Echolilia. Fotografiar l’autisme

30.03.2015

El 2 d’abril és el dia mundial de la conscienciació sobre l’autisme, designat per l’Assemblea General de l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) el desembre de 2007, amb el propòsit d’augmentar la consciència social sobre aquest trastorn neurològic i remarcar la importància de fer-ne un diagnòstic primerenc.

Elijah | Foto: Timothy Archibald, 2013

Elijah | Foto: Timothy Archibald, 2013

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament, crònic i que habitualment es detecta durant els primers trenta mesos de vida. Els estudis epidemiològics dels darrers temps mostren que afecta, aproximadament, 6 de cada 1.000 naixements.

El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relacions socials, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades, com moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes.

Quan, a l’edat de cinc anys, l’Elijah va ser diagnosticat de TEA, el seu pare, el fotògraf nord-americà Timothy Archibald, va començar a retratar-lo amb la intenció d’apropar-se al seu univers.

La fotografia aviat es convertirà en un llenguatge visual propi que, a falta de paraules que ambdós puguin entendre a un mateix nivell, els permetrà comunicar-se i relacionar-se. Una conversa fotogràfica en què el petit guia el seu pare a través de la seva solitud. Un desert, ja que, com diu la psicòloga Uta Frith, “la soledat de l’autista no té res a veure a estar sol físicament, sinó a estar-ho mentalment”.

Un projecte fotogràfic que s’estendrà al llarg de tres anys, durant els quals els hàbits repetitius i aparentment mancats de sentit d’Elijah, que Archibald captura amb la seva càmera, van adquirint una nova dimensió i comprensió.

El resultat és una sèrie de 43 fotografies absolutament íntimes, sinceres i commovedores que Archibald titula Echolilia en referència a l’ecolàlia, a la repetició de frases o paraules que s’acaben d’escoltar (ecolàlia immediata), o que s’han escoltat fa hores, dies, setmanes, o fins i tot mesos (ecolàlia alentida), un dels trets més habituals del trastorn.