Dos taüts negres i dos de blancs: un premi dels lectors

7.07.2014

A qualsevol persona que es passegi per alguna de les prop de 400 biblioteques públiques que existeixen a Catalunya no se li escapa que aquestes han passat a ser un actiu social valuós que va molt més enllà de la funció amb que tradicionalment s’han identificat com a lloc de préstec de llibres. Caldrà que un dia algú realitzi, davant el mantra insistent que manté que la cultura és deficitària, una estimació de tot el que han suposat les biblioteques públiques en termes de formació permanent, integració social, salut i equilibri mental, dinamització de sectors de població o prevenció de conductes de risc en el jovent -per esmentar només alguns aspectes que em vénen al cap-, i potser d’aquesta manera contribuirà decididament a esbotzar les mentalitats utilitaristes que perseveren en diverses instàncies polítiques. Pep Coll participa a la Vila del Llibre de La Pobla de Segur el dissabte 28 d’abril a les 12h.

Pep Coll ha guanyat el premi Crexells 2014

De les innombrables activitats que es duen a terme al voltant de les biblioteques, la creació de clubs de lectura n’és de les més conegudes. Una idea tan simple i elemental com brillant i clàssica: un grup de gent que per pur plaer i curiositat intel·lectual decideix trobar-se de tant en tant per comentar allò que han llegit. Una activitat que repercuteix positivament en tants àmbits que fer-ne aquí apologia requeriria referir-nos gairebé a tot allò que ens constitueix com a humans. Tanmateix,  hi ha un aspecte que val la pena remarcar: aquelles persones que formen part dels clubs de lectura,   no només guanyen, mantenen o recuperen l’hàbit per llegir, sinó que ho fan de forma exigent, crítica i preparada. Aquest fet no reverteix únicament en el lector, sinó que, d’alguna manera, arriba a tot el conjunt del món del llibre. Una societat amb lectors cultivats exigeix llibres que s’hi corresponguin.

Aquest fet no els va passar per alt a la comissió organitzadora del Premi Crexells, de l’Ateneu Barcelonés, que de fa dos anys crida els clubs de lectura a participar en la votació del premi. I és prou lògic: en un procés que s’inicia amb la creació de la novel·la per part del seu autor, aquesta arriba al lector que, al seu torn, retorna en forma de veredicte -vot- la valoració que en fa. En un temps en què la integritat de molts premis literaris és a l’alçada de les sabates, el Premi Crexells esdevé un referent en tant que es nodreix del punt de vista del protagonista del fet lector: l’individu que llegeix, comenta i discuteix l’obra.

Aprofitant l’avinentesa que el recent guanyador del Crexells és el pallarés -empeltat a Lleida- Pep Coll, el club de lectura de la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer, va convidar-lo a la clausura del curs lector consistent en un sopar literari que va tenir lloc en un restaurant que  presenta, hores d’ara, una de les ofertes culinàries més atractives del ponent català: Cal Xirricló. Només començar, Coll destacava que allò que valorava més del premi Crexells és precisament el paper primordial de la valoració directa dels clubs de lectura repartits per tot el país. En aquest sentit, és un premi que que tanca de forma adient el cicle de la creació literària. La tertúlia, però, no va versar només sobre Dos taüts negres i dos de blancs, sinó del conjunt de la seva obra en un moment en què es reedita un llibre que va publicar fa més de 20 anys enrere: El segle de la llum. Mentre el responsable de Cal Xirricló, -l’insultantment jove Francesc Molins- tenia cura d’omplir les copes amb el Petit Bregolat 2011 (D.O. Costers del Segre), Coll reconeixia que en moltes de les seves obres ha aprofitat un món que coneix molt bé -el del Pirineu lleidatà- i en el qual els contrastos entre l’antic i el nou, i les crisis de canvi d’època prenen un relleu especial que suggereixen d’on pot sorgir la novel·la. Malgrat que no fa gaire cas de les etiquetes «ruralisme literari» o «literatura de muntanya», admet que el peculiar entorn ofereix circumstàncies que han esdevingut capítols inversemblants d’algunes obres. Esmenta el cas del transport amb mules d’un piano pel Port de Rus, a més de 2000 metres camí del Balneari de Caldes, i haver de deixar-lo un hivern dins una cova, o l’aventura d’un personatge que en plena nevada ha de dur la verra perquè el verro la munti, i queden aïllats, ell i verra, perduts al bosc. En aquest sentit, Coll assenyala que sovint no cal inventar gaire, sinó resseguir la realitat.

Club de lectura de la biblioteca de Balaguer durant un sopar amb Pep Coll

Com és sabut, Dos taüts negres i dos de blancs ressegueix la realitat d’uns crims que varen quedar impunes als anys 40, al llogaret de Carreu. Davant la persistent comparació amb A sang freda, Coll precisa que va decidir construir la novel·la a partir d’aquest fet però no fer-ne una crònica periodística. Considera malmenades, per tant, les possibles comparacions amb l’obra de Capote més enllà de la similitud dels fet a què remeten. Coll posa l’exemple de Tor: tretze cases i tres morts, del també lleidatà Carles Porta, com a treball de crònica periodística, més proper a Capote, que no pas la seva novel·la.

L’intercanvi amb els lectors posava sobre la taula alguns elements que han esdevingut característics en l’obra de Coll: el testimoni de la decadència dels poblets de muntanya, que van viure la darrera època de glòria quan les ciutats passaven els pitjors moments -als anys 40- i van ser abandonats al llarg dels urbans i mitificats anys 60, la fractura generacional que va suposar la introducció de la tècnica en unes formes seculars de vida o el paper protagonista de la família extensa per sobre de la individualitat (hom sempre és «En X de Casa Y»).

Amb els anys, Pep Coll ha aconseguit desenvolupar un imaginari literari propi que, per bé que sorgeix de la seva realitat immediata, la transcendeix i conforma un univers d’imatges, situacions i personatges que recorren el conjunt de la seva obra. Qui desconegui l’obra de Pep Coll però hagi llegit Dos taüts negres i dos de blancs, farà bé d’anar 20 anys enrere i llegir El segle de la llum. Descobrirà com es començaven a perfilar unes constants que a Dos taüts negres i dos de blancs es troben plenament naturalitzades.

Eduard Batlle és coordinador del club de lectura d’adults de la Biblioteca Margarida de Montferrat, de Balaguer.