què és allò que es vol oferir als lectors i, sobretot, què és el que els lectors demanen a la seva revista de referència.

 

Àlex Gutiérrez i Eduard Voltas durant la sessió de 10 en comunicació a l'Auditori de Blanquerna

 

La lliçó de Londres ha estat apresa per Voltas, que ha adaptat les iniciatives angleses al marc català: Time Out Barcelona té un preu de 1,95€, però els divendres es distribeix de forma gratuïta amb El Periódico. Voltas ha convertit Time Out Barcelona en la segona Time Out amb més audiència, només superada per la versió de Londres. Entre els projectes, quasi realitats, de Voltas i del seu equip, hi ha una web trilingüe –català, castellà, anglès- i un incipient e-commerce vinculat, almenys en els seus inicis, a l’oferta de restaurants. Actualment, la app. iPhone en català està disponible i, en el pròxims mesos, Time Out Barcelona espera llançar la seva app. trilingüe per iPhone i per Android, com també per iPad, aplicacions totes elles que permetran la compra d’entrades.

Aquest 2013 Time out Barcelona espera continuar creixent a través d’un model de revista que s’adapti a les noves circumstàncies, a les noves exigències del públic, però que no abandoni mai la qualitat del seu contingut perquè, com en una bona ampolla de vi, en les revistes i els diaris l’autèntica qualitat està dins, entre les pàgines.

En aquesta novena sessió de 10enCom, celebrada dijous a l’Auditori de Blanquerna, Eduard Voltas no només va donar l’esquena als discursos autocompassius i victimistes entorn del món de la premsa, sinó que va donar una lliçó magistral, imprescindible, per construir un futur no marcat per la paraula crisis: els mitjans s’han diversificar, han de tornar a ser imprescindibles per les marques i han d’oferir continguts convincents, continguts de qualitat capaços de construir una comunitat lectora fidel a la qual no importi pagar, perquè troba en aquella publicació allò que els altres mitjans no li poden oferir.