Editors vs. traductors: cara i creu

9.09.2014

La Setmana del Llibre en Català va acollir ahir la xerrada ‘Editorials independents i traductors: cara i creu’, organitzada per algunes de les editorials independents de Llegir en català, com Raig Verd, La Breu i Periscopi. Bel Olid va moderar un debat en què alguns dels traductors en català més prolífics van col·locar la dicotomia no tant en la relació entre traductor i editor sinó entre traduir per una gran editorial o per una independent.

La xerrada d'ahir a La Setmana: 'Editorials independents i traductors: cara i creu'

Molt sovint, les queixes dels traductors van encarades a l’àmbit econòmic. Es fa difícil viure a Catalunya exclusivament de traduir llibres, i els que ho fan es veuen obligats a acumular grans volums de feina. Bel Olid va recordar, al principi del debat, com les condicions de la traducció catalana estan per sota la mitjana europea, on en alguns països com Holanda un traductor professional treballa un encàrrec cada dos anys. Per posar-nos en situació, el català Ferran Ràfols, present a la xerrada d’ahir, és un dels pocs que pot arribar a sobreviure professionalment, i per fer-ho necessita traduir 10 llibres en un sol any.

A pesar d’aquest drama, l’home no viu només de pa. El reconeixement de la feina del traductor és una tasca barata i relativament senzilla que les grans editorials sovint obliden, però que les microeditorials ofereixen de bon grat. Col·locar la biografia del traductor a l’inici del llibre, al costat de la de l’autor, és un exemple d’aquest reconeixement que Llegir en català ja ofereix al seu grup de traductors. La idea, segons l’editor de Periscopi Aniol Rafel, és que la feina del traductor sigui entesa com a una tasca artística importantíssima, i que en un futur el lector entri a una llibreria a buscar expressament un llibre traduït per un professional concret.

Presents a la taula rodona hi havia el prolífic Ferran Ràfols, que entre la seva extensa obra trobem les traduccions dels clàssics postmoderns americans David Foster Wallace i Thomas Pynchon, entre molts altres. Ràfols va guanyar el primer premi Núvol de traducció amb Moo Pak; Maria Rosich, traductora de l’holandès, que també ha traduït diversos llibres d’aquesta gran fornada d’escriptors escandinaus, així com còmics i els exitosos Gerbrand Bakker o Peter Terrin; i Marta Pera, també molt prolífica i que ha traduït Katherine Mansfield, Virginia Woolf o Elizabeth Smart. Tots tres van coincidir a explicar que traduint per a una gran editorial tens la sensació de formar part d’un engranatge, on molt sovint la feina del traductor és poc reconeguda. Per altra banda, la relació amb un microeditor és molt més propera i les correccions posteriors són molt més respectuoses.

El món del traductor és perfecte per exemplificar i evidenciar la majoria de problemes del mercat editorial. La baixada de vendes i la crisi econòmica han convertit aquest mercat en un campi qui pugui, on les associacions negocien amb els editors models de contracte que després no es compleixen, i on els professionals freelance centren els seus esforços a trobar feines poc remunerades o reconegudes en lloc de negociar drets i tants per cents. Les entranyes del mercat són també sacsejades per les versions en castellà, que marquen els terminis d’entrega i les dates de publicació. En tots aquests aspectes les petites editorials independents ofereixen alternatives de mercat i de màrqueting, i unes condicions molt més atractives per a escriptors i traductors.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Dues observacions: no és pas tan maco, això de les traduccions a les petites editorials. En primer lloc, perquè hi ha poca transparència i massa “influències”. A Quaderns Crema, et feien una prova, i te la comentaven. En segon lloc, traduir bé deu o onze llibres literaris l’any és pràcticament impossible. Tots ho sabem. Com a curiositat (Bel Olid), resulta també poc creïble que un traductor holandès visqui dos anys d’un encàrrec o traducció.

    • Els dos comentaris anteriors haurien d’anar precedits d’un elogi sincer: la feina d’aquestes editorials independents i dels traductors és enorme, esplèndida. Això sí que és important, més que els meus estirabots precedents. Esteu canviant el mapa editorial català, el temps ho demostrarà. I, a més, sé del cert que pagueu els traductors igual o millor que els grans grups editorials. Ja paro: molta sort !!!

  2. Estic content i orgullós que la meva filla Marta s’hagi fet un nom en el món de la traducció, que no és ni més ni menys que un intercanvi cultural entre les llengües i cultures de tot el món.
    Només desitjo que no li falti feina i millors condicions.
    Salut i sort.