Dos de. Sis a. Vuit ema.

6.03.2019

La tarda començava així: trèiem el joc de la caixa, preparàvem les plantilles, ubicàvem cada vaixell en un lloc diferent sense que la contrincant ho veiés i ens disposàvem a jugar, dient en veu alta números i lletres. Dos de. Aigua! Sis a. Tocat! Vuit ema? No, això no ho podia haver dit mai: estic gairebé segura que el meu tauler no arribava a l’ema. La tarda continuava entre lletres i números, una germana davant de l’altra, esperant a veure si aquell cop acabaríem la partida o si algú es cansaria abans d’hora d’enfonsar flotes enemigues.

Anys després de jugar a la guerra, un company em va ensenyar un quadre: Lady Godiva (1897), de John Collier, un artista anglès que va pintar la història d’una dama de principis del segle XI casada amb el comte Leofric. Aquesta dama, preocupada pel patiment dels seus vassalls, va demanar al seu espòs que rebaixés els impostos. Ell va acceptar, però amb la condició que Lady Godiva recorregués Coventry a cavall i despullada. La dama va estar-hi d’acord, però primer va acordar amb els veïns que s’esperarien a casa amb les finestres tancades, per tal de no pertorbar-la. Leofric va rebaixar els impostos. Un home va mirar-la, i es va quedar cec.

Tot just fa un any, el Parlament Europeu va convidar una sèrie de periodistes catalanes a participar al seminari del Dia Internacional de la Dona, el set i vuit ema. Recordo especialment dues xerrades: la de Cecilia BonefeldDahl, directora de Digital Europe, molt debatuda després perquè no acceptava els seus privilegis, sinó que reproduïa el discurs de la competència i el liberalisme econòmic; i la conferència de diverses expertes en revolució digital, que discutien sobre per què les dones europees no s’havien interessat en aprendre programació, si és una disciplina a l’alça des de la normalització de l’ús d’internet, fa poc, i per tant suposa una oportunitat que es podria haver aprofitat per trencar amb un món digital masculinitzat.

Decidir ser feminista és obrir-se a un aprenentatge constant sobre la diversitat de les persones, de les experiències de cadascú i del marc en què es desenvolupen. Pressuposa escoltar molt les dones, i al mateix temps, veure que autodenominar-se feminista no valida automàticament qualsevol argument polític, econòmic o social, ni t’excusa de res. I tot i així, voler que les dones, totes, també aquelles que defensen discursos que no ajuden a la igualtat, com a persones, es desenvolupin lliurement, sabent que ocupen un món amb un conjunt de biaixos que hi ha qui respon individualment i a la defensiva i hi ha qui respon col·lectivament i a l’ofensiva.

Les lletres i els números són variats, les regles estan pensades per atacar. Dos de. No m’han deixat jugar a futbol al pati. Sis a. M’han tocat el cul de festa. Vuit ema. Em sumo a la vaga, oberta a les contradiccions i a les múltiples històries personals i col·lectives, amb voluntat de no trepitjar mai cap dret de cap dona. Però sense innocència, i conscient de quina ideologia em representa i quina mai ho farà.