Ealham: “El mite de l’anarquisme violent distorsiona la lluita popular”

9.05.2016

Quan Einstein va visitar Barcelona, un dels llocs per on va passar va ser la seu de la CNT. I no per casualitat. Del poder de la classe obrera a la Barcelona dels anys 30 n’ha parlat al Born CCM Chris Ealham, professor de la Saint Louis University, junt amb Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, i el moderador del cicle Ús de la guerra, Ricard Conesa. La pròxima conferència, “L’exili del 1939 en l’Europa de les diàspores” és aquest dijous a les 19h a l’Auditori del Born CCM.

Einstein visitant la CNT de Barcelona | Font: Fundació recerca / Einstein a Catalunya

Einstein visitant la CNT de Barcelona | Font: Fundació recerca / Einstein a Catalunya

Espai Urbà, protesta política i repressió a la Barcelona dels anys 30. Així s’ha titulat la nova proposta d’El Born CCM per seguir parlant de la Guerra Civil Espanyola des del present. Però aquest cop anem una mica més enrere, i ho fem acompanyant el professor i historiador Chris Ealham als anys 30 i al moviment obrer d’aleshores. L’anglès ve disposat a trencar tòpics i, sobretot, a allunyar-se de la visió catalanista de la història.

Perquè Ealham creu que la història ha de ser crítica i que els discursos catalanistes conservadors externalitzen les lluites proletàries. Segons ell, a Catalunya, a Espanya i al món s’ha generalitzat la idea que les classes baixes, i en concret els anarquistes, són violentes. Ealham creu que això ha sigut degut a una interpretació selectiva de la violència i un abús dels mitjans de comunicació. “El mite de l’anarquisme violent distorsiona la lluita popular”, creu l’historiador.

“Barcelona era la capital obrera de l’Estat Espanyol; no cabe dura”, afirma amb un castellà que no perd el deix anglès tot i estar plenament incorporat a Espanya i haver escrit els llibres Vivir la anarquía, vivir la utopía; España fragmentada: historia cultural y guerra civil española, i La lucha por Barcelona: clase, cultura y conflicto, 1898-1937. Però, senyor Ealham, per què tenia tant èxit la CNT? “Als anys 30 les comissions obreres eren un element més de l’esfera pública proletària, que era un submón, una subcultura”, explica el professor, que creu que “durant la república les classes baixes van estar igual o quasi igual de marginades que amb la posterior monarquia”.

Quan Jordi Font entra en escena, ho fa per convertir-se en periodista. El director del Museu Memorial de l’Exili comenta breument la intervenció d’Ealham i es disposa a fer-li preguntes. Podria ser que els anarquistes no veiessin que el capitalisme comportava l’aparició d’una classe mitjana que no tindria un horitzó anticapitalista? Faltaven persones capaces de canviar i adaptar el rumb polític de l’organització?

“En el moviment anarquista hi va haver una absència d’intel·lectuals; teníeu el moviment llibertari més gran del món, però no teníeu gent tècnica”, creu Ealham. Segons ell, l’enfocament de la CNT era molt obrerista i molt basat en la lluita. “Hi havien obrers il·lustrats que van aconseguir un nivell de cultura alt, però amb límits. De vegades no feien acords realistes”. Entre el públic hi ha qui creu que això no és veritat, i que no s’ha investigat suficient els membres del moviment anarquista previ als anys 30. Tot i així, l’historiador i professor anglès insisteix que malgrat els obrers tenien gent potent, no hi va haver ningú capaç de formular una nova política del moviment.

Ealham creu que els anarquistes dels anys 30 ens han deixat un llegat: la cultura antiestatal. I destaca “la qualitat humana d’aquells activistes, que explicaven les coses en termes accessibles per tothom”. Segons aquest estudiós, els anarquistes eren, simplement, obrers que reclutaven altres obrers, “gent hàbil amb capacitat de trobar temes candents per captar a més gent”. I és que pel professor és innegable que aquest grup de gent, entesos sovint només com a violents, van crear xarxes d’ateneus, van contribuir al periodisme d’investigació català i van lluitar per motius que avui en dia segueix sent d’actualitat. I és que la vaga de llogaters que van dur a terme per evitar desnonaments, i el sindicat de venedors ambulants que van crear per defensar els drets d’aquests, són temes que continuen a l’ordre del dia.