Drons i ceràmica: el futur de l’arquitectura

6.10.2016

El Museu del Disseny de Barcelona continua amb el cicle de conferències al voltant de la ceràmica. Aquesta setmana els protagonistes han sigut Vicente Lázaro, doctor en Ciències Químiques de l’Institut de Tecnologia Ceràmica, i Matthias Kohler, de Gramazio & Kohler architects. Els dos conferenciants han ajudat a fer una panoràmica del món de la ceràmica aplicada a l’arquitectura, el passat, el present i, sobretot, el futur.

Centre d'Innovació per la Infància, València. Disseny d'Ana María Garcia Sala.

Centre d’Innovació per la Infància, València. Disseny d’Ana María Garcia Sala.

Sabíeu que a Espanya hi ha 121 empreses especialitzades en rajoles de ceràmica? I sabíeu que d’aquestes 121, 98 són a la província de Castelló? Aquesta zona de València és el centre neuràlgic de la producció de ceràmica del nostre país: s’hi produeix el 91,8% de facturació espanyola d’aquest producte. Precisament per això, no és estrany que allà hi trobem l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC).

Vicente Lázaro és Doctor en Ciències Químiques i professor en aquest Institut. Aquest dimarts ha visitat el Museu del Disseny de Barcelona per participar en el cicle de conferències al voltant de l’arquitectura i la ceràmica que es duu a terme en el marc de l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura. “Espanya és la quarta productora mundial de rajoles de ceràmica, i el segon país que més exporta: el primer és la Xina”, explica Lázaro.

Com tots els negocis que giraven al voltant de la bombolla immobiliària, el sector de la ceràmica va rebre un fort sotrac durant la crisi i la seva producció va caure gairebé un 50%. El Doctor en Ciències Químiques afirma que això està millorant, però admet que al mateix Institut de Tecnologia Ceràmica n’han patit molt les conseqüències: de 140 treballadors, l’Institut només n’ha pogut mantenir 80.

Lázaro és un expert en rajoles de ceràmica i ha explicat al públic del Museu del Disseny -majoritàriament joves estudiants d’arquitectura- diferents processos de preparació de pastes, conformat, esmaltat, decoració, cocció i postprocessat de les rajoles. D’entre tota la informació, l’especialista destaca especialment l’any 1984, quan es va implantar el procés de monococció: “Va ser el començament de la ceràmica contemporània”, afirma. Sobre el futur, creu que la industria s’anirà encaminant cap a la impressió 3D.

Un dron construint un disseny dels arquitectes Gramazio & Kohler

Un dron construint un disseny dels arquitectes Gramazio & Kohler

Com els robots canviaran l’arquitectura

Matthias Kohler és professor d’Arquitectura i Fabricació Digital a  Zurich. És per això que el Museu del Disseny de Barcelona ha trobat adient convidar-lo a fer una conferència sobre robots i arquitectura que, tot i no tractar exclusivament de ceràmica, incumbeix també el futur d’aquest sector.

L’any 2000, Kohler va fundar l’estudi d’arquitectes Gramazio & Kohler junt amb Fabio Gramazio. Avui en dia aquest parell d’amics han guanyat una multitud de premis pels seus dissenys, però són coneguts sobretot perquè utilitzen màquines digitals per construir els seus projectes. Perquè Gramazio & Kohler construeixen robots a mida per tal que aquests siguin capaços de crear per ells sols el disseny que ells volen.

És a dir, els robots fan de manobres. “Tu has de pensar com vols que la màquina funcioni”, diu Kohler, entusiasmat amb aquesta forma de treballar, en què l’arquitecte dissenya el resultat que vol i ordena a la màquina que ho faci: “Per aconseguir-ho, has de saber molt de programació, de material, de física…”. Aquests arquitectes dissenyen des d’un ordinador el procés que fa la màquina per construir, allà on no hi ha res, una paret amb rajoles. I de forma sostenible: no es necessita cap motlle, no es gasta més material del compte.

La màquina ho té tot mil·limetrat. Segons l’expert, l’únic que està passant és que el material esdevé informat. Les possibilitats de les màquines, que operen amb exactitud i de forma autònoma, fa repensar l’arquitectura. Un exemple és, per exemple, l’ús de drons. Kohler afirma que en el món de la construcció els drons no només funcionen bé perquè volen, sinó perquè són tan petits que poden entrar dins d’estructures on un humà no seria capaç d’arribar.

Altres avantatges de màquines com els drons és que poden construir un objecte a l’aire, sense tocar a terra; o que si diferents robots col·laboren entre ells es pot aconseguir construir més de pressa i estructures més complexes. “Conceptualment, l’ús de les màquines digitals és important perquè no sabem quantes innovacions es poden arribar a fer”, diu l’expert en arquitectura i fabricació digital. I és que segons ell, el més rellevant no són els robots, sinó el que aquests són capaços de construir. Com diu Kohler: “Al cap i a la fi, el que importa és la realitat”.