Dones decidides i pallussos cultivats

12.01.2019

La grandesa de l’obra de William Shakespeare és que mai caduca. Perdura en el temps i no mor mai. La universalitat dels temes que ja tractava al segle XVI han tingut vigència fins a l’actualitat. I així ho demostren, altra vegada, Pere Planella i Roger Cònsul amb una adaptació d’Afanys d’amor perduts, que, estrenada l’any 1597, arribarà el 17 de gener a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Afanys d’amor perduts © David Ruano

Inicialment poc aclamada per la crítica, Afanys d’amor perduts ha adquirit valor amb el pas del temps. Escrita per un Shakespeare que, com diu el traductor Salvador Oliva, encara anava amb calça curta quan el va escriure, ha estat sovint vista com una obra de paraules rebuscades i personatges mal construïts. “Era una de les primeres comèdies que, amb vint-i-cinc anys, Shakespeare escrivia, ja amb plena possessió dels seus dots”, explica Oliva. El panorama, però, ha canviat, i on la crítica abans veia una obra primerenca, ara hi troba un llenguatge elaborat i atrevit, situacions ben dibuixades, personatges trencadors i temes que encara avui són vigents.

De fet, ja ho eren a principis de segle XX, època extraordinària a la qual Planella i Cònsul transporten la història. El cronotop canvia, però, tanmateix, l’argument es manté viu i punyent. El rei de Narvarra, interpretat per Arnau Puig i tres dels seus cavallers (Aleix Melé, David Anguera i Carles Martínez) fan una promesa per dedicar-se exclusivament a l’estudi i deixar enrere tots els plaers que els envolten. No obstant això, l’arribada d’una ambaixada de la princesa de França, formada per Sara Espígul, Mima Riera, Sílvia Forns i Maria Calvet, i les fletxes de l’amor de Cupido frustraran el pacte i faran que tots els seus propòsits quedin reduïts al no-res. A diferència de Somni d’una nit d’estiu, l’obra mostra un amor superficial, a primera vista.

Ja al segle XVI, William Shakespeare dibuixava una cort d’homes naïfs, ingenus i superficials –pallussos cultivats (learned fools), tal com els anomena Salvador Oliva– que contrastava estrepitosament amb un grup de dones empoderades, intel·ligents, enginyoses i amb caràcter. Un retrat d’una societat que no s’allunya gaire de la de l’Europa de fa cent anys, en plena ebullició del moviment sufragista. Amb molt bona vista, Planella hi ressitua un relat que, segons diu, també “connecta amb el moment actual i amb aquesta època líquida i de caos en què les ideologies estan caient”.

Així doncs, a Afanys d’amor perduts retrobarem un Shakespeare feminista ambientat amb vestits d’època, màquines d’escriure, bicicletes i, fins i tot, patinets motoritzats gairebé calcats als que, avui, inunden els carrers de Barcelona. Hi veurem, també, un Shakespeare crític amb les estructures de poder, altaveu del descontentament d’unes classes populars que han de patir les conseqüències de les lleis que fa la cort. I ens adonarem de la cura que ha tingut tot l’equip amb la llengua, la dicció i la locució en el muntatge. “El llenguatge és un gran protagonista en l’obra i per això els traductors tenim molta responsabilitat, perquè s’ha de conservar”, explica Salvador Oliva. En aquesta adaptació, però, no hi ha tingut cabuda l’ús gairebé sistemàtic de la rima tan comuna a La comèdia els embolics perquè, segons Salvador Oliva, “ja ningú escriu teatre rimat”. En la difícil tasca de traducció al català, per tant, només ha conservat la rima en les cançons i les poesies satíriques. La grandesa de l’obra de William Shakespeare, però, mai caduca.

 

 

Podeu comprar entrades per a aquest espectacle aquí.