Edicions del Buc: obrint els calaixos dels autors

2.12.2014

Al caliu de les sinergies establertes en l’inaturable activisme literari mamprès al si de Ca Revolta -local de referència que manté vivacíssima una digna agenda poètica al número 10 del carrer de Santa Teresa de València-, naix Edicions del Buc, un nou segell editorial que confirma 2014 com un any pletòric per a les lletres i la indústria del llibre a terres valencianes. Francesc Bononad, Rubén Luzón, Josep Martínez i Pau Sanchis, quatre caràcters diferents obligats a entendre’s a través del consens, començaren invocant com una broma, enmig de sopars informals on s’arregla el país, la possibilitat d’embarcar-se en un projecte editorial. Sovint, tant de conjur acaba per cosificar-se i consolidar-se, i tot i que els quatre membres asseguren que la idea va ser poc premeditada, Edicions del Buc irromp amb unes coordenades clares i apuntant cap a un gènere a l’alça: la poesia.

membres fundadors d'Edicions del Buc (d'esquerra a dreta: Josep Martínez, Rubén Luzón, Pau Sanchis, Francesc Bononad)

Els membres fundadors d’Edicions del Buc (d’esquerra a dreta: Josep Martínez, Rubén Luzón, Pau Sanchis, Francesc Bononad) | Foto Valerià Martín

“L’objectiu és donar veu no tant a gent que siga nova o desconeguda (que també) sinó a tots els autors que potser tenen una trajectòria però no troben un espai en el mercat editorial, que n’hi ha més dels que pareix”, assegura Pau Sanchis. És una declaració d’intencions raonable en un país on fa uns anys es tenia la percepció generalitzada que si no guanyaves cap certamen literari, et trobaves tancades les portes de la publicació. “Cal apostar i arriscar per la poesia de qualitat que dorm en els calaixos dels autors, siga l’autor que siga i de l’edat que siga. Pensem que els calaixos estan plens de llibres bons”, conclou Sanchis.

Edicions del Buc no amaga la seua afinitat o sintonia amb altres apostes literàries independents que han anat sorgint els darrers anys arreu del Països Catalans com ara Edicions Terrícola, AdiA Edicions o LaBreu Edicions. Projectes xicotets però amb una ambició desbordant per a optimitzar recursos, sumar complicitats i expandir la literatura més enllà de les referències clàssiques dels grans conglomerats editorials. “Açò que vivim actualment al País Valencià, ja ha passat i està passant al Principat. Allà hi ha uns festivals i uns circuits molt consolidats”, reconeix Francesc Bononad. Perquè, efectivament, el fet poètic no acaba en la publicació. L’escenificació de la poesia i la seua revaloració per mitjà de presentacions, recitals i xarxes socials esdevé cabdal per a la transmissió i la dignificació literàries i també per al consum, que en el cas de la poesia, sempre s’ha reconegut minoritari i sectorial. “La poesia ja té quelcom de consum propi del mateix poeta, que sent la necessitat individual d’expressar-se. Després hi ha el cenacle, una mena de consum endogàmic en què l’artista busca el reconeixement d’un determinat cercle: el dels companys o col·legues. I en acabant hi ha el públic en general, on el guany que pot trobar el creador és econòmic. Està clar que el concurs de l’editor és imprescindible per a aquest últim cas. Per als altres dos no cal que circule (comercialment) l’obra, ni tan sols que es publique”, explica Bononad. “En qualsevol cas, hi ha molts lectors regulars que no vénen als recitals ni a les presentacions. Els llibres, en canvi, poden arribar a racons inesperats”, rebla Rubén Luzón.

El ben cert és que, consum endogàmic o no, el present de la poesia a casa nostra viu una efervescència que, a parer de Pau Sanchis, “no vol dir necessàriament qualitat. Hi ha molta producció. D’altra banda, entre els autors consagrats o més veterans, enguany s’han publicat llibres importantíssims de referents com Jaume Pérez Montaner o Joan Navarro. Però sobretot hi ha una producció poètica que és inabastable per al lector comú. Tot això dibuixa un panorama ampli en ebullició”. “En aquests moments està passant el que des de fa uns anys passa en l’àmbit de la música en valencià: va consolidant-se un circuit entre totes les generacions. Cada vegada és més comú tindre un llibre de poesia en el prestatge”, afig Josep Martínez. “Amb una situació sociolingüística i política difícil, que ja fa temps que dura al País Valencià, tota aquesta activitat s’ha de valorar. Assimilar tantes novetats de vegades costa. És positiu que hi haja autors de diferents generacions; però tinc un interès especial per veure com aniran consolidant-se les veus més joves. Com a editors, ens agradaria estar atents als escriptors novells per intentar donar-los oportunitats”, afirma Luzón. I li pren la paraula Bononad: “Sí. La producció poètica dels més joves ens mantindrà alerta i a l’aguait”.

Estrena amb veu femenina

Begonya Mezquita i Teresa Pascual, amb Parlen els ulls i València Nord respectivament, són les dues veus que han encès els llums de la fàbrica. Morvedrina i saforenca ja compten amb tot un bagatge adquirit amb diversos poemaris publicats des de les acaballes dels anys vuitanta del segle passat. Dues poètiques en femení que amb aquestes noves obres enforteixen llenguatge i motius en recerques renovades i suggeridores que, en el cas d’aquestes poetes, permeten al lector traçar una evolució vital i creadora.

Mezquita activa la remembrança i ens aboca a una primera part en blanc i negre de cases antigues, diumenges i avis, postals més aviat evocadores, d’ecos idíl·lics i familiars. La segona part s’expandeix, desapareixen signes de puntuació i la suma de dotze fragments assajats dóna de resultes una imatge de present amerada de passat i de bellesa arrelada al poble i a la terra. Parlen els ulls clou amb una tercera successió de poemes de mirades fetes mot, de sensacions que van de l’iris al timpà, de la fossa nasal a la vibració de les cordes vocals. Un exercici de sinestèsia emotiu, corporal, pensat frec a frec, per a prendre vida i enlairar el poema al més alt de l’horitzó. Per la seua banda, Pascual ens regala una col·lecció de poemes breus, alguns en forma de càpsula amb to sentenciós, solemne. Tot i aquesta concisió, València Nord alena, irradia autenticitat en un ample de via que va trobant-se amb indicis de vida: destinacions, destins, distàncies, orígens i metes. Un recorregut per a trobar-se en el reflex que formen els versos.

Amb un tiratge inicial de cent cinquanta exemplars per a cada obra, els llibres d’Edicions del Buc ja han aterrat a alguns espais i llibreries del país. Són llibrets que ressalten per un disseny que combina l’austeritat típica del llibre de poemes i el toc genuí en les tipografies emprades als títols de la coberta, treball realitzat per Ibán Ramón i Dídac Ballester. A dintre de cada tom, impresos sobre paper Coral Book, els versos de les autores es projecten amb les famílies tipogràfiques Trola i Graphik, dissenyades per Jordi Embodas i Christian Schwartz, respectivament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Avui acabo de rebre “València Nord”, de Teresa Pascual, a parer meu un llibre poèticament important que recomano sincerament i efusivament als lectors. Aprofito per dir-vos que el disseny de la col·lecció és impecable. Felicitats pel títol de la Teresa i per la bellesa formal del llibre. Ànims! En vista de la deixadesa cultural dels “grans” editors, ¿o més valdria dir-ne “grossos”?, us necessitem a tots els que empreneu aventures com aquesta.

  2. durant uns anys me dedicat a escriure sainets, aleshores e escrit noveles o relats, no soc un intelctual y reconec les meues llimitacions. traduides en faltes. tot i no trabar un lloc on editar digital-ment gratuit. em bag decidir pel castellà y a ores d’ara en tin sis editades en diferents ebrooks con Free eBrooks. pot ser que pels calaixos tinga algunes obres y estic per rependre escriure sainets ya que he trobat un grup de teatre que men demana. en fi si creuen que pucser interesant per a vostes meu diuen . No em mouen els dines pero com a jubilat no en puc invertir. fa cuatre anys que no escric valencía i em tindre que posar al día. Vixca Valencia