Dotze espectacles que no ens perdrem a FiraTàrrega

6.09.2018

Aquest dijous comença una de les cites ineludibles de les arts en viu a Catalunya. FiraTàrrega és arts de carrer, sí, però també és reflexió sobre l’espai públic, qüestionament artístic de les col·lectivitats i hibridació constant de llenguatges. Qui encara es pensi que a Tàrrega només s’hi veuen espectacles de malabars, foc i dansa aèria (amb tots els respectes per aquestes disciplines artístiques), és que fa molts anys que no ha anat a FiraTàrrega. O, encara pitjor, que no hi ha anat mai. Vet aquí dotze propostes (per posar un número rodó, tot i que hem fet trampa) que no ens perdrem per res del món.

‘Issue de secours’, de la companyia francesa Adhok, es podrà veure a FiraTàrrega 2018.

Issue de secours. L’envol. Le nid.

Iaios i iaies entre seixanta i vuitanta anys ballant i corrent per Tàrrega? Ho comprem! La companyia francesa Adhok presenta tres espectacles a la capital de l’Urgell, i Jordi Duran confessa que fa molt temps que els volia portar. El primer reflexiona sobre el significat d’envellir, el segon parla sobre els nostres conciutadans més joves i el tercer es pregunta què passa quan un pollet surt del niu. Tots tres al carrer.

 

Hunting for the unicorn

La coreògrafa i ballarina catalana Vero Cendoya presenta una peça coproduïda per FiraTàrrega i pel festival anglès Stockton International Riverside, on balla amb Becki Parker. La peça és una creació conjunta que s’ha treballat a Anglaterra i Tàrrega, amb la peculiaritat (o no) que Parker té autisme.

 

Asteroid

Els lleidatans Campi qui pugui es fan farts de voltar pel món amb els seus espectacles de carrer per a tots els públics, com ara Rats! o Manneken’s Piss, i arriben a Tàrrega amb Asteroid, la seva darrera creació. Un meteorit enorme caurà al Parc Ondara, i a partir de l’humor i l’absurd, els titelles i els actors, Toti Toronell dirigeix un espectacle que es podrà veure tant de dia com de nit.

Campi qui pugui Produccions estrenarà ‘Asteroid’ a FiraTàrrega 2018.

Un.habitants_ to make room for us + Prácticas de vuelos para acabar con el olvido

La particularitat d’aquests dos espectacles és que tenen lloc al cementiri de Tàrrega. El primer és una producció italiana de Caterina Moroni, una passejada que vol trencar el tabú de la mort mitjançant la participació del públic i la reflexió sobre com ens agradaria ser recordats. El segon és un encàrrec de FiraTàrrega al dramaturg mexicà Antonio Zúñiga, dins del programa de Suport a la Creació, a partir del desplegament de Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya, que va incloure l’homenatge a dos brigadistes internacionals enterrats al cementiri municipal.

 

Of Man and Beast

La companyia britànica Chameleon presenta a Tàrrega una peça de dansa de carrer que explora les múltiples cares de la masculinitat, o de què significa ser un home. La força, la violència o la vulnerabilitat apareixen en una coreografia molt física i divertida alhora, una mescla de testosterona i fragilitat. La revolució feminista del segle XXI no serà completa fins que l’home descobreixi quin ha de ser el seu paper. Hi anirem amb la llibreta de prendre apunts.

 

Mexicatas

Vuit actrius mexicanes residents a Catalunya, agermanades al Cor de Maguey, tenien ganes de fer un espectacle parlant de les seves experiències al país del caganer i el “Caga, tió”, i van presentar el projecte a Sergi Belbel (amant confés de Mèxic) i no únicament els ha fet la dramatúrgia, sinó que també els ha dirigit l’espectacle, acompanyat d’Antonio Calvo. Al muntatge hi participen tres exalumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega. Viva México, cabronas!

Cor de Maguey serà a FiraTàrrega amb ‘Mexicatas’.

Corporeïtats al límit

Diana Coca és una performer catalana que treballa a partir de la construcció i la destrucció de la realitat. Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega, declarava en aquesta entrevista que feia temps que no estava tan cagat com quan van fer l’assaig obert de les seves accions pels carrers de Tàrrega, aquest estiu. Només per això ja tenim ganes de conèixer la Coca. La descripció de les peces no ens pot agradar més: “Espectacle basat en l’efecte sorpresa. Aparicions aleatòries en espais concorreguts. No text. Tots els públics. Gratis”.

 

Tha Tzpar (L’espera)

El primer espectacle de carrer de Hui Basa, el tàndem format per Lali Álvarez i Pau Matas, s’ha de veure. La companyia responsable de Ragazzo o Barcelona contra la paret presenta Tha Tzpar a FiraTàrrega. “Un grup d’estranys comparteix refugi. A fora, l’amenaça. A dins, l’espera. I la temença d’allò que hagi d’arribar”. Un espectacle de moviment, circ i música en directe que parla de la gestió que fem de la por i com podem suportar la violència en un context de conflicte”. A Les Sitges de Tàrrega.

 

5.102 m/s

Aquesta és la velocitat, cinc mil cent dos metres per segon, en què es transmet el so a través del ferro. La darrera peça de Joan Català, que amb Pelat o Menar s’ha posat el públic i la crítica a la butxaca, es presenta a Tàrrega abans de donar-se per acabat. Català ha crescut, per herència familiar, envoltat de ferro, i a través de la seva olor, el seu so i la seva fredor ha construït un gran espectacle musical i físic, ple de planxes, tubs, platines, serjants, corrioles i un vibràfon. Més metàl·lic impossible. Com es balla el ferro? A Cal Trepat, un dels espais amb més potencial escènic de tot Tàrrega.

Diana Coca presentarà les accions ‘Corporeïtats al límit’ a FiraTàrrega 2018.

Painball

Les Impuxibles, la companyia formada per la coreògrafa i ballarina Ariadna Peya i la seva germana, la compositora i pianista Clara Peya, presenta Painball, la seva primera peça de carrer. El paintball, les batalles amb pistoles de pintura practicades a espais oberts o tancats, es converteix aquí en un ball de dolor, en un espectacle que vol parlar de la llibertat, amb música, dansa, les paraules de Bel Olid i moltes pilotes de goma.

 

Proyecto X

Terra condere va ser un dels espectacles que més ens va agradar de FiraTàrrega 2016, i en aquesta ocasió Maria Capell i Andrea Paz tornen a Tàrrega amb Proyecto X. Es tracta d’un espectacle itinerant que vol alterar els fluxos de trànsit de presones mitjançant uns grans cubs inflables. Ciutat, espai públic, estat d’emergència i elements provinents de l’espai exterior en una proposta de caràcter més lúdic i participatiu.

 

Hippos

De la unió dels espectacles per a tots els públics de Zum Zum Teatre, companyia lleidatana capitanejada per Ramon Molins, i la dansa de Quim Bigas segur que en pot sortir alguna cosa de bona. Hippos són sis hipopòtams que aterraran a Tàrrega per parlar-nos de persones i animals, animals i persones. O no estem tots plegats molt més emparentats del que ens pensem?

 

 

Etiquetes: