Edicions Poncianes torna al Cràter

25.04.2013

Edicions Poncianes va presentar a la Sala Cràter el dia de Sant Jordi dos nous títols d’una nova col·lecció que vol donar a conèixer noves veus i que s’ha inaugurat amb el primer poemari de Gabriel Ventura, ‘Ignar’, i una obra de teatre de la poeta Laia Noguera, ‘Ah!’. 

Jordi Carulla, editor d'Edicions Poncianes

 

Som dins d’un cràter. L’atmosfera misteriosa emergeix d’algunes espelmes, que sobre una petita taula de fusta deixen anar una llum tènue, evocant ombres del passat i barrejant-se amb els ecos de les pintures poncianes i els versos de Gabriel Ventura i Laia Noguera. Una aquarel·la amb Sant Jordi i l’ombra de Don Quixot, presideixen la sala. Una munió d’oients escolten atentament la llegenda alternativa (i sense simplificar) del cavaller Sant Jordi, que explica Alèxia Sinoble. La mà que surt del cràter i mira a Telesca, un animal fabulós amb closca de tortuga, potes robustes i cua d’escorpí. “Un animal mític que és indestructible i encara vaga pels espais subterranis del Mercat de la Boqueria, prop de la Biblioteca de les Aigües”.

La Sala Cràter acull la presentació del poemari Ignar de Gabriel Ventura i de l’obra teatral Ah! , de Laia Noguera, les dues primeres peces de la nova col·lecció que Edicions Poncianes ha fet néixer, “per fer més assequible la poesia, donant a conèixer noves veus”, explica Jordi Carulla.

Hi ha molts poetes entre el públic: Carles Hac Mor, Ester Xaragay, Joan Vinuesa, Josep Pedrals i Andreu Galan, entre d’altres. Gabriel Ventura anuncia que “Ignar vol dir ignorar” i tot seguit recita uns versos foscos, recoberts d’una vegetació de paisatge anglès, plena de rosada i vent que xiula: “Davallo la muntanya d’on no vinc/ i on no he estat mai/ no tinc les mans tacades amb la sang/ d’un innocent/ ni em dic abraham/ ni rosego l’os negre de la fe”. Jordi Carulla destaca dels poemes de Ventura “el joc gràcil que tenen els versos per ser dits”: “Dessota els plecs del laberint/ airívol dir/ en la penombra/ oh moll assenyalar/ bucs plens de molsa i desconsol”.

Uns versos que van ser escrits dos anys enrere. “Ignar, el llibre que no sap, va aparèixer entre la malesa d’un bosc de roures, prop del Peasmoor Brook, a Oxford, una tarda carmelina i trista de l’agost de 2011” resa el llibre. Un poemari construït a partir de cultismes, jocs de paraules, recreacions d’atmosferes tenebroses, estats d`ànim: “Cauràs caus ara /estàs caient / cauries si // prô ningú pot / caure caiem / tothora mai / no hi ha descans / per als que cauen / ni prou oblit / per segellar/ l’encesa balma/ de la por”.

Josep Pedrals irromp a l’escenari i entona reflexions sobre l’Infinit. La màgia de no saber què vindrà després. La descripció d’allò desconegut, vist amb molts colors, imatges engendrades per una imaginació voraç, en vers.

Andreu Galan es remet a la infantesa i a la llum perduda, els somnis que han desaparegut, l’estrel·la oblidada. Més tard, Joan Vinuesa recorda la inauguració de l’exposició Les capses secretes de Joan Ponç a Granollers. “Joan Ponç volia que 13 artistes el seguissin i poguessin aprendre d’ell. Érem els seus apòstols” i el recorda dient que era “un personatge amb un dramatisme molt fort i que inspirava fortament a qui l’envoltava”.

 

La Sala Cràter va acollir la presentació de la nova col·lecció d'Edicions Poncianes

 

Les paraules sàvies de Laia Noguera, encabides dins l’obra teatral Ah! són entonades per boca de Nú Miret i Jordi Carulla. Noguera es va inspirar en la pintura Comença el gran ball de les bruixes, dibuix en guaix, tinta i llapis sobre paper realitzat per Joan Ponç el 1951.

Ah! reflexiona sobre la creació, la impostura, els referents i les aparences: “Deixaré de semblar. / M’esbocino a consciència”, diu un dels personatges.  “Cal tallar el simulacre./ Tot és desfigurat./ El món és un soroll de fons i t’hi emmiralles. / Sóc un intrús, m’infiltro a la meva muralla, m’estalono”. ¿De quina manera percebem la realitat? ¿A què s’enfronta l’artista quan crea? Laia Noguera estableix un diàleg amb Joan Ponç, l’Urnulfu de Joan Brossa i ecos de savieses noguerianes que fan créixer els interrogants.