Dones artistes: si no les trobes als llibres, vés al teatre

18.04.2019

Teniu algun llibre d’història de l’art per casa? Ni que sigui el volum rònec de quan estudiàveu batxillerat o BUP i COU. Obriu-lo. I ara compteu: quantes dones hi surten? Probablement, poques. FEM. La llista de Lourdes és una obra de teatre que incideix precisament en això. La companyia Teatre Kaddish / Nozomi 700 busca completar a través d’un espectacle una part de la formació que ha estat històricament vexada: la que fa referència a les dones artistes.

L’adaptació de l’acció ‘Melons’ de Patty Chang és un dels millors moments de l’obra ‘Fem. La llista de Lourdes’ | Foto: Teatre Kiddish

FEM. La llista de Lourdes és una obra de teatre que va començar a gestar-se el dia que la Paula Capistros, estudiant d’ESO, va dirigir-se al Teatre Kaddish per demanar referents sobre artistes dones. Ella, noia de 15 anys a qui li agrada escriure, dibuixar i fer teatre, va adonar-se d’un biaix de gènere que no era normal. L’estudiant va ensenyar a les integrants de Kaddish el seu llibre de l’institut d’història de l’art, i entre totes van constatar que no hi apareixia cap dona. Ni una. Només hi figuraven homes morts.

Vist aquest cas, algunes persones de la companyia van acudir al llibre amb què havien estudiat anys enrere: “Últimas tendencias artísticas”, de la historiadora de l’art de casa nostra, Lourdes Cirlot. És a partir d’aquesta obra que neix la idea de La llista de Lourdes. En tot el volum, hi havia 247 artistes homes i només 15 dones. Davant de l’evidència, Kaddish va decidir fer servir el teatre per construir i transmetre un nou temari d’història de l’art de les avantguardes, aquest especialment adreçat a la Paula.

I així va veure la llum l’obra FEM. La llista de Lourdes, que es pot veure de l’11 al 21 d’abril al Teatre Tantarantana de Barcelona. Sota la direcció de Maria Donoso i Xavier Gimenez Casas, i amb la presència de Mercè Ubalde, Maria Donoso, Marina Mora i la mateixa Paula Capistros com a actrius, l’espectacle és una classe magistral express (70 minuts) que, conscient de no poder explicar totes les mancances que ha suscitat la distorsió de gènere al llarg de la història de l’art, se centra en les dones avantguardistes del segle passat.

Concretament, en les dones que ja es comprometien amb el feminisme artístic i, encara més específicament, amb les creadores que utilitzaven el cos com a lloc d’expressió. És per això que a l’obra descobrim la feina de Carolee Schneemann, artista visual americana que va tractar molts temes tabús i que justament va morir el 6 de març d’enguany; Patty Chang, artista també nord-americana que proporciona una de les millors escenes de tot FEM, l’acció Melons que interpreta Mercè Ubalde; Ana Mendieta, Gina Pane, Cindy Sherman, Judy Chicago, Yoko Ono, Marina Abramovic, les Guerrilla Girls i tantes altres.

Només entrar a la sala Àtic22 del Tantarantana, els assistents seuen al voltant d’una taula que servirà, en alguns moments, de tarima perquè l’obra es desenvolupi. L’escenografia busca transportar-nos a una classe normal i corrent, amb llibres i fins i tot un quadern per a cada alumne, on hi trobem un repàs dels temes que tracta FEM. L’obra de les dones artistes mencionades dona peu a reflexions perfectament actuals sobre la feminitat i la seva imatge, la sexualitat, la maternitat, la violència, i tantes altres qüestions sense solucionar que ja van tractar, i d’una forma que encara avui impacta, artistes de finals del segle passat.

L’espectacle és enèrgic i insisteix a barrejar veus per tal de demostrar que la recuperació de la tasca de les dones passades és un exercici des de la col·lectivitat cap a la col·lectivitat, perquè elles, que creaven, no eren una sinó que eren moltes, i nosaltres, que les busquem, també som cada cop més. Precisament per l’energia i seguretat que desprèn, brilla sobretot l’actriu Maria Donoso, de qui el públic no pot treure l’ull de sobre. Qui tingui ganes de veure l’obra, que s’afanyi: l’última sessió és aquest diumenge 21 d’abril.